Participà activament en la lluita antifranquista, tant a l’hexàgon francès com
a la Península, on es relacionà amb els grups guerrillers llibertaris que
actuaven al Barcelonès, especialment amb el de Josep Lluís Facerias.
El
20 d'agost de 1945 fou detingut a l'alçada de Girona per la policia franquista
quan viatjava, sota la identitat falsa en missió orgànica, al tren
Barcelona-Portbou, i traslladat a la presó Model de Barcelona el 12 de juny de
1947 va ser posat en llibertat provisional, encara que molt malalt de
tuberculosi.
Josep Pujol Grua:
El 7 de juny de
1903 --algunes fonts citen el 13 d'octubre de 1902-- neix a Benissanet (Ribera
d'Ebre) el metge, militant anarquista i anarcosindicalista i resistent
antifeixista Josep Pujol Grua --el segon llinatge sovint citat com Grau--,
conegut com Galeno i que va fer servir el pseudònim de Manuel Jiménez Creus.
Fill d'una família benestant, estudià la carrera de medicina a Saragossa (Aragó),
on es llicencià en 1925, alhora que militava en la Confederació Nacional del Treball
(CNT).
Quan
esclatà la Guerra Civil era doctor de medicina general a la Roca del Vallès
(Vallès Oriental) i s'incorporà com a metge provisional en la Columna del
Vallès Oriental i, després, a la Columna «Roja i Negra» fins a la militarització
de les milícies.
Acabà
la guerra amb el grau de comandant de Sanitat de la 28 Divisió de l'Exèrcit
Popular de la II República espanyola.
Amb
el triomf franquista passà al Rosselló i
fou internat al camp de concentració d'Argelers, on formà part del servei de
sanitat improvisat pels refugiats; el 23 de juliol de 1939 va ser traslladat a
l'hospital del camp de Sant Cebrià i l'11 de gener de 1940 va ser novament
enviat a Argelers, per al 20 de maig ser transferit al camp de Bram, per a
lluitar contra una epidèmia de tifus, abans de reintegrar-se novament al camp
d'Argelers. El març de 1941, denunciat com a «comunista» pels stalinistes, va
ser portat al camp de concentració de Gurs, on treballà en la infermeria.
El
maig de 1942 va se enrolat en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i
enviat a la mines de Busi (Aquitània, Occitània), on lluità clandestinament
contra els nazis alemanys. Més tard aconseguí un contracte d'obrer agrícola i
pogué reunir-se amb sa companya Anita Erro i sa filla a Carcassona (Llenguadoc,
Occitània), on a més de patir fam i penalitats, fou «mosso d'operacions» del
doctor cirurgià Joaquim Trias Pujol (Badalona, 1888-1964, oncle de Ramon Trias
i Fargas) a la Clínica del Dr. Delteil.
Participà
activament en la reconstrucció de la CNT, però de bell nou va ser detingut pels
alemanys i, allistat a la força en l'«Organització Todt», va ser portat a
Bordeus (Aquitània, Occitània), on va fer feina al Buró de Sanitat de la
caserna Niel com a metge dels obrers espanyols obligats a treballar a les
fortificacions del «Mur de l'Atlàntic». En aquesta localitat també participà en
la reconstrucció confederal, especialment com a membre del Subcomitè Confederal
de la Zona Ocupada, en contacte amb el Comitè Nacional de la CNT, radical a
Tolosa de Llenguadoc.
Acusat
de participar en sabotatges i de concedir baixes injustificades, va ser
deportat a Alemanya. Durant el viatge amb tren aconseguí fugir a Metz (Lorena)
i s'instal·là provisionalment a Talença (Aquitània, Occitània).
Després
de la Segona Guerra Mundial visqué a París (Illa de França), a Bordeus (Gironda,
Aquitània, Occitània), on troba sa companya, i a Tolosa de Llenguadoc
(Occitània). En aquesta última ciutat, gràcies al suport del doctor Carles
Martí Faced, s'ocupà sanitàriament de la nombrosa colònia d'exiliats i
participà activament en la lluita antifranquista, tant a l’hexàgon francès com
a la Península, on es relacionà amb els grups guerrillers llibertaris que
actuaven al Barcelonès, especialment amb el de Josep Lluís Facerias.
Prengué
part en la reconstrucció de la CNT i en el Ple Confederal, celebrat entre el 15
i el 18 de juny de 1945 a Tolosa de Llenguadoc, va ser nomenat secretari, amb
Gregorio Oliván i Antoni Carbonell, de Solidaritat Internacional Antifeixista
(SIA), càrrec que abandonà el juliol de 1946 per a passar a la Península en
missió orgànica.
El
20 d'agost d'aquell any, va ser detingut a l'alçada de Girona per la policia
franquista quan viatjava, sota la identitat de Manuel Jiménez Creus, amb tren
Barcelona-Portbou; l'agost va ser traslladat a la presó Model de Barcelona, on
el 12 de juny de 1947 va ser posat en llibertat provisional, encara que molt
malalt de tuberculosi. Visqué amagat a Barcelona, prestant els seus serveis als
companys (Josep Lluís Facerías, Juan Cazorla Pedrero, etc.).
Finalment,
el 15 d'agost de 1947 un escamot guerriller (Lluís Facerias, Cazorla, Guillermo
Ganuza Navarro i Pere Adrover Font) guiat per Francisco Denís Díez , dit Català,
el passà a territori francès.
El
seu domicili de Tolosa de Llenguadoc fou un refugi segur de Facerias i d'altres
guerrillers llibertaris.
En
aquests anys assistí i assessorà la Colònia de Malalts i Mutilats d'Aymare
(Guiana, Occitània).
El
26 de gener de 1952 marxà cap al Brasil i el 2 de febrer embarcà a Gènova
(Ligúria, Itàlia), desembarcant el 15 de febrer a Rio de Janeiro i el 26 de
febrer d'aquell any s'instal·là a Porto Alegre (Rio Grande do Sul, Brasil).
Després
de nombroses dificultats per a homologar el títol de medicina, aconseguí un
gran prestigi en la seva professió i prestà els seus serveis mèdics en la
companyia Viação Aérea Rio Grandense (VARIG, Aviació Aèria de Rio Grande do
Sul), alhora que continuà atenent els malalts pobres com havia fet tota sa
vida.
El
1956 la seva esposa demanà la baixa al Col·legi de Metges de Barcelona, ja que
no sabia res del seu marit des de feia anys.
Al
Brasil milità en la CNT i fou membre de la seva Comissió de Relacions, amb
Manuel Fernández. Amb aquest mateix, l'octubre de 1961, fou delegat por Porto
Alegre al Congrés de Federacions Locals del Nucli de la CNT de Brasil.
El
19 de juliol de 1962 presidí un míting a Porto Alegre.
Trobem
articles seus en Más Allá.
Josep
Pujol Grua va morir l'1 de setembre de 1966 a Porto Alegre (Rio Grande do Sul,
Brasil) i el seu enterrament donà lloc a una autèntica manifestació popular que
fins i tot va ser ressenyada pels mitjans de comunicació del règim franquista.
El
seu testimoni va ser recollit per Frederica Montseny per al petit volum del
Mundo al Día sobre l'exili.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada