 |
| Felip VI será xiulat dissabte pels seus súbdits |
“Un
estat que voldria fer de la llengua catalana una relíquia del passat a través
de sentències judicials, que permet que s’equipari impunement l’independentisme
català amb el feixisme o que continua protegint i enaltint la memòria dels qui
van entrar a sang i foc a Catalunya l’any 1939 i ens van afusellar un president”
MANIFEST
Catalunya
viu una situació política decisiva. Els catalans, majoritàriament, hem entès
que o ens independitzem d’Espanya o desapareixerem com a poble. Només així
s’expliquen les grans mobilitzacions dels darrers anys que han aconseguit posar
la independència de Catalunya com a eix central de la política catalana.
Amb
tot, arribar a la victòria final, que no és altra cosa que la proclamació de
l’Estat Català independent amb el consegüent control polític efectiu del
territori, requerirà una gran fermesa en totes les nostres accions i no deixar
passar cap oportunitat per manifestar la nostra voluntat de llibertat nacional.
Aquesta lluita es dirimeix en qualsevol front: polític, cultural, social o
lingüístic. Però també en el de la protesta col·lectiva cívica. I el pròxim 30
de juny, en el decurs de la final de Copa entre el FC Barcelona i l’Athletic
Club de Bilbao al Nou Camp, se’ns torna a presentar una ocasió immillorable per
manifestar una vegada més que volem deixar de ser súbdits del regne d’Espanya
per esdevenir únicament ciutadans d’una Catalunya independent. Aquest episodi
esportiu suposarà que el màxim representant polític i institucional d’Espanya,
el rei Felipe de Borbón, faci la seva aparició a la llotja de l’estadi mentre
sonen els acords de la Marcha Real. Ha de ser llavors quan, proposem, tots els
seguidors catalans que assisteixin al partit (i als que no, també) han de
manifestar sonorament el seu desacord, tant per la presència del monarca com
pel so dels acords de l’himne espanyol, amb una sonora xiulada, que ben segur
acompanyaran també els seguidors bascos.
Possiblement
algunes veus de casa nostra tornaran a repetir que cal tenir respecte pels
símbols d’aquell estat que ens vol humiliar i nega els nostres drets nacionals.
Un estat que voldria fer de la llengua catalana una relíquia del passat a
través de sentències judicials, que permet que s’equipari impunement
l’independentisme català amb el feixisme o que continua protegint i enaltint la
memòria dels qui van entrar a sang i foc a Catalunya l’any 1939 i ens van
afusellar un president. Demanar respecte per a qui et tracta com un drap brut
només pot explicar-se des d’un profund complex d’esclau.
Estem
convençuts que la immensa majoria dels independentistes tenen més dignitat i
coratge que tot això. Perquè entenen que la primera condició per guanyar-se la
llibertat és estar disposat a encarar-se amb qui te la nega.
Signat:
Catalunya Acció (CA), Sobirania i Progrés, CADCI, Plataforma pel Dret a Decidir
(PDD), International Comission of
European Citizens (ICEC), Fundació President Macià, Ara o Mai!, Catalunya diu Prou, Casal per la Llibertat i
la Independència de Catalunya (CLIC), Societat Catalana de Lliure Opinió
(SOCALL), Moviment de Cultura Popular ‘El Sotrac’ i Units per Declarar la
Independència de Catalunya (UPDIC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada