 |
| Rosa Alentorn, Nuri Guillaumes, Jordi Sànchez, Jordi Vilarasau, i la resta del secretariat, a Cardona |
La decadència de l’ANC, a causa del fracàs de la
llista oportunista del President pel 27-S, comporta que el stalinisme de debò aconsegueixi
la presidència de l’ANC mentre els serveis nord-americans i britànics s’estiren
els cabells davant aquest gir copernicà que serà el cant de cigne d’aquesta.
La brega porta Jordi Sánchez a la presidència de l'ANC.
Liz Castro la candidata més votada per la militància
de l’ANC perd la votació dins del secretariat.
L’atlantista Rosa Alentorn es elegida vicepresidenta en
un compromís liberal stalinista a la italiana.
[Cardona 16/05/2015]
 |
| Primera reunió al castell de Cardona del nou secretariat de l'ANC |
En l’operació Jordi Sánchez s’ha sacrificat el PSUC
(Viu), el referent català del PCE, per mitjà de l’escenificació de l’exclusió
de la candidatura municipal gironina de la dirigent de la JCC Marta Pibernat
Vila.
Rosa Alentorn, del sector atlantista i partidària del
Partit del President, castigada per les campanyes mediàtiques d’alguns mitjans,
aconsegueix amb un pacte liberal stalinista a la italiana (“compromís històric”
que es va frustrar amb la mort d’Aldo Moro el maig de 1978) la vicepresidència
de l’ANC.
La nova vicepresidenta de l'ANC és Rosa Alentorn,
persona propera a Carme Forcadell, antiga regidora d’ERC i ara fidel devota del
Partit del President, ha estat elegida de manera ajustada pel càrrec. Més
consens en l’elecció dels càrrecs de secretari i tresorera que ha recaigut en
les persones de Jordi Vilarasau i Núria Guillaume.
Jordi Sánchez també té el repte de liderar la
principal entitat de la societat civil catalana, i d’entrada té algunes
dificultats més que Carme Forcadell, el debat de la llista del Partit de
President que alguns sector de l’ANC volen tornar obrir, valorar si cal fer
emprenyar alguns dels partits claus, com ara CDC, o com afrontar l’actual
inspecció fiscal --i política-- de la que és objecta l’ANC.
Les votacions al castell de Cardona
Per a la presidència de l’ANC, finalment tan sols
s'han postulat Jordi Sánchez i Liz Castro. Tots dos han explicat les seves
intencions i on posarien l'accent en cas de ser escollits. A continuació s'han
sotmès a les preguntes dels altres membres del secretariat i han donat totes
les explicacions que ha calgut. I s'ha votat. Amb una sola votació, Sánchez ha
demostrat que tenia els dos terços que cal per ser escollit en els càrrecs
orgànics. Castro ha tingut 24 vots, per 50 per Sánchez.
Pels càrrecs de secretari i tresorer tan sols hi havia
un candidat a cada lloc. Jordi Vilarasau i Nuri Guillaumes han estat votats tal
com marca el reglament i han obtingut més dels dos terços de vots requerits.
La dificultat l'ha tingut l'elecció de la vicepresidència
per la qual s'han presentat quatre candidats: Rosa Alentorn, Aida Àngel, Àngels
Folch i Gabriel Rufián. En una primera votació, cap dels candidats no ha
obtingut els dos terços que calien. Alentorn i Àngel han quedat més ben
situades que Folch i Rufián. I aquests dos últims han decidit retirar les
candidatures. Alentorn i Àngel s'han sotmès a una nova votació, però el
recompte ha tingut dos vots més del compte per algun error en la introducció de
la paperetes de vot. Tanmateix, cap de les dues candidates no havien obtingut
els dos terços reglamentaris. El secretari de la direcció sortint, que exercia
funcions a la mesa de la reunió, ha proposat de tornar a votar i acceptar com a
vicepresidenta la candidata que obtingués més vots --per majoria absoluta--
sense el requisit dels dos terços. I en aquesta última votació ha estat elegia
Rosa Alentorn.
Una setmana remoguda
La renovació del secretariat de l'ANC va ser preparada
per alguns membres de la direcció sortint, entre els quals Pere Pugès, Jaume
Marfany i Carme Forcadell, que van convidar desenes de persones a presentar-se
a les eleccions per cobrir les baixes forçades pels estatuts de l'entitat. Hi
havia un objectiu: que la transició no afectés la trajectòria de l'ANC i que en
sortís una direcció prou forta i preparada per a encarar els mesos que venien.
Però el pla es va alterar dissabte passat amb un resultat inesperat pels qui
havien promogut la 'candidatura de consens' Junts, que havia de liderar Jordi Sánchez,
actual adjunt al Síndic de Greuges. Liz Castro, editora i traductora
nord-americana, va ser la més votada, seguida de Rosa Alentorn, membre del
secretariat sortint.
En les tres eleccions anteriors, Carme Forcadell havia
estat la candidata més votada i s'havia convingut que seria la presidenta de
l'entitat. Liz Castro es trobava diumenge a la tarda que era la candidata més
votada (5.186 vots) i no s'ho esperava gens. Però, conscient de la tradició que
fa presidenta la persona més votada, aviat començaria a pensar en la
possibilitat de presidir l'ANC i temptejava els possibles suports que podria
tenir. Això va alertar els padrins de la candidatura de Sánchez, que
consideraven que s'havia de mantenir el pla inicial. En canvi, Carme Forcadell
havia optat per quedar-se al marge de les negociacions i deixar que prengués la
iniciativa el nou secretariat.
Els quatre candidats a la presidència
La reunió d'avui ha servit per a elegir el president,
Jordi Sánchez, el vicepresident, el secretari, Jordi Vilarasau, i la tresorera
Nuri Guillaumes --els quatre càrrecs orgànics de l'entitat--, però hi havia candidats
de sobres. Els quatre candidats més votats tenien aspiracions. Liz Castro
estava disposada a ser presidenta perquè és la més votada i considera que
l'avala el fet de no haver participat de conxorxes anteriors. Tanmateix, el seu
coneixement de les interioritats de l'ANC deien que era limitat i necessitaria
un bon equip de treball al costat. Rosa Alentorn, segona més votada (5.049
vots), era l'única dels quatre primers que ja ha estat al secretariat i feia
valer la seva experiència per entrar en algun tàndem --potser com a vicepresidenta--.
Alentorn té experiència en la gestió de l'ANC i ha dirigit la campanya 'Signa
un vot', però no té un perfil prou polític, deien els seus adversaris.
El tercer més votat és Agustí Alcoberro (4.926 vots),
militant d'ERC que ha estat director del Museu d'Història de Catalunya i que
també es va presentar a les eleccions al secretariat amb l'equip Junts. Si bé
la idea inicial era que ell fos el vicepresident, el fet d'haver quedat per
damunt de Sánchez (4.692 vots) li havia obert la possibilitat d'invertir les
posicions del tàndem i temptejava les opcions. Per la seva banda, Sánchez
acceptava de continuar optant a la presidència si tenia el suport dels sectors
encarats en l'anterior secretariat i que van configurar la candidatura Junts.
L'entorn de Sánchez considerava que va rebre un cert càstig dels socis de l'ANC
perquè el seu nom va saltar a l'arena mediàtica contra la seva voluntat i això
es va interpretar com una operació poc transparent.
A cop de mancança
En decurs d’aquesta setmana s'han anat configurant un
seguit d'argumentacions per combatre unes candidatures o unes altres. Contra
Liz Castro es diu que no té prou coneixement del país i que no és oportú que
sigui presidenta de l'entitat una ciutadana nord-americana. Contra Alentorn es
diu que no té perfil polític i que és casada amb el gerent de l'entitat. Contra
Alcoberro es diu que és el candidat que va proposar ERC i que podria posar
l'entitat al servei del seu partit. I contra Sánchez es diu que és el perdedor
de les eleccions, que ha quedat a cinc-cents vots de la més votada i que fa
molts anys que viu allunyat de l'activisme independentista. D'arguments contra
els uns i els altres en corren per dar i per vendre. I això va fer que alguns
nous membres del secretariat haguessin començat a pensar en solucions
diferents, com ara cercar una persona allunyada d'aquesta batalla o crear una
cúpula col·legiada sense càrrecs tan definits.
Comptat i debatut, l'ANC compta amb un secretariat que
haurà viscut una primera setmana remoguda. A partir d'aquí, les eleccions
municipals i l'obertura immediata de la pre-campanya del 27-S --com també la
preparació de la gran mobilització de l'Onze de Setembre-- obligaran els nous
dirigents de l’ANC a enfocar tots els esforços cap al reforçament del procés
d'independència. Forcadell ja va explicar que estaria a la disposició del nou
secretariat i que no deixaria de fer actes per a eixamplar la base social de
l'independentisme. Ara és Jordi Sànchez qui pren el relleu des del stalinisme
de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada