Lluís Pascual Estevill és més pujolista que CDC

Estevill a la 'comissió Pujol'

L'exjutge reitera que Pujol fou "un gran president" i es nega a aclarir res sobre la trama amb Piqué Vidal. 

Nart no aclareix res del seu compte a Suïssa. 

Assegura que si el seu pare hagués estat català, no hauria necessitat obrir un compte a Suïssa perquè ETA no l'hagués extorsionat gràcies a la visita de Carod Rovira a Perpinyà.

El Govern andorrà autoritza la instal·lació de casinos en vaixells sota bandera del Coprincipat. 

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 29/06/2015 

Queralbs (Ripollès).-   

Lluís Pascual Estevill ha lloat la figura política de Jordi Pujol en gairebé totes les ocasions en què s'hi ha referit durant la seva compareixença, aquest dilluns, davant la Comissió d'Investigació sobre el Frau i l'Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política. I no han estat poques… 

La seva defensa de la tasca política de Pujol, digna d'un càrrec convergent (d'una altra època, això sí), ha contrastat amb la seva negativa a respondre sobre l'afer pel qual fou condemnat per suborn, extorsió, prevaricació i detenció il·legal.  

Sobre el president Pujol 

"El considero un gran president de la Generalitat durant molt anys, no tinc res més a dir al respecte", ha respost en diverses ocasions. "Social i políticament, està condemnat amb despreci de la presumpció d'innocència", ha afegit sobre l'expresident. 

Quan la diputada de la CUP Isabell Vallet li ha demanat la seva opinió sobre la confessió del mateix Pujol, del juliol del 2014, ha respost que "No tinc res a opinar perquè no em correspon" i, seguidament, ha dit que la seva opinió "és tan personal i subjectiva" que "no té transcendència fora de mi", i que "a més, no tinc opinió". Estevill, això sí, ha donat a entendre que el fet de tenir "uns diners en un compte corrent" no es destrueix l'obra dels anys de Pujol Soley al Govern de la Generalitat i ni dels anteriors, i ha reiterat que "la presumpció d'innocència està per sobre de tot".  

Sobre Piqué Vidal 

Pel que fa a l'advocat Joan Piqué Vidal, que va desfilar per la 'comissió Pujol' la setmana passada, Estevill s'ha limitat a dir que "durant molts anys ni em va saludar" i s'ha negat a respondre sobre res que hagi estat jutjat, tampoc sobre el cas Planasdemunt i les teories sobre el destí dels diners distrets. Quan el diputat d'ICV-EUiA Joan Mena li ha preguntat pels "noms polítics" en la conxorxa, Estevill ha respost que "no en conec cap"; quan li ha demanat aclarir el paper de l'exconseller Macià Alavedra en la trama de Piqué Vidal, la seva resposta ha estat "Ho ignoro".

Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va considerar Piqué Vidal i Estevill responsables d'un pla d'extorsió a empresaris que Estevill investigava i Piqué Vidal defensava, mitjançant el qual van guanyar diners a canvi d'evitar que fossin condemnats a penes de presó. 

 

Sobre Alavedra

Estevill ha admès "molt poca" relació amb l'exconseller Alavedra, a casa del qual, això sí, hi va anar a sopar. Sobre l'exconseller ha explicat que un cop va rebre la seva trucada i li va explicar per telèfon la situació de l'exconseller i expresident de l'Institut Català de Finances, Jordi Planasdemunt, que acabaria sent condemnat pel cas d'estafa dels pagarés falsos de la societat BFP. 

Vocal del CGPJ 

Un moment destacat de la biografia de l'exjutge va ser el seu nomenament, a petició de CiU, com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Estevill assegura que en aquell moment estava a punt de demanar l'excedència com a jutge i que va arribar a l'òrgan de govern dels jutges perquè Joan Poch Serrat va refusar la possibilitat d'esdevenir-ne vocal. Estevill diu que creu que el mateix Poch -condemnat, per cert, per prevaricació- va proposar el seu nom.  

Malgrat haver afirmat que "totes les decisions del CGPJ són polítiques", ha assegurat que "no tenia cap vincle amb el senyor Pujol" i ha negat haver obtingut el càrrec pel fet de conèixer suposats secrets de l'entorn del president Pujol o pel fet d'haver estalviat, suposadament, tràngols judicials a alts càrrecs convergents com Miquel Roca o Macià Alavedra i haver-se beneficiat, així, d'un presumpte intercanvi de favors. 

"No em correspon a mi ajudar el país", ha respost, d'altra banda, quan el diputat d'ERC Oriol Amorós li ha retret els seus silencis i s'ha referit al seu deure cívic de col·laborar amb la comissió d'investigació. 

 

Nart no aclareix res del seu compte a Suïssa 

Nart avui a la comissió parlamentària

L'eurodiputat de Ciudadanos, Javier Nart, flagell de la corrupció i estendard de “la regeneració democràtica” al Regne d’Espanya ha comparegut aquest dilluns a la comissió d'investigació sobre frau fiscal i corrupció del Parlament de Catalunya per donar explicacions sobre el compte que tenia en un banc suïs, herència del seu pare, i que va rebre una transferència de 31.900 euros de Félix Millet. Tot i explicar que va quedar acreditat que el moviment va ser un error del banc o dels gestors i que ell no n'estava al cas ni tenia relació amb el president de la Fundació del Palau, Nart s'ha negat a respondre les nombroses preguntes que volien escatir què va fer amb aquell compte.

Segons recull l’Agència Catalana de Notícies, l'eurodiputat ha explicat a la comissió que va "regularitzar i repatriar" els diners. Però no ha aclarit ni respost a cap de les nombroses preguntes sobre quan ho va fer, quant temps va ser irregular o si va pagar per legalitzar-lo.

Nart creu menyspreable que els diputats autonòmics catalans li parlin de possible frau fiscal quan el seu pare es va jugar la vida davant ETA. Nart ha tornat a justificar la tinença del compte a Suïssa pel fet que el seu pare, que era notari al País Basc, havia obert el compte en un banc suís per evitar pagar l’impost revolucionari que li exigia ETA. El que no ha aclarit mai Nart és per què va mantenir un compte a Suïssa si, com ell afirma, va repatriar els diners de l’herència del seu pare al Regne d’Espanya.  

El Govern andorrà autoritza la instal·lació de casinos en vaixells 

Andorra

Amb l’aprovació del reglament del Consell Regulador Andorrà del Joc (CRAJ), el passat dia 10 de juny, el Govern del Coprincipat d’Andorra ha fet un pas cabdal que aplana el camí per a la pròxima instal·lació d’un casino al país. Històricament, el joc ha estat malvist per les autoritats andorranes, a causa de la determinant influència del copríncep episcopal de la Seu d’Urgell, que sempre ha vetllat per la “moral” dels seus súbdits. 

Les urgències financeres del país del Pirineu, derivades de l’ofensiva internacional contra els pilars fonamentals de la seva economia --l’evasió fiscal, el tabac, el contraban i el dumping comercial-- han forçat que els polítics andorrans busquin a la desesperada noves fonts d’ingressos i per això han decidit, finalment, obrir la porta a la implantació d’un casino. I que es foti el bisbe de La Seu d’Urgell. 

COM BARCELONA WORLD 

El CRAJ és l’organisme encarregat d’organitzar i controlar els jocs d’atzar a Andorra. La seva creació estava prevista en la Llei del joc, aprovada pel Consell General (parlament andorrà) el passat 11 de desembre, i està presidit pel ministre de Finances, Jordi Cinca. A partir de la seva posada en marxa, el CRAJ convocarà, en els pròxims mesos, el concurs per a l’adjudicació de la llicència que ha de permetre l’obertura del primer casino de les Valls del Valira.