L’estel solitari en el delta manarà en el Camp Nou

Estelada davant l'anterior rei d'Espanya

La Copa del borbó, camí de ser tot un camp estelat per l’alliberament nacional català i basc. 

La Plataforma Pro Seleccions catalanes demana omplir el Camp Nou d'estelades que els aficionats aclamin la independència després de sonar l'himne monàrquic espanyol i al minut 17:14 de cada part. 

Més enllà de les institucions la rebel·lia de masses aplegades al Camp Nou podria ser l’espurna de la declaració d’independència espontàniament davant el rei d’Espanya.  

El 14 de juny de 1925, durant la dictadura de Primo de Rivera, dit ‘El Cirujano de Hierro’, el Barça organitzava un partit en homenatge a l'Orfeó Català, que acabava de venir d'una gira a l’estranger. En tocar l’himne monàrquic espanyol, tot l'estadi va xiular i escridassar els acords de la Marxa real espanyola. En Gamper, Cambó i la resta d'autoritats no van aixecar-se del seient.

[Barcelona 28/05/2015]  

Segons l’Agència Catalana de Notícies la Plataforma Pro Seleccions catalanes ha fet una crida perquè els aficionats que assisteixin a la final de Copa, que es disputarà dissabte al Camp Nou, aprofitin el ressò del partit per reivindicar la independència de Catalunya. 

Per aquest motiu, es demana als aficionats que portin banderes estelades i les despleguin al Camp Nou i, com ja és tradicional en els partits que el FC Barcelona juga a casa, que aclamin "Independència!" quan acabi de sonar l'himne monàrquic espanyol i al minut 17:14 de cada part.  

L’entitat recorda que el partit de dissabte és un punt de trobada de dues aficions que representen dues nacions, la catalana i la basca, que formen part de l'Estat espanyol però tenen el desig de ser independents. Al mateix temps, també recorda que el partit entre el Barça i l'Athletic Club de Bilbao serà un focus d'atenció mundial i per això anima els aficionats que es desplacin aquest dissabte a l'estadi a reivindicar la independència de Catalunya "de manera esportiva i pacífica".  

Cartell del Barça en temps de Primo de Rivera

Més enllà de les institucions la rebel·lia de masses aplegades al Camp Nou podria ser l’espurna de la declaració d’independència espontàniament davant el rei d’Espanya, doncs hi ha un precedent històric, que va ser el tancament governatiu del Camp de les Cort l’any 1925, una crisi més de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, la Dictadura que finalment va comportar la fi de la monarquia i l’exili d’Alfons XIII mentre a Catalunya el 14 d’abril de 1931 es va viure una efímera República catalana, la dels Tres Dies d’Abril. 

Així, el 14 de juny de 1925 el Barça organitzava un partit en homenatge a l'Orfeó Català, que acabava de venir d'una gira a l’estranger. El partit es jugaria contra el Júpiter, un altre equip barceloní. El permís de la autoritat competent, tanmateix, va trigar en arribar, cosa que va escalfar els ànims de l'afició blaugrana. A tot això s'havien d'afegir les noves mesures de caire autoritari que la dictadura de Primo de Rivera, dit ‘El Cirujano de Hierro’, estava imposant, com ara la dissolució de la Mancomunitat de Catalunya el 20 de març d’aquell any, l'obligació de parlar i ensenyar el castellà, de manera exclusiva, a les escoles. Els ànims estaven pels núvols i qualsevol cosa podia suposar un esclat social important. El partit contra el Júpiter va acabar amb un 3 a 0 favorable als culers, amb dos gols d'Arnau i un de Paulino Alcàntara, del qual deien que tenia un canó als peus. 

Abans de començar el matx una banda de música anglesa de la British Royal Marine va amenitzar la festa, tot interpretant els himnes monàrquics espanyol i britànic. En tocar l’himne monàrquic espanyol, tot l'estadi va xiular i escridassar els acords de la Marxa real espanyola. En Gamper, Cambó i la resta d'autoritats no van aixecar-se del seient. Encara, però, faltava la guinda del pastel, ja que en tocar els anglesos el seu God save the Queen, el públic va aplaudir. El representant del Govern espanyol va trigar menys a aixecar-se del seient i avisar a l’autoritat competent del que dura un caramel a la porta d'una escola, i les notícies dels xiulets van arribar a Joaquín Milans del Bosch, capità general de Catalunya i avantpassat del militar colpista a València del 23 de febrer el 1981. Milans és conegut per la seva amistat amb el capitost dels assassí d'obrers de la CNT, Martínez Anido, i per la seva dèria de prohibir entitats excursionistes i culturals catalanes. 

Al final, la sanció governativa que va rebre l'equip blaugrana va ser de sis mesos de tancament de l'estadi, que finalment es van reduir a tres. Un càstig  que suposava, a priori, un menysteniment econòmic important per al club. Però el Barça començava a ser més que un club, i tant els seus socis, que van continuar pagant les quotes, com algunes altres entitats --la Banca Jover va aportar-hi 50.000 pessetes de l'època-- van col·laborar econòmicament amb l'equip, que va acabar l'exercici amb superàvit. Gamper, que va defensar el club davant les autoritats espanyoles, va haver de marxar per precaució a Suïssa. Per poder tornar a Barcelona, va haver de prometre deixar la presidència del Barça. I així ho va fer. Així Gamper moriria cinc anys més tard, sense haver tornat a ocupar cap càrrec al Més que un club, però després de caure la Dictadura també ho va fer la monarquia i s’exilià el Borbó de torn, el besàvi del que dissabte es trobarà al Camp Nou.