Bruno Gualandi:
El 5 de maig de 1905 neix a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Bruno Gualandi. Els seus pares es deien Alfredo Gualandi i Giuseppina Castelvetri.
El 5 de maig de 1905 neix a Bolonya (Emília-Romanya, Itàlia) l'anarquista Bruno Gualandi. Els seus pares es deien Alfredo Gualandi i Giuseppina Castelvetri.
Encara adolescent, participà en els «Fets del Palazzo
d'Accursio» del 21 de novembre de 1920 a Bolonya. En 1921 s'adherí al moviment
llibertari bolonyès.
Es guanyà la vida com a obrer de la construcció. El
juliol de 1923, perseguit per la seva participació en la lluita contra
l'ascensió del feixisme, emigrà clandestinament a l’hexàgon francès, on fou expulsat.
També expulsat de Bèlgica i de Luxemburg, es refugià a Suïssa i després retornà
a l’Estat francès.
En 1924, arran de l'assassinat de Giacomo Matteoti,
entrà a formar part de la centúria «Camicie Rossi» (Camises Roges), agrupació
paramilitar antifeixista creada a l’hexàgon francès per si calia intervenir a
Itàlia.
El 2 de gener de 1925 va ser expulsat de l’Estat
francès i el 28 de febrer va ser condemnat a 18 mesos de presó per «cops i
ferides».
Refugiat al Saarland alemany, trobà feina com a
fuster.
En 1926, participà amb altres companys, entre ells
Alberto Meschi, en l'expedició armada frustrada organitzada per prendre Olot
(la Garrotxa) de Francesc Macià Llussà des el Vallespir («Fets de Prats de
Molló») contra la dictadura del general Miguel Primo de Rivera.
En 1927 formà part del grup anarquista de Seraing
(Valònia, Bélgica), sempre sota vigilància policíaca.
Amb Angelo Sbardellotto i Maria Zazzi, participà
activament en la campanya de suport als anarquistes italoamericans Sacco i
Vanzetti, declarant la vaga general a Bèlgica el dia de l'execució d'aquests,
fet desaprovat per la burocràcia sindical belga.
En 1930 passà a l’Estat francès sota falsa identitat.
Reconegut, va ser detingut i l'any següent va ser condemnat a París (Illa de
França) a vuit mesos de presó per «infracció al decret d'expulsió».
A finals de 1931 va ser alliberat i s'instal·là a
Arcueil (Illa de Fraça) amb sa companya Tosca Tantini, germana del destacat
militant Giuseppe Tantini.
El 30 d'octubre de 1932 va ser detingut durant una
reunió a Fontenay-sous-Bois amb vistes a republicar Umanità Nova i el 2 de
novembre condemnat, amb Pompeo Franchi, Ruggero Cingolani, Ulisse Merli i
Emilio Predieri, a dos mesos de presó per «infracció a l'ordre d'expulsió».
En 1933, amb Raimindo Corti i altres, marxà a Catalunya
on, segons la policia, alguns companys sospitaren que es tractava d'un «espia
feixista».
El 24 de novembre de 1934 va ser condemnat a l’Estat
francès a quatre mesos de presó i el 9 de setembre de 1935 a tres mesos per
«infracció a la disposició d'expulsió».
El 2 d'agost de 1936 marxà, amb altres companys
(Giuseppe Tantini, Equo Giglioli, Renzo Cavani, Mario Girotti, Libero Luppi,
Michele Centrone, Socrate Franchi, etc.) com a voluntari a la guerra a
Barcelona i s'allistà en la Secció Italiana de la «Columna Ascaso».
El 28 d'agost participà en els combats de Monte Pelado
a Osca.
El 24 d'octubre de 1936, Bruno Gualandi, quan portava
aigua i municions a un grupet de milicians que havien quedat aïllats en una
posició avançada a Tardienta, al front d'Osca, (Aragó), va caure abatut per les
tropes franquistes.
Fou enterrat a Bizién (Osca, Aragó).
Sa companya Tosca Tantini el reemplaçà al front.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada