 |
| Crema de la seu electoral d'Oaxaca |
“Mentre no apareguin els joves no
s'instal·laran les urnes a Guerrero”, declaren les familiars de les 43
desaparegudes. “Anar a votar és seguir permetent la violència que es viu a
l'Estat, la corrupció i els vincles entre el narcotràfic i el Govern”.
Molts
pobles han optat per tornar al sistema “d'usos i costums”, i han fet fora als
partits polítics i als cossos de policia estatals o nacionals, com una solució
per augmentar la seguretat i evitar l'entrada i l'extorsió de les xarxes de
narcotràfic.
La
líder indígena guatemalenca Rigoberta Menchú, guanyadora del Premi Novel per la
Pau l'any 1992, s'ha posat al servei del Govern mexicà per promocionar el vot
en aquests comicis.
DIRECTA 07/06/2015
Sílvia
Abadía (Chiapas)
Si
l'esperpent és la característica principal de la normalitat a Mèxic, ara, amb
l'arribada de les eleccions municipals, l'explosió d'expressions polítiques
dibuixa el perfil més obscè d'aquest país sumit en el caos i la guerra bruta.
Des de fa setmanes, la propaganda electoral embruta murs i parets amb pintades
partidistes, pertorba l'ambient sonor dels carrers amb cotxes megàfons,
contamina els continguts de ràdios i televisors i ensabona a les comunitats més
pobres amb pantalles de plasma o tancs d'acumulació d'aigua. Paral·lelament,
una constel·lació de lluites organitzades arreu el país ha pres una decisió:
les eleccions no es celebraran.
Neveres,
pantalles de plasma i Rigoberta Menchú per guanyar les eleccions
No
és un fet inèdit. A les anteriors eleccions generals de l'any 2012, a l'igual
que a totes les altres, es van poder observar tota mena d'actes de manipulació
política, compra del vot i definitivament frau electoral. Mitjançant vals de
compra als supermercats Soriana, entrega de cistelles de menjar o tractes de
favor cap als afiliats d'un partit o un altre. Aquest procés electoral no té
res que envejar als anteriors en aquest sentit. Per les xarxes socials han
començat a córrer fotos de centenars de persones recollint dipòsits d'aigua,
coneguts pel nom de la seva marca ‘Rotoplás’, repartits per membres del partit
PRI a municipis de Puebla. Imatges similars s'han vist amb el repartiment de
televisors de plasma. Aquestes eleccions, però, hi ha una novetat: Rigoberta
Menchú està demanant el vot. Després d'haver rebut 50.000 dòlars de dues
fundacions i de l'Institut Nacional Electoral (INE), la líder indígena
guatemalenca, guanyadora del Premi Novel per la Pau l'any 1992, s'ha posat al
servei del Govern mexicà per promocionar el vot en aquests comicis.
Boicot
a les eleccions i repressió
Paral·lelament,
centenars de pobles originaris o no, estudiants i professors i d'altres
organitzacions han coincidit un cop més tant en l'anàlisi com en l'estratègia:
boicot electoral. Dues raons ho justifiquen: per una banda, el rebuig al govern
i als narcopolítics; per un altra banda, la possibilitat de crear sistemes
d'organització autònoms i alternatius al sistema de partits. Des d'inicis de
setmana, les manifestacions en contra d'aquests comicis s'han multiplicat pel
país. Crema de paperetes electorals, presa de seus electorals, accions com la
presa de ràdios, manifestos, pancartes, campanyes per xarxes socials... Des de
l'Estat de Mèxic fins a Chiapas, des de Guerrero fins a Veracruz, passant per
Puebla, Michoacán o Oaxaca. El poble s'ha aixecat i el govern ha respost amb repressió.
Especialment a Ayotzinapa, on la societat organitzada està en el punt de mira.
No
hi haurà eleccions si no apareixen les 43 estudiants
Les
primeres a declarar el boicot electoral han estat les familiars i companyes de
les estudiants desaparegudes d'Ayotzinapa i el Front Unit de Normals Rurals de
l'Estat de Guerrero. “Mentre no apareguin els joves no s'instal·laran les urnes
a Guerrero”, declaren les familiars de les desaparegudes. “Anar a votar és
seguir permitent la violència que es viu a l'Estat, la corrupció i els vincles
entre el narcotràfic i el govern”, argumenten. La comunitat estudiantil de Ayotzinapa
i familiars i simpatitzants, porten des de setembre en vaga i fent accions de
tota mena per exigir l'aparició de les desaparegudes.
Ara,
davant les eleccions, s'han proposat que no es puguin posar les urnes. Ja el
mateix 1 de juny van ocupar cinc emissores de ràdio, tres d'elles a
Chilpancingo, la capital de Guerrero. L'endemà, 2 de juny, després d'alliberar
la caseta de cobrament d'una autopista (acció molt recurrent a les lluites
mexicanes), van cremar paperetes electorals. Durant aquesta acció vuit
estudiants van ser detingudes i alliberades unes hores més tard gràcies a la
pressió mediàtica. A Tixtla, el municipi on es troba l'escola d'Ayotzinapa,
l'ajuntament està pres per la població i des d'abril s'està creant un Consell
Municipal Autònom.
Per
un altra banda, la Coordinadora Nacional de Treballadors de l'Educació (CNTE),
també ha anunciat boicot a les eleccions. Les mestres de tot Mèxic, porten en
lluita des del 2013 en contra, entre d'altres, l'aplicació d'un examen genèric
que vol implementar el govern mexicà per adjudicar les places públiques al
sector de l'educació. Tot just fa unes setmanes el govern central va anunciar
que renunciaria a aquest nou sistema de avaluació del professorat. La CNTE,
però, veu la promesa del govern com una estratègia electoralista, per això ha
decidit continuar amb el boicot. “El Govern diu que regalarà tablets a
estudiants de sisè”, explicava un mestre de la Secció 22 de la CNTE, “però a
moltes comunitats de Oaxaca, com funcionaran les tablets si les escoles ni tan
sols tenen llum?”, exclamava a una entrevista a Regeneración Radio. “No creiem
en la farsa electoral”, concloïa. Aquesta mateixa Secció 22, va demostrar el
seu rebuig cap al procés electoral a inicis de setmana cremant les
instal·lacions del Institut Nacional Electoral a Juchitán de Zaragoza i a
Tehuantepec (Oaxaca). Així mateix, a Miahuatlán (Oaxaca), van desallotjar a
l'exèrcit de les instal·lacions de l'òrgan electoral per prendre el control.
Governs
municipals autònoms davant l'orgia entre polítics, narcos i trasnacionals
Concretament
al municipi de Juchitán de Zaragoza, situat a la costa, la comunitat de
Gui'xi'ro, té des de l'any 2013 un govern autònom sorgit de la lluita contra la
implantació d'un parc eòlic. Tot i organitzar-se mitjançant les seves formes
tradicionals, els partits polítics han entrat un altre cop al poble i ara
aquest territori es divideix entre aquelles persones governades autònomament i
les governades pel partit. Aquestes eleccions, però, no deixaran que es
celebrin i ja han pres partit en la crema de les instal·lacions electorals.
De
fet a Oaxaca, més de tres quartes parts dels municipis s'acullen a la llei
“d'usos i costums”, és a dir, no tenen un sistema partidista als ajuntaments.
La tradició de lluita i autoorganització davant els poders governamentals, i
les amenaces de grans multinacionals que volen explotar el territori amb
projectes extractius ha anat en augment durant els darrers anys. Aquest fenomen
s'ha donat a municipis d'estats arreu Mèxic, especialment els del sud com
Guerrero, Michoacán, Oaxaca o Veracruz. Però durant els darrers anys, amb
l'orgia del narco i els partits polítics, l'increment ha estat notable. Molts
pobles han optat per tornar al sistema “d'usos i costums”, i han fet fora als
partits polítics i als cossos de policia estatals o nacionals, com una solució
per augmentar la seguretat i evitar l'entrada i l'extorsió de les xarxes de
narcotràfic.
Un
exemple és el cas de Cheerán, un poble situat a les profunditats de Michoacán.
Envoltat per les rutes comercials del narcotràfic i ofegat pels lligams entre
polítics i càrtels de narcotràfic, l'any 2011 va aixecar-se i es va declarar
autònom. Fora la policia municipal, que responia als interessos dels polítics
de partits, es va tornar al sistema d'usos i costums i es va crear una policia
comunitària per la gent del poble. La revolta va ser davant l'explotació de
fusta que s'estava fent a les serres i muntanyes que pertanyen al municipi. El
canvi de sistema, però, ha revertit en més seguretat dins del poble i en la
creació d'estructures horitzontals per la presa de decisions. Davant aquestes
eleccions, membre de la comissió d'enllaç entre el poble i l'INE, explica com
el poble va enviar una carta a aquesta institució advertint que allà no es
celebrarien eleccions. “Se'ls hi va dir que no hi ha condicions, que ens vam
aixecar perquè hi havia inseguretat i que hi ha una relació entre paramilitars,
crim organitzat i partits polítics”. “Com
a zapatistes no fem crida a no votar ni a votar, que la gent s'organitzi però”
Ja
ho va anunciar el Subcomandant Moisés de l'Exèrcit Zapatista de Lliberació
Nacional (EZLN) durant el Seminari Contra la Hidra Capitalista, celebrat al
maig a Chiapas. Va expressar que els zapatistes no demanen a la gent que voti o
no, sinó que s'organitzen. I en més o menys mesura, així està passant. Les
desenes de pobles organitzats contra macroprojectes d'explotació de recursos
naturals, contra la violència que comporten els càrtels de narcotraficants i
contra els interessos dels partits polítics, que ballen entre les
transnacionals i les màfies del narco, estan sortint al carrer per impedir que
les eleccions se celebrin als seus municipis. Aquest fenomen, però, no es pot
generalitzar a tot Mèxic. Són molts els municipis on els partits polítics o el
narco tenen comprada o sotmesa a la població. Els tres partits de sempre:
Partit Revolucionari Institucional, Partit d'Acció Nacional i Partit de la
Revolució Democràtica, sovint amagats sota altres noms però pertanyents a les
mateixes oligarquies polítiques, tornaran a guanyar i a controlar bona part
dels municipis. Aquesta realitat, però, quedarà tacada pels centenars de pobles
que ja han rebutjat al sistema de partits i que en un punt del camí o en un
altre, ja han començat el camí de l'autoorganització per arribar a l'autonomia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada