 | |
| Trias Bertrán ordenava la destrucció d'assentaments de barraques |
Carlos
Trias Bertrán, des del càrrec de conseller delegat del Instituto Municipal de
la Vivienda, l'any 1949 va crear el Servei de Control i Repressió del
Barraquisme.
Escamots
de falangistes equipats amb barres de ferro, pics i pales eren el terror de les
persones residents als campaments.
DIRECTA
12/06/2015
Jesús Rodríguez
Els
Trias són una de les famílies que encarnen millor la recurrent definició de
casta que ha emergit els últims anys des de l'esquerra alternativa i els
moviments socials. Històriques nissagues arrapades al poder econòmic i polític
que han ostentat --en dictadura i en democràcia-- al llarg de l'últim segle el
control social a Catalunya. Carlos Trias Bertrán, oncle del fins ara alcalde de
Barcelona Xavier Trias, va ocupar les cadires de presidència del Consell de
Cent barceloní i dels despatxos d'alcaldia mig segle abans que ho fes el seu nebot,
des de 1939 i fins a 1957.
Mitjançant
un decret d'alcaldia del mes de març de 1949, i com a conseller delegat del
Instituto Municipal de la Vivienda, Trias Bertran --un dels homes més fidels al
general Francisco Franco-- va ordenar la creació del Servei de Control i
Repressió del Barraquisme. Escamots de falangistes equipats amb barres de
ferro, pics i pales eren el terror de les persones residents als campaments de
barraques situats a la muntanya de Montjuïc. En el llibre Barraquisme, la
ciutat (im)possible, de la col·lecció Temes d'Etnologia de Catalunya diversos
testimonis narren en primera persona com l'ajuntament va centrar les seves
primeres actuacions en el control de les barraques, però després va optar per
la repressió. L'any 1949 es va dur a terme la col·locació de plaques numèriques
a cada barraca “per tal de frenar-ne la proliferació”. La conseqüència directa
és que aquelles barraques sense placa eren immediatament enderrocades.
El
cens estadístic tenia l'objectiu de controlar qui vivia a les barraques i fer
les pertinents purgues entre aquells que havien mostrat simpaties amb el bàndol
republicà o amb l'anarquisme --o les seves famílies--. En algunes ocasions es
permetia, per compassió o per suborn, la construcció de noves barraques. La
picaresca estava a l'ordre del dia i s'aixecaven barraques durant la nit per
evitar ser detectades, així com es dissimulava les noves estructures fent veure
que eren ampliacions de barraques ja existents. “Després d'arrebosar-la i
encalar-la vam haver d'embrutar les parets per fer veure que era antiga”,
explica Carlos García, un dels barraquistes entrevistats al llibre.
Quan
Carlos Trias Bertrán ho ordenava als operaris, coneguts com a picos, es desplaçaven
fins a un assentament, desallotjaven les persones residents, a cop de mall
destrossaven parets i sostre, i després cremaven les restes del campament.
Aquesta fou una de les dedicacions de l'oncle de Xavier Trias, però hi ha
episodis encara més polèmics dins la seva fosca trajectòria.
Testimoni
clau per l'execució de Carrasco i Formiguera
Trias
Bertrán va fundar la secció de la Falange Española a la ciutat de Barcelona,
amb un miler d'afiliats i un local al carrer d'en Rosic, que fou inaugurat el 3
de maig de 1935 per Jose Antonio Primo de Rivera. En el reportatge de TV3 “Sumaríssim 477”,
elaborat per la historiadora i guionista Dolors Genovès, s'incorporaven textos
literals de la declaració de Trias Bertrán en el judici pel Consell de Guerra
contra Manuel Carrasco i Formiguera (un dels primers dirigents d'Unió
Democràtica de Catalunya). El falangista barceloní es va desplaçar
voluntàriament fins a Burgos per declarar davant del tribunal militar. El seu
testimoni fou clau per la posterior condemna a mort i el consegüent
afusellament del polític català. Els vuit fills de Carlos Trias Bertran van
presentar una demanda contra TV3 per l'emissió del reportatge, però en
sentència ferma del Tribunal Constitucional d'abril de 2004 s'afirma que els
fets que relatava el reportatge sobre el consell de guerra i la condemna a mort
de Carrasco i Formiguera “són totalment certs i s'ajusten a la realitat” i, per
tant, “no s'ha vulnerat el dret a l'honor” dels fills de Trias Beltrán.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada