El
20 de juliol de 1936 es manifestà partidari de d'implantar el Comunisme
llibertari i contra el col·laboracionisme amb les forces polítiques burgeses, com
ara ERC, proposta revolucionària coherent que va ser derrotada pels organismes superiors de la CNT.
Josep Xena Torrent:
El 19
de juliol de 1907 neix a Cassà de la Selva (Gironès) el militant anarquista i
anarcosindicalista català Josep Xena Torrent.
El
fet que nasqués en una família humil treballadora i cenetista, no va impedir
que aconseguís una bona formació de manera autodidacta. Lampista de professió,
s'establirà a Palafrugell (Baix Empordà), on s'afiliarà a la Confederació
Nacional del Treball (CNT).
Interessat
per l'esperanto, va crear una escola nocturna a Palafrugell amb la seva
companya Harmonia Puig, i en el 1926 assistirà a un congrés esperantista de la
Sennacieca Asocio Tutmonda (SAT, Associació Apàtrida Mundial) a Lió.
Insubmís
al servei militar, es refugia a l’Estat francès, fugint de la dictadura militar
de Primo de Rivera, i visqué a París i a Perpinyà. A París entrarà en contacte
amb el grup «Los Solidarios» (germans Ascaso, Durruti, García Oliver, Jover, Ricardo
Sanz i altres militants) i en 1931, amb la proclamació de la República, entrarà
a la Península.
En
els anys republicans ensenyarà amb Harmonia la pedagogia racionalista de Ferrer
i Guàrdia a l'Escola Lliure d'Alaior (Menorca), entre 1931 i 1932, i a l'Escola
Ferrer i Guàrdia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), en 1932, en
substitució de Joan Roigé.
Milità
en la CNT i en la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) de l'Hospitalet de
Llobregat i del Baix Llobregat, participant en diversos congressos del període
--en representació del Sindicat Únic de Treballadors de Fígols, va ser delegat
al Congrés de 1931 de la CNT-AIT.
El
19 de juliol de 1936 prendrà part en els combats proletaris contra la rebel·lió
militar franquista als carrers de Barcelona i l'endemà va encapçalar la
delegació del Baix Llobregat en l'assemblea de la CNT on es va manifestar
partidari de la postura de García Oliver sobre la necessitat d'implantar el Comunisme
llibertari i contrària al col·laboracionisme amb les forces polítiques burgeses,
com ara ERC, proposta revolucionària coherent que va ser derrotada. Durant la guerra, però, va ser regidor en
representació de CNT-AIT a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat,
ocupant-ne la regidoria d'Economia.
El
desembre de 1936 va intentar implantar a l'Hospitalet el salari únic. Durant
els mesos que la CNT-AIT va assumir en solitari l'Ajuntament de l'Hospitalet --del
29 de desembre de 1936 al 9 de febrer de 1937--, va ser l'alcalde de la ciutat.
Els
dos últims anys de la guerra va ser secretari del Comitè Regional de la FAI i
el desembre de 1937 va formar part de la delegació de la CNT que va assistir a
París al congrés extraordinari de l'Associació Internacional dels Treballadors
(AIT).
Després
de la pèrdua de Catalunya es va exiliar al Rosselló on va ser immediatament
empresonat --va ser el primer pres de la CNT-- a Perpinyà i a Montpeller, i
condemnat a 10 mesos i a l'expulsió.
Gràcies
al Consell General del Moviment Llibertari --del qual era membre amb Germinal
Esgleas, Francesc Isgleas, Frederica Montseny, Germinal de Sousa, García
Oliver, entre d'altres--, va aconseguir embarcar cap a Santo Domingo, començant
així el seu llarg exili sud-americà. Assentat a Ciudad Trujillo, va ser el
representant del Consell General del Moviment Llibertari i s'ajustà a
l'ortodòxia anarcosindicalista. Seguidament viurà a San Juan de Managua, amb
Josep Abella, com a mestre.
En el 945 es va traslladar a Caracas (Veneçuela), on va desenvolupar una intensa
vida llibertària, especialment després de la caiguda de la Dictadura (1958): va
fundar el Centre Cultural i una espècie d'ateneu llibertari (Estudis Socials) i
va animar el butlletí AIT de la Federació Obrera Regional Veneçolana (FORVE).
Sempre
contrari a les unificacions confederals («que retornin els esgarriats»), es va
oposar a la confluència cenetista de 1960 i va assistir al congrés de Llemotges
de 1960.
L'any 1963 era secretari general dels grups de defensa confederals a Veneçuela.
El
juliol de 1976 va fer un míting a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) en
representació de la FORVE. Va reunir-se a l’Escala (Alt Empordà) amb un membre d’aquesta Redacció
per tractar sobre l’error de la CNT a Catalunya el 20 del juliol de 1936 --ara
fa 79 anys--. A
finals dels anys 70 i principis dels 80 va participar en actes a la Península:
V Congrés de la CNT-AIT a Madrid (1979), míting a l'Hospitalet de Llobregat (1er
de maig de 1982), conferències en 1985 en l'aniversari de la fundació de la
CNT, conferència a Barcelona (19 de juliol de 1986), etc.; a més de diverses
col·laboracions en el periòdic CNT (1986).
Josep
Xena Torrent va morir el 14 de maig de 1988 a Caracas (Veneçuela).
La
seva companya, Harmonia Puig, va morir el 22 de juny de 1989 a Caracas i la
seva filla, Nereida, va ser un temps secretaria de les Joventuts Llibertàries
de Veneçuela
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada