Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem
És un fet que la repressió política dels últims temps afecta
cada dia més gent, col·lectius i entorns. Cada cop tenim més companyes, amigues
o familiars afectades per un cas judicial o altre que comporta un desgast
ingent d’energies, d’incerteses i patiments per a fer-los front. La repressió que
utilitza l’Estat ens vol aïllades, atemorides, asfixiades i angoixades. A la
vegada que busquen hipotecar les nostres vides, també volen fer el mateix amb
les nostres lluites. Ens ataquen per atrevir-nos a lluitar.
Ens han atacat per interposar els nostres cossos i la nostra
determinació contra els polítics i l’aprovació parlamentària del primer paquet
de retallades antisocials al juny de 2011. Ens han atacat per prendre els
carrers i fer --ni que fos per un dia-- que la por canviés de bàndol durant la
vaga del 29 de març de 2012. Ens han atacat per defensar Can Vies i resistir
amb tot l’ímpetu i la ràbia que ens provoquen al desallotjar qualsevol dels
nostres apreciats espais de vida i de lluita. Ens han atacat per formar part de
xarxes relacionals, d’afinitat i de lluita de l’àmbit anarquista i
antiautoritari en diverses operacions repressives en pocs mesos, amb
l’agreujant afegit que conté que l’Estat ens qualifiqui de terroristes (les
Operacions Pandora i Pinyata). Ens han atacat per aquests i tants altres casos
que aquest text es queda curt per endinsar-nos mínimament en ells...
Ens ataquen perquè des del poder saben que posem en dubte
les seves institucions, les seves polítiques i lleis i els seus mecanismes
tolerats i legals de protesta. Saben que les nostres lluites donen fruits
reals, són contagioses i radicalment transformadores. Tenen por i per això ens
ataquen.
Vivim una situació marcada des de fa uns anys per un dràstic
reajustament econòmic que ha empitjorat i pauperitzat les condicions de vida de
les classes populars. Això ha passat a la vegada que s’han destapat moltes de
les desigualtats, privilegis i misèries que s’amaguen sota la catifa del
sistema, exemplificat en coses tan palpables com que els beneficis de les grans
empreses no han deixat de créixer en cap dels anys de la “crisi” o que la
sagnant corrupció no ha fet més que il·lustrar la impunitat i vincles de les
elits polítiques i econòmiques.
Paral·lelament, durant aquests anys ha sorgit un important
cicle de lluites amb moltes experiències autoorganitzades de protesta i presa
dels carrers i places, vinculades molts cops a moviments socials que s’han anat
desenvolupant i d’altres moviments polítics contestataris que també s’han
enfortit i guanyat presència. Algunes fites de lluites recents, com les
vinculades al 15-m, a Can Vies o a les vagues generals han quedat marcades a
les retines de moltíssima gent i han mostrat que no resignar-nos ens permet
—com a mínim— fer trontollar la realitat que ens volen imposar.
Sabem del cert que allà on hi ha lluita hi ha repressió. I
més considerant que qualsevol lluita que hagi estat efectiva ha hagut de
contemplar sense penediment la necessitat de traspassar, d’una manera o altra,
el límit de la legalitat. Com era de preveure, la maquinària repressiva s’ha
posat a ple rendiment. Els múltiples casos esmentats posen de manifest la
duresa i contundència amb què l’Estat confronta a qui gosa lluitar, utilitzant
tots els recursos judicials i legals que té a l’abast. Així, en els diferents
processos destaquen habitualment les peticions de pena màxima per part de la
fiscalia, el qüestionar global de les protestes per part dels jutges, les
condemnes amb un clar contingut polític, la presència de tribunals d’excepció
com l’Audiència Nacional, l’aplicació del dret penal de l’enemic --en el que es
castiga abans pel que es pugui pensar que pel que es pugui fer-- o l’ús del
contundent dispositiu antiterrorista que existeix a l’Estat Espanyol i que
permet sol·licitar penes molt més llargues i utilitzar mesures excepcionals
contra les detingudes. A tot això hem d’afegir el tracte que en general donen
els mitjans de comunicació a l’hora de cobrir els casos, fent gala de la
manipulació o el silenciar i, quan toca, també de l’acarnissament i la
criminalització més descarada.
L’Estat està clarament immers en un procés de blindatge
contra la dissidència política i la protesta al carrer. L’aprovació de la llei
Mordassa i el nou Codi Penal suposa deixar el pas barrat a la protesta social,
amb l’aplicació d’importants multes i penes relacionades amb moltes de les
accions reivindicatives que s’han estat fent aquests últims anys. Se suma a
aquestes regressives lleis un nou pacte antiterrorista en el qual la definició
de terrorista s’ha fet de manera tan calculadament vaga i poc concreta que aquí
podrà entrar qualsevol cosa... i aquest blindatge va paral·lel a l’increment i
desenvolupament dels cossos antiavalots de la policia i del material que
utilitzen, així com de les unitats especials d’informació i investigació
destinades tant a les mobilitzacions i protestes al carrer com a perseguir
específicament entorns polítics contestataris.
Hem decidit ajuntar les nostres forces per a fer visible
que, encara que tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar
des d’on i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers
de la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs, dotant
de significat allò de què "la solidaritat és la nostra millor arma".
[http://lluitantrespondrem.alscarrers.org/]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada