En
1925 va participar en l'edició del periòdic El Libertario a Blanes.
José Alberola Navarro:
El 5 de
juny de 1895 neix a Ontinyena (Baix Cinca, Aragó) el mestre anarquista i
militant anarcosindicalista José Alberola Navarro. Pare del militant anarquista
Octavio Alberola Suriñach.
Mestre
racionalista, seguidor de les idees de Francesc Ferrer i Guàrdia, va treballar
sempre a escoles de diferents indrets de l'Estat espanyol que impartien aquest
mètode i va col·laborar en la fundació de diversos centres d'ensenyament
(Barcelona, Olot, Elda, Xàtiva, Alaior, Viladecans, Fraga, etc.), destacant
extraordinàriament com a orador abans de la guerra.
En
1918 va dirigir l'escola del Clot (també anomenada Farigola i Natura) i després
va treballar a Olot, representant en el congrés de la Confederació Nacional del
Treball (CNT) de 1919 el sindicat d'aquesta localitat.
Entre
els anys 1922 i 1923 va intervenir en una gira de propaganda pel Llevant,
Gijón, Astúries i Sama.
En
1925 va participar en l'edició del periòdic El Libertario a Blanes.
L'any
següent vivia a València, regentant escoles racionalistes de primer
ensenyament. Quan es va fundar la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) a
València, el 1927, es va adherir individualment, ocupant càrrecs de
responsabilitat en els primers comitès constituïts. En 1928 va viure a Alaior
(Menorca).
Va
participar en el gran míting barceloní de 1930 amb Companys, Rovira i
Samblancat, en pro de l'amnistia dels presos i contra la repressió i l'expulsió
de Macià.
El
15 d'abril de 1931 a Barcelona va participar en un míting de la FAI.
Durant
el període republicà es va adscriure en el corrent més anarquista, representant
els sindicats de Gironella, Manresa, Berga, Navas, Pobla de Lillet i Sallent en
el III Congrés Confederal de la CNT a Madrid (Congrés del Conservatori, 1931),
on va rebutjar les federacions d'indústria, perquè afavorien el funcionarisme i
el centralisme, i va defensar l'anarquisme pur i les comunes lliures. Va ser
redactor de Solidaridad Obrera i va fer mítings a Manresa (setembre de 1931),
localitat on va fer de mestre a l'escola racionalista entre 1931 i 1933.
En
1936 va fundar una escola racionalista a Fraga i quan va esclatar la guerra va
defensar la necessitat de prendre Saragossa en comptes de crear front.
Va
assistir el 22 d'agost de 1936 a una reunió de representants de la comarca
d'Albalat amb la finalitat d'estructurar la nova economia i va coordinar
l'assemblea amb Lozano i Val.
Va
participar en el ple de grups anarquistes d'Aragó a Alcanyís, el setembre de
1936, i encapçalarà la Conselleria d'Instrucció del Consell d'Aragó fins al 17
de desembre de 1936, quan el va abandonar per discrepàncies ideològiques.
El
març de 1937 va assistir com a delegat del Cinca al ple regional de comarcals
d'Aragó a Alcanyís, on va atacar durament el Consell d'Aragó.
Fins
a la repressió stalinista va participar en el consell municipal de Fraga, s'uní
després a la 127 Brigada.
Quan
la derrota va ser un fet, va exiliar-se a l’Estat francès i després passarà a
Mèxic, on va fundar el col·legi Cervantes i va ser professor de literatura al
col·legi Madrid durant 18 anys, fins a la seva mort.
José
Alberola va escriure articles en Cenit i va ser redactor d'Ética (València,
1935-1936), El Porvenir del Obrero (Alaior), Proa, El Productor (Blanes), La
Protesta (Buenos Aires), Redención (Alcoi), La Revista Blanca, Revista Única,
Solidaridad, Solidaridad Humana (Barcelona, 1932), Tierra y Libertad (1931),
Tierra y Libertad (Mèxic), i també va ser administrador durant dos anys de
Solidaridad Obrera; és autor del llibre Interpretación anarquista de la
revolución (Lleida, 1937).
José
Alberola va ser assassinat l'1 de maig de 1967 a la Ciutat de Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada