dijous, 16 de juliol del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 16 de juliol de 1911 neix a Vila-real l'anarquista Joan Montoliu del Campo

A començaments d'agost de 1975 assistí com a delegat al congrés a Marsella de la CNT, però l'hagué d'abandonar per una crisi cardíaca. Dies després, el 6 d'agost de 1975, Joan Montoliu del Campo va morir a l'hospital de Perpinyà.
Locals de la CNT al núm. 33 de la rue des Vignoles, a París, un lloc històric de l'anarquisme social, amb la llibreria llibertària


 
Joan Montoliu del Campo: 
El 16 de juliol de 1911 neix a Vila-real (Plana Baixa, País Valencià) l'anarquista i anarcosindicalista Joan Montoliu del Campo.  
De molt jove marxà a Catalunya i s'instal·là al barri de Santa Eulàlia de l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), on s'afilià al Sindicat d'Escombriaires de la Confederació Nacional del Treball (CNT).  
Participà en les lluites de carrer (assalt a la caserna de l'Hospitalet) de juliol de 1936 i fou un dels organitzadors i responsable de la col·lectivitat de neteja pública de l'Hospitalet de Llobregat. Després s'allistà i lluità al front d'Aragó fins al final de la guerra, destacant en la batalla de Belchite on comandà un batalló confederal.
S'exilià a durant la Retirada i en 1940 fou tancat al camp de concentració d'Argelers. Després fou enviat a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) per fer feina en la construcció de la pressa de l'Aigle. En 1942, després de l'ocupació de la zona lliure, organitzà, en contacte amb la resistència francesa, el maquis confederal del Pic Violent, que estava format per quatre grups de 15 homes cadascun. Aquest maquis, que pertanyia a la XIII Regió Militar de les Forces Franceses de l'Interior (FFI), efectuà nombroses accions de sabotatge. Com a tinent de les FFI, participà en els combats d'alliberament fins al 31 d'octubre de 1944, quan els maquisards de les FFI s'integraren en l'exèrcit regular francès.  
Després de l'Alliberament milità infatigablement en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en la CNT-AIT de l'Exili. Visqué a Rouen, on reorganitzà la seva Federació Local de la CNT-AIT en l'Exili, i a París, fins al 1972, treballant de paleta.  
En el 1947 fou delegat de Rouen al congrés de la CNT-MLE celebrat a Tolosa de Llenguadoc. Ocupà la secretaria de la Federació de la CNT parisenca i en fou membre del Comitè de Relacions de la Zona Nord (París-Normandia). Va ser membre del Comitè de Gestió del nou local confederal del carrer parisenc de les Vignoles. També fou secretari de la Regional Pirineus-Aude. Col·laborà activament en Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) i fou membre de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Va ser molt conegut i estimat pels joves militants de l'Organització Revolucionària Anarquista (ORA).
Devot de la llengua catalana, cada any s'encarregava, amb l’antic deportat i poeta Roc Llop, de col·locar la parada de llibres que es muntava en el míting de la CNT que se celebrava a la Gran Sala de la Mutualité de París.
A començaments dels anys setanta fou nomenant secretari de la Federació Local de la CNT de París i també fou administrador de Le Combat Syndicaliste.  
A finals de 1972, jubilat anticipadament per un accident laboral i per problemes coronaris, s'instal·là a Perpinyà (Rosselló), on fou nomenat secretari de la Regional del Pirineu Oriental-Aude de la CNT.
A començaments d'agost de 1975 assistí com a delegat de la CNT-AIT en l'Exili al congrés de Marsella, però l'hagué d'abandonar per una crisi cardíaca. Dies després, el 6 d'agost de 1975, Joan Montoliu del Campo va morir a l'hospital de Perpinyà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada