dimarts, 5 de maig del 2015

MEMÒRIA PROLETÀRIA DEL NORD-EST: El 5 de maig de 1903 neix a Ar Mor-Bihan el militant anarquista comunista revolucionari i antimilitarista Pierre Odéon, que fa 70 anys va ser alliberat del camps nazi de Buchenwald


Cap al 1938, amb Renée Lamberet, va organitzar la «Colònia Ascaso-Durruti» a Llançà per als infants víctimes de la guerra

García Vivancos, Garcia Oliver, Louis Lecoin, Pierre Odéon, Ascaso i Durruti, al Poble Espanyol de Montjuic, Barcelona maig de 1931











Pierre Odéon: 
El 5 de maig de 1903 neix a Ar Mor-Bihan (Bretanya) el militant anarquista comunista revolucionari i antimilitarista Pierre Odéon, també conegut com Pierre Perrin.
En 1921, com a responsable de les Joventuts Llibertàries, va ser detingut i condemnat a sis mesos de presó per un cartell incitant a la desobediència i a la insurrecció en cas de guerra.
Va ser militant de la Unió Anarquista (UA) fins a 1926 i després responsable de la Unió Anarquista Comunista Revolucionària (UACR) a partir de 1928.
En aquesta època va participar en la «Plataforma d'Arshinov».  
En 1929, després de rebutjar d'inscriure's en la reserva militar, va ser condemnat a un any de presó.  
Va realitzar una vaga de fam i després militarà en el «Comitè d'Acció contra les presons militars».
L'1 de maig de 1931, amb el seu amic Louis Lecoin, va participar com a delegat dels llibertaris francesos en la delegació internacional de l'anarquisme mundial en la impressionant manifestació de Barcelona per exigir a la República espanyola una reforma radical de la societat.  
El 16 d'agost de 1931 a Lesinhan de las Corbièras va participar en el Congrés Regional de la UACR.
A més de la seva col·laboració en el periòdic Le Libertaire --del qual va ser administrador en 1927--, va crear en 1934 el periòdic anarquista Le Tocsin.  
El 1936 va ser delegat del «Comitè per l'Espanya Lliure» i va portar camions amb queviures i armes a la Península, on també va participar en la creació de la «Centúria Sébastien Faure», lluitant en les batalles de Farlete i Perdiguera.
Cap al 1938, amb Renée Lamberet, va organitzar la «Colònia Ascaso-Durruti» a Llançà (Alt Empordà) per als infants víctimes de la guerra.
També va ser membre actiu de Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA).
Durant l'ocupació nazi, va ser detingut i deportat a Buchenwald (Turíngia, Alemanya), camp de concentració a nou quilòmetres de Weimar, el poble de Goethe, del qual serà alliberat l‘11 d’abril de 1945, fa 70 anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada