Antonia Maymón:
El 18 de juliol de 1881 neix a Madrid la periodista, pedagoga racionalista,
feminista i militant anarconaturista Antonia Rufina Maymón Giménez. Nascuda en
una família de classe mitjana de pares i d'avis aragonesos, va abandonar la
llar familiar aviat, ofegada per l'ambient, i va fer estudis de mestra de
primer ensenyament a l'Escola Normal Femenina de Saragossa. A la capital
aragonesa es va casar amb el professor racionalista Lorenzo Laguna.
Identificada amb el pensament anarquista, va fer contacte amb les deportades
catalanes dels processos de Montjuïc.
Entre
1908 i 1909 va publicar nombrosos articles en la publicació anarquista La
Enseñanza Moderna. En 1910 va pertànyer a la redacció de Cultura y Acción,
periòdic fundat per Manuel Buenacasa en aquell any.
Membre
del «Comitè Nacional contra la guerra de Marruecos», va intervenir activament
en les protestes contra les guerres colonials africanes per la qual cosa serà
processada juntament amb Teresa Claramunt i Josefa López.
El
setembre 1911 va fugir, arran de la vaga general saragossana, a Bordeus
(Occitània) amb el seu company Lorenzo Laguna, qui morirà en l'exili. La seva
activitat a l'exili serà força important, participant en mítings i en accions
de protesta organitzades pels cercles republicans, socialistes i anarquistes.
Amnistiada
en 1913, durant els anys següents es destacarà com a periodista i oradora arreu
de l'Estat, alhora que treballa de mestra en diverses escoles a Barcelona, Sant
Feliu de Guíxols, Beniaján i l'Horta de Múrcia, localitat on va residir durant
llargs anys i on va fundar un ateneu cultural.
En
el 1925 va participar en el Congrés Naturista de Bilbao. Va treballar a la
redacció de Nueva Aurora, de València, a partir de 1926. En aquest mateix any,
amb Isaac Puente, va contestar contundentment la carta circular de la Societat
Vegetariana Madrilenya mitjançant la qual es volia excloure del moviment
naturista tothom que pretengués un canvi social per a la seva consecució.
Amb
Albà Rosell i Adrián del Valle, pensava que el naturisme i l'anarquisme eren
dues portes diferents que donaven al mateix lloc, sempre i quan es mantingui el
principi de regeneració humana del naturisme; en essència significa que ambdós
ideals són el mateix, ja que en l'ordre natural no caben jerarquies ni
injustícies.
L'any 1927 va presidir, a desgrat seu, el Congrés Naturista de Màlaga, que acabaria
amb una important divisió del moviment naturista.
Establerta
a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) a partir de 1928, va treballar a
l'Escola Horaciana d'aquesta localitat. També va fer feina a l'Escola
racionalista de Terrassa, creada per la Mutualitat Cultural i Cooperativista de
Terrassa; a l'Escola Racionalista d'Elda, amb Durán i Fontaura; i a Alcoi.
Durant
la República exercí a l'escola de La Vila Joiosa i va viure a Beniaján, on va
fer mítings per a la Confederació Nacional del Treball (CNT) en 1933 i va
mantenir una escola a casa seva. Pensava que l'educació era cosa de les dones i
que havia d'estar dins del naturisme, ja que la salut física porta al
desenvolupament de la intel·ligència i l'educació dels sentiments; això
representa una autoeducació de les dones adultes en el naturisme per la seva
pròpia salut i l'exemple que han de donar als fills, mentre que a les nines les
calia una assignatura específica, maternologia, capaç de desenvolupar l'amor de
mare.
En
el 1932 va publicar Estudios racionalistas, on exposa el seu pensament educatiu de
l'escola única per a nins i nines sense distinció de classes socials.
En
el 1936 va participar en el Sindicat Obrer «El Progreso» de Beniaján.
En
acabar la guerra, va ser detinguda a Beniaján, jutjada i condemnada 12 anys de
presó; romandrà empresonada fins al 1944. Dos anys més tard va ser detinguda de
bell nou i empresonada durant gairebé un any, sortint amb un braç trencat i la
salut malmenada.
Després
va residir a Espinardo i a Beniaján, vivint de fer classes particulars.
Molt
malalta, Antonia Maymón fou ingressada a l'Hospital Provincial de Múrcia on va
morir el 20 de desembre de 1959 i fou enterrada al cementiri d'aquella ciutat,
on les seves restes reposen actualment en una fossa comuna.
Maymón
va escriure molt sobre naturisme i va col·laborar en nombroses publicacions
afins de manera ininterrompuda entre 1908 i 1939: Acción Social Obrera, Cultura
y Acción, Despertar, La Enseñanza Moderna, Estudios, Ética, Fructidor, Helios,
Humanidad Nueva, Ideas y figuras, Iniciales, Inquietudes, Mujeres Libres,
Naturismo, Nueva Aurora, La Protesta, Redención, La Revista Blanca, Revista
Única, Solidaridad Obrera, Tiempos Nuevos, Tierra y Libertad, Vértice, Vida y
Trabajo, entre d'altres. És autora de llibres com Humanidad libre. Esbozo
racionalista, Madre (1925), Anarquismo y naturismo (1925), Hacia el ideal
(1927), La perla (1927), El hijo del camino (1931), Amamos (1932), entre
d'altres.
Un
important carrer de Beniaján (Múrcia), on es troba l'Escola Popular, porta el
seu nom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada