[Països Catalans 05/07/2015]
Una
possible candidatura interclassista ANC-Òmnium,
amb el suport de Convergència, ERC i potser de CUP, representaria un
intent capitalista desesperat en aquest marc de crisi política i
econòmica dels estats de la Mediterrània europea en mans de la
burocràcia de la Unió Europea i el Banc Central Europeu per
intentar instaurar en un estat propi català dins aquest sistema un règim
de partit quasi únic com ara el cas històric algerí del FLN,
conglomerat també nacional burgès de caire interclassista constituït el
1954 i que encara governa Algèria, o el de la dictablanda
mexicana el 1929 del PRI. En aquest sentit, cal recordar el fet objectiu
que entre una part impulsora del procés per un partit burgès quasi únic
català hi ha antics líders del PSAN de 1968-1969, escissió per
l’esquerra del FLN de 1940 –formació clandestina
que aplegava dretes ultra nacionalistes i patriotes petit burgesos
catalana--. Així, el PSAN neix a imatge i semblança del FLN algerià en
temps de militarització i dictadura declarada.
Ara,
una candidatura ANC-Òmnium, beneïda per Artur Mas,
Oriol Junqueras i Poble Lliure, “on no sobra ningú”, segons Jordi
Sánchez, també recull elements stalinistes, com ara el propi Sánchez,
antic militant d’una formació stalinista d’extrema esquerra en el
franquisme tardà i la denominada Transició, el MCE, o el
cas de Muriel Casals, antiga militant del PSUC en temps de la ‘guerra
freda’.
D’aquesta
manera, la candidatura ANC-Òmnium representa
el projecte burgès interclassista de l’antic FLN amb un afegit ideològic
del FLN algerià i elements stalinistes històric i en cas de ser
hegemònica en el moment de la declaració unilateral d’independència
jugaria el paper de partit nacionalista burgès quasi
únic, a l’estil del FLN i del PRI.
Per
això, a partir del dia d’avui, considerem militància
llibertària demagògica qualsevol que no prepari d’una manera o altra el
poder absolut dels consells obrers i els seus destacaments proletaris
per impulsar des de la base combatent i les minories socialistes
revolucionàries d’alliberament nacional la revolució
proletària, amb una actuació de masses insurgents enfront el partit
burgès hegemònic (ANC-Òmnium) en el mateix moment d’una declaració
unilateral d’independència, tot aixecant la bandera antiparlamentària
dels Marins de Kronstadt del 7 de novembre de 1917 i
la de l’Agrupació Amics de Durruti del 3 de maig de 1937.
Dissolució del parlament burgès!
Tot el poder als consells obrers i les milícies proletàries!
Per la república socialista autogestionada i autogestionària
dels Països Catalans!
Pel Comunisme llibertari mundial!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada