 |
| D´esquerra a dreta, Perarnau, Gimeno, Petrov, Valls i Crespo, a l´Interior de la sala on se celebra el judici |
El TSJC decidirà si accepta la petició abans que el 30 de
juny es reprengui el judici amb la declaració dels quatre acusats.
La defensa acusa Josep Lluís Trapero, director del Mossos,
com agent de l’FBI, el cas Clotilde, una conspiració nord-americana contra els
bancs d’Andorra, en un embolica que fa fort.
I denuncia que en el «cas Clotilde» la Fiscalia
Anticorrupció ha actuat «al servei dels Estats Units» en els seus interessos
contra el domini de Rússia sobre el subministrament de gas a Europa, un
assumpte que és el rerefons de la «guerra a Ucraïna».
L'ex-cap de Govern d'Andorra Òscar Ribas convençut que el
Vaticà liquidarà el Coprincipat.
Demana un debat sobre el futur de la institució i dóna la
seva versió sobre les raons de fons del Vaticà.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 04/06/2015
Lloret de Mar (La Selva
marina).-
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va iniciar ahir
el judici contra l'exdiputat al Parlament de Catalunya i exalcalde de Lloret,
Xavier Crespo (CiU), que afronta una pena de dos anys i mig de presó acusat
d'acceptar donacions d'un integrant de la màfia russa a canvi d'afavorir els
seus projectes urbanístics al municipi. L'anomenat cas Clotilde.
Al costat de Crespo, que va deixar el seu escó al Parlament
arran d'aquest cas de presumpta corrupció, al banc dels acusats s'asseuen Andrei
Petrov, el cervell d'una trama de blanqueig de capitals de la màfia russa a la
Costa Brava, així com l'exregidor d'Urbanisme de Lloret Josep Valls (CiU),
l'arquitecta municipal Pilar Gimeno i el que va ser president del club d'hoquei
de la població, Josep Perarnau.
En el tràmit de qüestions prèvies les defenses van demanar
l'arxiu del cas perquè creuen que es fonamenta en intervencions telefòniques
que, en diversos lapses temporals, mancaven d'autorització judicial. Així,
Manuel González Peeters, advocat de Crespo, sosté que la causa està
«insubsanablement viciada» per la falta de cobertura legal de les intervencions
telefòniques que en el seu moment va acordar el jutjat de Blanes que va iniciar
la instrucció del cas, i que segons el lletrat es van anar prorrogant durant
cinc mesos sense estar avalades sempre pel jutge.
El lletrat de Crespo ha demanat també tancar el cas Clotilde
pel principi de «cosa jutjada», ja que segons la seva opinió els mateixos fets
que ara arriben a judici van ser arxivats en una primera ocasió pel propi TSJC,
que el 2011 va sobreseure una querella contra l'exdiputat, i posteriorment pel
jutjat de Blanes en què va recaure el cas una vegada exculpat l'aforat.
La nul·litat de les actuacions també la va posar sobre la
taula l'advocat de Petrov, que argumenta que s'ha causat indefensió al seu
client per una investigació «de caràcter prospectiu i genèric» en la qual s'ha
limitat l'accés dels imputats a les dades en què es basa l'acusació.
L'advocat, Jacobo Teijelo, va anar més enllà i denuncia que
en el «cas Clotilde» la Fiscalia Anticorrupció ha actuat «al servei dels Estats
Units» en els seus interessos contra el domini de Rússia sobre el
subministrament de gas a Europa, un assumpte que, ha advertit, és el rerefons
de la «guerra a Ucraïna».
La Banca Privada d'Andorra
L'advocat de Petrov denuncia que el cas Clotilde és una mera
«investigació instrumental per justificar la caiguda de Banca Privada
d'Andorra», una entitat financera que, segons la seva opinió, «ha estat
perseguida pels Estats Units a través de Petrov» i va advertir que la causa
contra Crespo obeeix a un «interès a bloquejar» les seves aspiracions
polítiques, just quan el seu nom sonava per al càrrec de director dels Mossos
d'Esquadra. Va apuntar que finalment el càrrec el va assumir Josep Lluís
Trapero, una persona «que ha fet cursos amb l'FBI».
Els fiscals Anticorrupció Fernando Bermejo i José Grinda, de
la seva banda, van demanar al tribunal «no confondre» l'objecte del procés
penal, que al seu parer no és un altre que jutjar els delictes de prevaricació
i suborn en un cas de tracte a favor a un empresari vinculat a la màfia russa.
El TSJC decidirà si estima les qüestions prèvies
plantejades, abans que el pròxim 30 de juny es reprengui el judici, amb la
declaració dels acusats.
L'ex-cap de Govern d'Andorra Òscar Ribas convençut que el
Vaticà liquidarà el Coprincipat
“No tinc cap dubte que la decisió ja és definitiva i que el
nou bisbe de la diòcesi d’Urgell vindrà, sigui d’immediat o d’aquí a uns anys,
amb instruccions precises des del Vaticà per liquidar el Coprincipat
tradicional de manera ordenada, i limitar-ne les conseqüències negatives en la
mesura que pugui”. Amb aquesta afirmació contundent comença l'article publicat
ahir dimecres en el ‘Diari d’Andorra’ (03/06/2015) de l'ex-cap de Govern
d'Andorra, Òscar Ribas, sobre les informacions publicades per VilaWeb i ‘El Triangle’,
entre altres mitjans digitals, a final d'abril i per ‘La Vanguardia’ fa tres
dies sobre la voluntat del Vaticà de liquidar el Coprincipat d'Andorra, càrrec
que ocupa des de fa gairebé 750 anys el bisbe d'Urgell.
Ribas recorda l'ensurt que van tenir quan ell presidia el Govern
després de la reforma del 1981: “Es tractava de la pretensió del cap de l'Estat
espanyol de substituir el Copríncep episcopal en les seves funcions a Andorra”.
Sobre la reflexió oberta al Vaticà pel nou papa Francesc, Ribas diu: “La bona
notícia és que tot indica que aquest període de reflexió que s’atorga el Vaticà
ens permet també als andorrans una seriosa reflexió abans de la posterior
decisió. El primer que caldria fer (naturalment segons la meva opinió) seria
pactar amb el Vaticà la durada del període, que consideri les gens brillants
circumstàncies en què ens trobem com són el canvi de paradigma econòmic, crisi
financera al màxim i negociacions amb la UE. Malgrat pugui semblar superficial,
el període de transició més o menys llarg és absolutament imprescindible perquè
puguem concretar en primer lloc amb el Copríncep francès les accions a
desenvolupar”.
I l'ex-cap de Govern demana un debat andorrà: 'Hem de
debatre ja les possibilitats de canvi al front de les institucions del país. I
hem de fer-ho amb sentit d’Estat i fugir de populismes que fins ara no ens han
portat res de positiu, sinó el contrari. Hem de sortir de discussions
bizantines. Caldrà imaginació política, no a curt, sinó a llarg i a molt llarg
termini. Hi estem preparats? És aquesta una pregunta que és transcendent que
els andorrans responguem”.
A més, Ribas planteja una possible explicació sobre els
motius del Vaticà per abandonar el Coprincipat: “Pel que fa a la decisió definitivament
irreversible, imagino que haurà estat la denúncia, a totes llums injusta i
injustificada dels EUA, de blanqueig de diners procedents del crim organitzat.
Estèticament és una excusa molt apropiada de cara a l’opinió mundial per deixar
una missió històrica. No es deixa el compromís històric per motius morals, sinó
que es justifica per motius merament polítics dels assumptes humans. De totes
maneres, hem d’agrair a l’Església els set segles de servei al país”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada