Ben amarrat a Palamós

Un poder a l'ombra

Luis Conde, un empresari barceloní que es dedica a la cerca d’alts directius per a grans companyies, el que en anglès s'anomena 'head hunting'. 

Entre els seus assalariats hi ha Esperanza Aguirre i Iñaki Urdangarin. 

Va fundar l'empresa amb Gerardo Seeliger i Sixte Cambra.

Cambra s'hi va mantenir com a soci mentre era senador per CiU.

TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/06/2015 

Palamós (Baix Empordà).-  

Llegim a DIRECTA que Luis Conde Moller (Barcelona, 1950) és un dels socis de Port de Palamós i que el 26 de març, el que va ser un dels socis fundadors de Seeliger y Conde va conduir un concert de música clàssica per 1.500 persones en el que ell mateix era el director de l’Orquestra Simfònica del Vallès. El motiu, celebrar el 25è aniversari de la firma. 

El lloc triat, el Palau de la Música de Barcelona. Les tarifes per llogar l’espai van ascendir a 12.000 euros. L’acte va estar presentat pel nou director de La Vanguardia, Màrius Carol, ja que Luis Conde també és membre del consell d’administració del Grup Godó. Entre els convidats, representants del govern Català com el conseller de Justicia, Germà Gordó i el secretari de Presidencia, Jordi Vilajoana. L’alcalde de Barcelona en aquell moment, Xavier Trias també hi va assistir, amb altres convidats com José Montilla, Oriol Pujol, Alicia Sánchez Camacho o Rodrigo Rato. 

L’empresari barceloní, però, centra la seva activitat professional, quan la batuta li ho permet, a Seeliger y Conde. La companyia és una de les empreses referència en el mercat espanyol de processos de selecció d’alts directius, el que en l’argot empresarial es coneix com Head Hunting (caçador de caps, literalment). Conde va fundar la companyia amb Gerardo Seeliger i Sixte Cambra. Seeliger va fitxar per la competència a mitjans dels noranta, com es pot llegir als diaris econòmics. 

Cambra, amic personal d’Artur Mas, va ser senador amb CiU en diferents legislatures. Des de 1993 al 2004 va treballar a Madrid, on va arribar a presidir la Comissió d’Hisenda del Senat. Durant tot aquell temps, Cambra continuava sent soci de Seeliger y Conde, i només va sortir de l’empresa i va vendre el seu paquet d’accions quan se li va presentar l’oportunitat de convertir-se en el president del Port de Barcelona l'any 2011, quan CiU va recuperar el Govern de la Generalitat.

Els vincles amb la política no acaben amb Cambra. L’empresa de caçatalents compta actualment amb 14 sòcies. Entre d’altres, Aurora Catà, que va ser directora de RTVE Catalunya durant l’època Aznar entre 1996 i 1999, per suggeriment del llavors ministre Josep Piqué.  

La 'lideressa', caçada 

L’últim fitxatge estrella de la companyia que dirigeix, obra personal de Luis Conde, va ser Esperanza Aguirre. La dama de ferro del PP madrileny s'hi va incorporar en 2013, poc després d'abandonar per sorpresa la presidència de la Comunitat de Madrid. El seu objectiu era el d’ampliar el negoci a l'Amèrica Llatina i els Estats Units. Com s’explicava a Economia Digital el 14 de gener de 2013, “gràcies a la seva activitat política, la lideresa del PP té una voluminosa agenda de contactes a la regió que en Seeliger y Conde volen fer valdre”. Per la seva tasca rebria una retribució variable en funció dels objectius complerts. 

El que si es coneix públicament, és el pagament fet per Seeliger y Conde al gendre de Joan Carles I, Iñaki Urdangarin. El membre de la casa reial va cobrar, entre l’any 2008 i 2009, 40.000 euros de la corporació. En el projecte hi treballava també Juan Antonio Samaranch i Salvador Alemany, però les tasques d’Urdangarin no estaven molt definides. Aquestes factures s’estudien dins del cas Noos, que investiga els pagaments fets per, entre altres empresaris, el president de Renta Corporación, Luis Hernández de Cabanyes. 

L’àmbit de poder del caçatalents Conde és sense cap mena de dubtes Barcelona. Ell és un dels impulsors de Barcelona Global, un lobby empresarial que funciona en la ciutat des de 2013. Conde forma part de la junta directiva, on també figuren altres noms que ja han aparegut en aquest article, com Màrius Carol, Aurora Catà o Salvador Alemany. D’altres noms reconeguts pels seus negocis o els seus vincles presents a la junta de Barcelona Global són, entre d’altres, l’exministra de ciència i tecnologia amb el PP, Anna Birulés; Maria Reig, del fons d’inversió Reig o l’advocat Emilio Cuatrecasas, que en va ser president fins fa un any. 

Com a soci de Barcelona Global, Luis Conde va promoure una reunió de treball en la que va participar la Regidora d'Economia i Empresa de l'Ajuntament de Barcelona durant el govern de Trias, Sònia Recasens, a París l'any 2013. El projecte -Barcelona Global International Council- va comptar amb l'associació i la signatura d’un conveni amb l'Ajuntament de Barcelona el mateix any. Fruit d’aquesta iniciativa es va treballar“en una agenda econòmica per acompanyar la missió que l'Alcalde presidirà als Estats Units en la 3a setmana de maig (de 2013)” com quedà reflectit en l’acta Barcelona Global del 18 de febrer d’aquell any. 

Però si la direcció d’orquestres simfòniques és una de les seves passions, l’altra gran afició de Luis Conde són els vaixells. A les entrevistes que concedeix li agrada explicar la història del naufragi que va sofrir amb un dels seus velers. El relat el va recollir en un llibre anomenat Tolimen i la llengua del volcà, que va estar prologat justament per Emilio Cuatrecasas i es va distribuir entre les seves amistats en una edició que no va arribar als 1.000 exemplars.  

Ben amarrat a Palamós 

Per poder amarrar el vaixell que es va comprar, després del naufragi --“el doble de gran i amb capacitat per a més tripulació”, assegurava a un article de Vanity Fair-- va adquirir el Port de Palamós, del que n’és un dels socis. “Vaig preguntar la situació del port més proper a la meva casa... estava en venda, de manera que buscant un amarratge, vaig acabar comprant els 875 que té el port al costat de tres amics als quals els va agradar el projecte, al que considero el meu pla B”, relatava durant la mateixa entrevista. La seva passió per la mar, l’ha conduit a ser President del Saló Nàutic de Barcelona. També és membre del consell d’administració de Fira Barcelona.

El caçatalents amb millor agenda de l’Estat espanyol sap com utilitzar els seus contactes. Els convenis signats per mediació seva amb Barcelona Global per part de l’administració Trias en són un exemple. S'haurà de veure com s’ajusta aquest caçador de caps a un canvi de govern en l’ajuntament. Potser es vegi la resurecció de l’empresari. Precisament aquesta, Resurrecció, va ser la simfonia de Mahler triada per Luis Conde per pujar a l’escenari del Palau de la Música de Barcelona.