En
el 1941 pogué fugir-ne i es posà a fer feina d'ajustador i de torner en una
fàbrica de turbines a Tolosa de Llenguadoc. Sempre amb el perill de ser enviat
a Alemanya, decidí retornar a la Península. En arribar va ser tancat durant 20
dies al penal de Figueres i després empresonat a Barcelona.
El 18 de
juliol de 1920 --oficialment el 22 de juliol-- neix al barri del Clot de
Barcelona l'anarquista Federico Arcos Martínez, conegut com Fede. Fou el menor
de cinc germans d'una família obrera anarquista emigrada d'Ucles (Conca,
Castella) a Catalunya; sos pares es deien Santos Arcos Sánchez, pagès
analfabet, i Manuela Martínez Moreno.
Després
d'estudiar a l'Acadèmia Enciclopèdica, entrar a fer feina als 13 anys com a
aprenent d'ebenisteria i a l'any següent com a aprenent de mecànic en una
fàbrica de productes químics. En 1934 s'afilià a la Confederació Nacional del
Treball (CNT) i a l'Ateneu Eclèctic del Clot, i per les nits feia classes a
l'Escola d'Arts i Oficis.
A
partir de 1936 milità en les Joventuts Llibertàries del Clot i a l'Ateneu
Llibertari d'aquest barri barceloní. Molt amic de Liberto Sarrau, Diego Camacho
(Abel Paz), José Bajé i Germinal Gràcia Ibars (Víctor García), amb aquests
fundà el grup anarquista «Quijotes del Ideal» i col·laborà en el seu òrgan
d'expressió, El Quijote, que només publicà tres números, ja que fou censurat
per les seves crítiques a la participació governamental confederal.
En
aquesta època també col·laborà en Ruta, òrgan de la Federació Ibèrica de
Joventuts Llibertàries (FIJL).
A
finals de 1937, per recomanacions de la CNT, passà de la fàbrica a treballar en
una destil·leria amb la finalitat d'enfortir les idees anarquistes entre els
seus treballadors. L'abril de 1938 es presentà voluntari en un batalló
confederal antigàs i després va ser cridat a files i enquadrat en la 24 Divisió
com a instructor i milicià de cultura, ensenyant els companys a llegir i a
escriure, al Pirineu, front d'Aragó i Baix Ebre (Mequinensa, Tortosa, etc.), i
gairebé hi queda amb l'enfonsament del front.
Quan
la victòria franquista era un fet, el febrer de 1939 passà al Rosselló , on
patí els camps de concentració francesos de Barcarès, Argelers i Setfonts.
El
novembre de 1939 en sortí per treballar en una fàbrica d'avions de Tolosa de
Llenguadoc, on romangué fins al juny de 1940, quan la derrota francesa enfront
dels alemanys, havent de tornar al camp d'Argelers.
L'any 1941 pogué fugir-ne i es posà a fer feina d'ajustador i de torner en una
fàbrica de turbines a Tolosa de Llenguadoc. Sempre amb el perill de ser enviat
a Alemanya, decidí retornar a la Península. En arribar va ser tancat durant 20
dies al penal de Figueres i després empresonat a Barcelona. Immediatament
després va ser enviat a fer el servei militar al Marroc, on romangué gairebé
dos anys fins al 1945 a la zona de Ceuta. Un cop llicenciat s'establí a
Barcelona, on s'afilià a les organitzacions clandestines CNT i Joventuts
Llibertàries, del les quals va ser nomenat membre del Comitè Local.
Afiliat
al Sindicat del Metall, participà en l'edició del seu òrgan d'expressió
clandestí Martillo.
En
el 1948, arran de la mort d'un dels seus grans amics, l'activista anarquista Raúl
Carballeira Lacunza, passà a l’Estat francès amb altres companys i l'any
següent entrà a formar part dels grups guerrillers de muntanya, amb els germans
Sabaté Llopart, Marcel·lí Massana, Josep Massip, José Pérez Pedrero i altres.
Després
va ser nomenat membre del Comitè Nacional de la FIJL a Tolosa de Llenguadoc,
amb Marcelino Boticario, Mejías Peña i Juan Pintado, i en 1950 secretari
d'aqueta organització.
L'any 1952 emigrà a Amèrica i s'instal·là a Windsor (Ontàrio, Canadà), on treballà
com a metal·lúrgic fent matrius a la Ford Motor Company d'automòbils d'aquesta
ciutat. Malalt de tuberculosi en un ronyó, hagué de romandre 13 mesos
hospitalitzat al Essex County Sanitarium.
En
el 1958 adquirí la nacionalitat canadenca i en 1959 la seva companya, la militant
anarcofeminista Purificació Pérez Benavent (Pura Arcos), i la seva filla
pogueren sortir de l'Espanya franquista i reunir-se amb ell.
Al
Canadà destacà en el moviment sindical, entaulà polèmiques amb stalinistes,
s'integrà en el grup «Libertad» de Detroit-Windsor (José López, Casiano Edo,
etc.), col·laborà en el butlletí La Escuela Moderna publicat per Félix Álvarez
Ferreras a Calgary i mantingué estretes relacions amb molts anarquistes,
especialment amb Attilio Bortolotti i Carlos Cortez. També participà en les
activitats de grups anarquistes nord-americans, com ara «Black & Red» i
«Fith Estate».
En
el 1986 es jubilà de la seva feina a la Ford.
A
partir de 1992 entrà com a voluntari a la clínica de Windsor de l'Occupacional
Health Clinics for Ontario Workers Inc. i també es voluntari en la Windsor
Occupational Health Information Service, participant en multitud de projectes,
sobretot amb treballadors immigrants de l'àrea de Leamington.
Amb
el pas del temps arreplegà una important biblioteca i arxiu de temes
anarquistes, que conservà els arxius d'Emma Goldman i del seu amic Bortolotti.
Una
part del seu arxiu va ser dipositat al Fons Labadie de la Universitat de
Michigan.
El
juny de 2010 va fer una donació de 10.000 documents referents al moviment
llibertari a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.
Trobem
articles seus en diferents publicacions periòdiques llibertàries, com ara
Cenit, CNT, Le Combat Syndicaliste, La Escuela Moderna, Ideas-Orto, Ráfagas,
Siembra, Tierra y Libertad, etc.
És
autor de León Nicolayevich Tolstoi (1972) i Momentos. Compendio poético (1976).
Resideia
a Windsor (Ontàrio, Canadà) i ha mort molt gran a Toronto quest any 2015, com
un supervivent poc conegut en el món de la historiografia.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada