 |
| Vernon Richards el 1960 |
Entre 1957 i 1959 va fer estades a l'Escala, on va fer moltes amistats, especialmente amb anarquistes
Vernon Richards:
El 19 de
juliol de 1915 neix a Londres (Anglaterra) el militant i propagandista
anarquista Vero Benvenuto Costantino Recchioni, més conegut com Vernon
Richards. Havia nascut al pis que hi havia a sobre de la famosa botiga de
delicatessen King Bomba, al número 37 d'Old Compton Street del Soho londinenc.
El negoci de gastronomia selecta i d'importació de productes italians l'havia
fundat son pare, Emidio Recchioni, un anarquista italià que, després de fugir
espectacularment de l'illa presó de Pantel·leria --a la costa siciliana-- amb
el seu company i amic Errico Malatesta, havia emigrat al Regne Unit.
En
el 1931 la família Recchioni es trasllada a París; allà, per influències d'un amic
d'Emidio, l'intel·lectual anarquista italià exiliat Camillo Berneri --qui va
ser assassinat a Barcelona per elements stalinistes durant les jornades de Maig
de 1937--, i de la resta de la comunitat d'exiliats italians, Vero aprèn la
seva llengua materna.
En
el 1934 Emidio mor i l'any següent, amb 20 anys, Vero Recchioni després de ser
expulsat de l’Estat francès per editar un pamflet contrari a Mussolini i
d'anglicanitzar el seu nom pel de Vernon Richards, comença a publicar a Londres
la revista antifeixista bilingüe Free Italy / Italia libera, en col·laboració
amb Camillo Berneri.
Vernon
es mourà dins el cercle de veterans anarquistes, com ara Max Nettlau, Emma
Goldman, Tom Keell, Lilian Wolfe... Coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil
espanyola, en 1936, s'uneix a la redacció de la revista llibertària Freedom i
decideixen posar aquest òrgan d'expressió en anglès al servei dels anarquistes
en guerra i de la revolució social sota el títol Spain and the World, que
sortirà bimensual, contrarestant així la propaganda pro stalinista dels
periòdics New Chronicle i New Statesman.
En
aquests anys Vernon també s'ocuparà d'una escola de mainada orfe a causa del
conflicte bèl·lic espanyol sostinguda pel llibertari Comitè per als Refugiats
Espanyols.
Durant
la Segona Guerra Mundial interimperialista el periòdic prendrà el títol de War
Commentary, després de passar un temps sota el nom de Revolt en 1939, i tindrà
unes relacions molt conflictives amb l'autoritat a causa de l'antimilitarisme
de la publicació --Richards s'inscriurà com a objector de consciència--.
La
filla de Berneri, Marie-Louise, esdevindrà la companya de Vernon en 1937.
Aquesta intel·lectual, que afrancesà el seu nom original Maria Luisa quan va
estudiar psicologia a la Sorbona, especialista en literatura, psicologia
infantil, pintura i fotografia, destacarà per la seva activitat periodística,
especialment pels seus coneixements sobre Rússia --en 1944 publicarà Workers in
Stalin's Russia-- i pels seus articles sobre la Guerra Civil espanyola --va
col·laborar amb son pare en la publicació de Guerra di Classe. Però la
desgracia s'encruelirà amb la família Richards, ja que el fill de la parella
naixerà mort en 1948 i la mare morirà un any després amb només 31 anys d'una
pneumònia vírica. Vernon li mostrarà el seu amor publicant Marie-Louise: A
Tribute (1949); Journey through Utopia (1950), la seva contribució política més
important, que estudia els valors llibertaris de la tradició utopista, i
Neither East Nor West (1952), una antologia dels escrits de la seva companya
entre els anys 1939 i 1948.
Marie-Louise
Berneri ha deixat inèdits, de moment, una pila d'escrits: un sobre Sacco i
Vanzetti, una traducció de Bakunin, l'edició crítica dels escrits de son pare i
un estudi interessantíssim sobre la tendència revolucionària del marquès de
Sade, entre d'altres. George Woodcock i
Ivan Avacumovic van dedicar la seva biografia de Kropotkin, The
Anarchist Prince (1950), a Marie-Louise Berneri: «Una vertadera deixebla de
Kropotkin.»
Pel
desembre de 1944 la redacció del periòdic, que l'any següent reprendrà el seu
nom original Freedom, és arrestada en bloc i acusada de propaganda
antibel·licista, de conspiració i d'incitació a la deserció. Vernon Richards,
John Hewetson i Philip Sansom seran condemnats a un any de presó cadascun,
romanent a la presó nou mesos --Marie-Louise se salvarà pel motiu «tècnic» de
què els matrimonis no poden declarar en contra seva--. Una gran campanya de
suport als empresonats es muntarà aleshores, destacant-ne en el comitè de
defensa --«Partit Surrealista», segons les autoritats-- intel·lectuals com
Herbert Read, George Orwell, T. S. Eliot, E. M. Foster, Osbert Sitwell, i els
«sospitosos habituals», Bertrand Russell, Benjamin Britten i Michael Tippett,
entre d'altres. Un dels aspectes positius d'aquest període d'empresonament,
segons Vernon, va ser l'oportunitat de tornar a tocar el violí i l'ocasió de
poder formar una petita orquestra amb altres músics engarjolats. Quan era un nen,
vagant lliure pels carrers del Soho, havia estudiat el violí sota la guia de
son oncle, John Barbirolli, i ja de jovenot havia interpretat repertoris
orquestrals, tot assistint a la gran sèrie de concerts beethovians que el gran
Toscanini havia dirigit al Queen's Hall londinenc, a la darreria dels anys
trenta, i de qui en conservava l'autògraf al programa de mà.
Encara
que era un home de professió «liberal» --irònicament, ja que era molt rar en un
fill d'immigrant, s'havia educat a la selecta Emmanuel Grammar School de
Wandsworth, a Oxford i a Cambridge, llicenciant-se en enginyeria civil pel
King's College de Londres el 1939, i treballant cinc anys com a enginyer de
vies ferroviàries, primer en la construcció del metro londinenc i després a les
estacions de Cambridge i d'Oxford--, no en reprengué mai l'exercici de la
professió, assegurant que una de les coses que havia après quan estava engabiat
era la idiotesa d'encalçar una «carrera». Es guanyava la vida portant el negoci
de sa mare, fins que, quan va canviar l'ambient del Soho durant els anys
cinquanta, va aconseguir vendre'l.
Després
va treballar com a freelance (fotògraf independent) i com a periodista, per
després fer feina de guia turístic entre 1957 i 1959 a l’Escala (Alt Empordà),
sota el franquisme per donar a conèixer a l’exterior l’opressió i la misèria de
la Dictadura, però que va aturar a partir de la formació de Defensa Interior del
Moviment Llibertari (CNT-FAI-FIJL), i després a la Unió Soviètica de Breznev,
convençut que el turisme crearia els lligams que atiarien l'influx alliberador
i obririen de bat a bat les fronteres més tancades.
En
1968, amb Peta (Dorothy) Hewetson, la seva segona companya, aconsegueix fer-se
amb una petita finca a Hadleigh, al comtat anglès de Suffolk, a unes desenes de
quilòmetres al nord-est de Londres, on conrea durant gairebé trenta anys, productes d'agricultura biològica --va ser un
dels pioners en la utilització dels mètodes de conreu orgànic i en la producció
de fruites i vegetals exòtics.
Quan
en 1997 la seva companya va finar, la salut de Vernon va començar a minvar i es
va retirar a una casa de repòs a Hadleigh (Suffolk, Anglaterra) on va morir el
10 de desembre de 2001.
Richards
va animar durant els anys quaranta un nodrit grup d'historiadors de
l'anarquisme, com ara George Woodcock, Philip Sansom i John Hewetson,
mantenint-hi molts de pics fortes diferències. Va ser director del Freedom
setmanal entre 1951 i 1964, però sempre reprenia el seu paper com a redactor i
com a traductor --va traslladar, entre altres, obres de Kropotkin, Leval i
Malatesta. Només durant la dècada dels noranta va deixar de col·laborar en el
periòdic que havia donat vida seixanta anys abans.
Richards
funda l'editorial Freedom Press que, des de la seva redacció londinenca de 84b
Whitechapel High Street, publicarà un fotimer de llibres i que ha estat un
exemple per a moltes altres editorials.
Durant
els anys cinquanta va publicar, en lliuraments mensuals, la seva obra tantes
vegades reimpresa i traduïda, Lessons of the Spanish Revolution, fruit de tants
de vespres dominicals compartits amb l'única companyia de la seva fidel ampolla
de vi de Valpolicella. Colin Ward comenta que, sota la tenacitat de dedicar
tota una vida al manteniment de la presència anarquista en el medi editorial
britànic, s'hi troba l'exemple del pare de Vernon. Emidio Recchioni, que havia
nascut a Russi, al costat de Ravenna, el 1864, havia estat iniciat en
l'anarquisme per Cesare Agostinelli; empleat de ferrocarril, a Ancona publica
el 1894 el setmanal L'articolo 248; implicat el 1894 en l'atemptat contra el
primer ministre italià Francesco Crispi, complí 18 mesos de presó i cinc anys
de confinament; en llibertat, davant un possible nou arrest, decideix
d'exiliar-se a Londres el 1900, on promourà la solidaritat amb els companys
perseguits, crearà el conegut King Bomba --en memòria del rei de les Dues Sicílies
(1830-1859), el tirà Ferdinand II, qui va prendre aquest malnom degut als
bombardeigs de Mesina (1848) i de Palerm (1849)--, tapadora d'activitats
subversives anarquistes, i importarà el conegut marbre de Carrara al Regne
Unit; amb Malatesta publicarà L'agitazione; col·laborarà activament en
L'Adunata dei Refrattari, La Protesta, Unità Nova, que finançarà, i altres
publicacions sota el pseudònim de Nemo; va estar implicat en l'organització i
el finançament d'un grapat d'atemptats frustrats a Mussolini.
Però
una vegada Vernon va definir el seu pare, d'una forma crítica i seca, a ran de
l'orella de Colin Ward, així: «Terrorista burgès».
La
personalitat anarquista que més el va influenciar va ser Errico Malatesta; el
seu llibre Malatesta: Life and Ideas ha estat llegit arreu del món.
En
1987 Vernon Richards va cedir bona part del seu arxiu a l'Institut
Internacional d'Història Social (IISG) d'Amsterdam. Es tracta de 9,25 metres de
documentació molt variada. S'hi trobem, de Vernon Richards, la correspondència
(cartes amb Camillo Berneri, Gerald Brenan, Benjamin Britten, E. M.
Foster, Aldoux Huxley, Bertrand Russell,
Luigi Fabbri, Emma Goldman, Max Nettlau, George Orwell, Herbert Read, etc.),
documents personals, manuscrits de les seves obres; però també hi podem
consultar documentació de Marie-Louise Berneri, d'Emidio Recchioni, l'arxiu de
Freedom Press, manuscrits diversos (García Oliver, Malatesta, Nettlau,
Proudhommeau, Read, Volin...), així com altra casta de materials (llibres,
publicacions, pamflets, fotografies, pòsters, fotocòpies, etc.).
També,
a partir de 1998, al fons Família Berneri - Aurelio Chessa de l'arxiu històric
anarquista de la Biblioteca Panizzi de Reggio Emilia es troba documentació de
Vernon Richards i de la família Berneri i Recchioni: correspondència; uns dos
mil llibres i opuscles, la major part d'ells sobre la Guerra Civil espanyola;
les col·leccions completes de Spain and the World, War Comentary i Freedom;
totes les publicacions de Freedom Press; fotografies... A la fi dels anys noranta
Freedom Press va publicar quatre llibres de fotografies de Vernon Richards. El
famós retrat fet el 1946 d'un Orwell descurat, ullerós, malalt, amb la
cigarreta permanentment a la boca, rere la seva màquina d'escriure al seu
apartament de Canonbury, publicat en el seu llibre George Orwell at Home, és un
exemple de la seva mestria fotogràfica; altre ens en ve de la de l'Escala.
Vernon havia començat a portar estiuejants a la preturística vila empordanesa
des de 1957, atret per l'absència de materialisme i la independència d'esperit escalenc,
organitzant les estades dels turistes en petits grups en algunes cases de
pescadors, tot fotografiant-ne els habitants i fent amistat amb la gent del
poble, especialment amb una família de pescadors anarquistes: els germans Donjó.
Peter
Clements, amic personal de Vernon i resident a l'Escala, va llegar a l'Arxiu
Municipal d'aquesta localitat uns 300 negatius de Richards. La tercera edició
de Lessons of The Spanish Revolution (1972) i la primera de Malatesta. His Life
& Ideas (1965) va ser entregada de part seva a un membre d’aquesta Redacció
per l’amic Clements, ja que aquest de nen havia conegut al company Richards
mentre feia fotografies als pescadors de la Platja de l’Escala i anava a les terrasses
dels cafès.
En
1999, el Centre d'Estudis Escalencs va editar, en Fulls d'història local.
L'Escala, un preciós àlbum de fotografies de Vernon Richards i de testimonis de
les aventures d'aquest workaholic (enginyer, editor, propagandista, escriptor,
traductor, fotògraf, agent de viatges, agricultor i revolucionari anarquista
angloitalià) per terres de la Catalunya franquista. Entre les seves obres podem
destacar Freedom. Is it a crime?: The strange case of the three anarchists
jailed at the Old Bailey (1945), Lessons of the Spanish Revolution (1953 i
1972), Malatesta: his life and ideas (1965), The impossibilities of social
democracy (1978), Protest without illusions (1981), Why work?: arguments for
the leisure society (1983), British imperialism and the Palestine crisis
(1989), World War - Cold War (1989), The Left and World War II (1989), Neither
nationalisation nor privatisation: selections from Freedom(1945-1950) (1989),
Spain, 1936-1939: Social Revolution - Counter Revolution (1990), Violence and
Anarchism: a polemic (1993), The Anarchist Revolution: polemical articles
(1924-1931) (1995), George Orwell at home (and among the anarchists): essays
and photographs (1998), A part-time photographers portrait gallery (1999), A
weekend photographer's notebook (1996), Beauty is more than «In the Eye of the
Beholder» (1999), entre d'altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada