Nord-est Llibertari: Segons informa el diari digital ‘Crític’, un neonazi detingut fa un mes en relació a una xarxa de suport a l’Estat Islàmic es va manifestar amb Societat Civil Catalana el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona

dimarts, 5 de maig del 2015

Segons informa el diari digital ‘Crític’, un neonazi detingut fa un mes en relació a una xarxa de suport a l’Estat Islàmic es va manifestar amb Societat Civil Catalana el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona

Diego José Frías, a la dreta de la pancarta

Diego José Frías es va manifestar el passat 12 d’octubre rere la pancarta ‘Soberanía y Libertad’ de Societat Civil Catalana

[Barcelona 05/05/2015]

12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona

Malgrat els estirabots de l’unionisme, que prova de tenyir de formes violentes el moviment sobiranista, l’únic gihadista que s’ha manifestat ho ha fet per Societat Civil Catalana en la darrera manifestació del 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.

En una informació que signen Jordi Borràs i Roger Palà i que ha donat a conèixer Catalunya Ràdio, el militant neonazi Diego José Frías, que va ser detingut en l’operació antigihadista dels el passat 8 d’abril, va participar en la darrera manifestació de l’entitat unionista Societat Civil Catalana. El digital ho ha pogut contrastar a través de tres fonts que han confirmat que l’ara empresonat neonazi es va manifestar rere la pancarta ‘Soberanía y libertad’ el 12 d’octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...