El
juny de 1938 era secretari de l'Agrupació Confederal de Centelles, a Osona
Urano Macho Castillo:
El 29 de maig de 1912 neix a Santander (Cantàbria) el poeta i militant anarcosindicalista Urano Macho Castillo. Era fill de l'anarquista, i oficial de la neteja pública de Santander, Rufino Macho Cuesta. Estudià a l'Escola Integral i Laica de Santander, dirigida per Aurelio Herreros.
Quan
tenia set anys, el 27 de setembre de 1919, el seu braç dret va ser destrossat
pel torn d'una fleca a la qual havia anat amb sa mare i, a conseqüència de les
greus ferides, en patí l'amputació.
En
1926 s'afilià a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i la seva tasca
militant fou principalment cultural (articulista, poeta, conferenciant, orador,
etc.).
Entre
1931 i 1932 col·laborà en el periòdic anarquista barceloní El Luchador.
L'1
de gener de 1932 intervingué en un míting confederal, amb altres companys
(Ángel Iturbe, Jesú Rodríguez, Jenaro de la Colina i Julio Ruiz), a Cabezón de
la Sal (Cantàbria), per a protestar contra el decret-llei de l'assegurança de
la maternitat.
Fou
un dels fundadors, en 1932, de l'Ateneu Obrer de Santander, adherit a la CNT,
del qual en va ser membre de la Junta Directiva.
Durant
els anys republicans intervingué en la gira propagandística que la CNT realitzà
pel País Valencià, amb Frederica Montseny i Horacio Martínez Prieto.
El
setembre de 1936, en nom de la Federació Local de Sindicats de la CNT, va ser
nomenat director de Biblioteques del Comitè d'Instrucció de Cantàbria, també
anomenat Comitè Provincial de Cultura, i, poc després, vocal del seu Comitè
Executiu.
Formà
part del grup que redactà el 10 de novembre de 1936 la ponència de peticions
confederals per a entrar en el Govern càntabre.
L'1
de maig de 1937 va fer un míting, amb Daniel Orille, al Gran Cinema de Santander
i el 5 de juny d'aquell any a Santoña.
En
aquestes dates presidí un acte d'homenatge a Mèxic a Santander.
Quan
el front Nord caigué a mans feixistes, passà a Catalunya, on continuà la
lluita.
El
juny de 1938 era secretari de l'Agrupació Confederal de Centelles (Osona).
Amb
el triomf franquista, creuà el Pirineu. A l’Estat francès va ser detingut per
la gendarmeria gal·la i lliurat a les autoritats franquistes --el mateix destí
patí el seu pare Rufino--.
Després
d'un temps tancat a la presó de Santander, on conegué al poeta José Hierro, va
ser desterrat a Lleó (Castella), on es guanyà la vida amb un carret de
llepolies.
Posteriorment,
i fins a la seva jubilació, visqué modestament regentant, amb el permís dels
veïns, una petita parada de premsa instal·lada al portal d'un cèntric carrer
santanderí.
El
18 de desembre de 1960 signà a Santander, amb un nombrós grup d'intel·lectuals,
un document on sol·licitaven al ministre d'Informació i Turisme franquista,
Gabriel Arias-Salgado, la supressió de la prèvia censura de llibres.
Després
de la mort del dictador Francisco Franco, participà en la reconstrucció de la
CNT, on milità fins a la seva mort.
La
seva tasca poètica, que es materialitzà en el llibre Versos en mi vida, va fer
que es relacionés amb coneguts escriptors i intel·lectuals de Cantàbria, sense
oblidar les seves col·laboracions en les premses local i confederal.
Dirigí
la revista mensual El Surco. Trobem textos seus en Adelante, El Cantábrico, CNT
del Norte, El Diario Montañés, Espoir, El Luchador, Nueva Humanidad, La Región,
El Surco, etc.
La
seva companya va ser Angeles María del Prado Romero Lara.
Urano
Macho Castillo va morir el 12 de maig de 2009 a la Residència de la Tercera
Edat de Torrelavega (Cantàbria), lloc on havia viscut els seus últims anys, i
fou incinerat dos dies després al cementiri santanderí de Ciriego.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada