El Servei de Vigilància Duanera creu que la consellera
podia estar-ne al corrent però que no és suficient per imputar-la.
Rigau «coneix i consent» el cànon.
La policia fiscal diferencia entre les persones
indirectament implicades i aquelles coneixedores del tema.
Un ex càrrec de Pujol s’oferia a fer de mitjancer per
a Eurest.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 15/05/2015
Santa Coloma de
Farners (La Selva).-
La concessió al juny de 2013 del servei de menjador escolar
del Consell Comarcal de la Selva a l’empresa Eurest Colectividades SL --sota la
marca comercial Scolarest-- era molt més que un afer comarcal. La pasterada es
supervisava des de més amunt, i en pot donar compte la consellera d’Ensenyament,
Irene Rigau (CiU), que és el segon alt càrrec polític de la Generalitat de
Catalunya que apareix en les escoltes telefòniques del cas Manga. El primer és
el conseller d´Empresa, Felip Puig (CiU), qualificat pel Servei de Vigilància
Duanera com un «aconseguidor» de contractes públics per a l’empresa GRS Arc
Local, origen de la investigació.
Respecte a la consellera, el Servei de Vigilància
Duanera té documentat i enregistrat com el 18 de setembre de 2012, en plena
crisi entre l’Ampa de Vilobí d´Onyar i el Consell Comarcal de la Selva per la
gestió del servei de menjador escolar, manava pressa a l’aleshores president de
l´ens comarcal, Robert Fauria (CiU) per tal que solucionés el problema, sota
amenaça de retirar-li la competència i tornar-la al Departament d’Ensenyament,
cosa que va fer tres dies després amb Vilobí.
Les dades i les proves de què disposa la policia
tributària li fan sospitar que la consellera podia estar al corrent de les
irregularitats en l’adjudicació del concurs a Eurest. En especial, perquè hi ha
un moment en la conversa telefònica on Fauria li demana suport en el sentit que
la concessió del contracte no es fragmentés en lots, com acostuma a suggerir el
Departament, perquè «hi ha interessos d’empreses». Rigau li recorda al
president comarcal que la seva conselleria ja ha dit «que no hi ha d’haver
diversitat de proveïdors» i que, del concurs, en tot cas només podran dir que
«compleix amb els preus i que l’expedient de concessió és correcte». No
obstant, els investigadors conclouen que «amb les dades i les proves
disponibles» no és suficient per «sostenir una imputació penal».
L’assumpte dels menjadors preocupava la consellera
doblement: no volia que la ciutadania pogués interpretar que la gestió per part
del Consell Comarcal encaria el servei i pretenia evitar que el cas arribés
sense resoldre’s al debat de Política General --fixat una setmana després de la
conversa amb Fauria-- perquè ningú pogués retreure-li al President de la
Generalitat, Artur Mas, problemes amb les beques menjador i menyspreu cap a les
AMPA.
El Departament d’Ensenyament va emetre ahir, després
que Diari de Girona publiqués que els agents duaners veien provat com el
concurs del servei de menjadors es va fer a mida per a Eurest, un comunicat
assegurant que els darrers tres cursos escolars ha reduït el cànon de despeses
de gestió que cobren els consells comarcals pels menjadors escolars del 5 per
cent al 3,5 per cent. «D’aquesta manera, els diners s’han pogut destinar a més
ajuts i beques per a alumnes que ho necessiten», apunta el comunicat.
La consellera s’ha volgut desvincular del presumpte
concurs fraudulent del Consell Comarcal de la Selva indicant que la seva
recomanació va ser que la licitació «es fragmentés en lots per poder atendre
millor les demandes específiques de les escoles».
La qüestió de Vilobí
Va ser el conflicte al menjador escolar de Vilobí d’Onyar
durant l’inici de curs 2012-2013 el que va motivar que Rigau truqués Fauria
perquè frenés la dimensió que estava agafant l’assumpte --els nens menjaven
fora del recinte escolar--, que amenaçava de desbordar-se. La impossibiliat d’arribar
a un acord amb els pares per part de la conselleria i els seus serveis
territorials va fer que Ensenyament demanés «al consell que renunciés a la
gestió d’aquest menjador, i que l’assumissin els serveis territorials de
Girona». Actualment l’empresa que gestiona el concurs és Vilanova «i ja s’ha
fet pública la nova oferta concursal», esmenta el comunicat de la conselleria.
Rigau «coneix i consent» el cànon
La policia fiscal diferencia en el seu atestat
policial les persones que estan directament implicades en l’amaniment i
manipulació del concurs i les que eren coneixedores del que s’estava gestant
per aconseguir que Eurest Colectividades SL es quedés el servei. De la
consellera d’Ensenyament, Irene Rigau (CiU), afirmen que «coneix i consent que
el Consell Comarcal de la Selva apliqui un cànon sobre el preu dels menjars
escolars, encarint-los; i a qui demana suport Robert Fauria perquè, en les
bases del concurs, no hi hagi la possibilitat de partició en lots, evitant la
diversitat de proveïdors, donat que, en paraules de Fauria, "hi ha interessos
d’empreses"». El cànon és perfectament legal i la seva quantia està
publicada en el DOGC.
Un ex càrrec de Pujol s’oferia a fer de mitjancer per
a Eurest. Josep Maria Via, conseller de l’empresa, li deia a
Fauria que podia parlar amb Ensenyament.
Per aconseguir el contracte del servei de menjador,
Eurest Colectividades SL va aprofitar els tentacles de Josep Maria Via, membre
del Consell Assessor del Director General d´Eurest i vinculat també a la seva
matriu –Compass Group. Via va ocupar la Secretaria de Govern i Relacions amb el
Parlament de la Generalitat durant la penúltima legislatura de Jordi Pujol i
ara és consultor al Consorci de Salut i Social de Catalunya.
El Servei de Vigilància Duanera té registrades les
trucades i els missatges que es va creuar la tardor de 2012 amb el president
del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CiU), oferint-se a fer de
mediador a través dels seus contactes amb el Departament d’Ensenyament i altres
organismes de la Generalitat.
Va ser Via qui primer va moure fitxa per contactar amb
el polític el 15 d’octubre de 2012, tan sols dos dies abans que el Consell
Comarcal aprovés el plec de clàusules administratives del concurs. A l’agost d’aquell
any, el director regional de Compass Group Spain, Raúl Giménez Chavarría, ja
havia enviat correus al gerent de l’ens comarcal, Joan Burjachs (CiU), per
«planificar l’inici del curs escolar» i al mes de setembre el gerent de Compass
Group a Girona, Abdelhafid El Yakoubi Choukairi, confirmava a Fauria haver vist
la plica que estava preparant el consell i l´informava que Eurest estava
disposada a fer un esforç amb el cànon per abonar-lo de cop, si això es tenia
en compte en la puntuació i si el concurs era un lot únic.
Entre Via i Fauria també es van produir un seguit de
missatges al llarg del mes de novembre on el conseller d’Eurest li exposava al
polític la seva preocupació per la suspensió del concurs a causa de la
presentació d´al·legacions per part de particulars i institucions com la Fapac
perquè ell tenia una reunió amb «presidència» --no detalla si del Govern o de
Compass--. En un altre missatge de text li diu que el 16 de novembre es reunirà
amb Burjachs però que creu que «el tema té una dimensió política que et voldria
explicar» i espera «que es desestimin les al·legacions».
El mateix dia que se celebra la reunió entre Via i
Burjachs, el primer informa el president del consell que «ha anat molt bé» i
que el problema eren les al·legacions tècniques, que obligaven a retocar els
plecs de condicions. En aquest mateix missatge li diu que «per mantenir preus,
és bàsic no trossejar en paquets» i li ofereix la seva disposició a parlar amb
Ensenyament o qui faci falta.
Irene Rigau nega que Josep Maria Via hagués contactat amb
ella i considera que presumia de contactes perquè la seva conselleria no té
competències en l’adjudicació dels menjadors. La policia tributària, de moment,
ignora si Via va poder contactar amb algú.
La Consellera d'Educació, truca al president del
Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria (CiU):
-Irene Rigau: Mira, et volia demanar què s’ha de fer
amb això de Vilobí, perquè s’està posant... fatal! Jo crec que alguna cosa s’ha
de resoldre.
-Robert Fauria: Sí... a veure...
-Irene Rigau: No veig... no veig... que això millori. I
jo... no ens hi hem volgut ficar perquè... perquè l’administració ja bastants
problemes té per pagar-vos. Però home!... L’alcaldessa finalment s’ha posat al
costat dels pares, pel que sembla. No? (...) Bé, escolta... donem-nos aquesta
setmana per tancar-ho perquè... no...
-Robert Fauria:Sí.
-Irene Rigau: Se’ns posaran els de Salut... se’ns
intoxicarà una criatura...
-Robert Fauria: Sí... no... és així el que hem de...
-Irene Rigau: Perquè si no, hauré de dir que aquesta
competència la torno a Ensenyament i ja m’ho gestiono! No puc tenir aquest
problema. No... jo solament et vull dir que... a veure, Albert ja em té al
corrent, però... jo sols et vull demanar que... que mireu de tancar-ho
perquè... anirem al debat de Política General... amb aquest tema cuejant.
Semblarà que és un problema de tots els menjadors...
-Robert Fauria: És clar.
-Irene Rigau: I... al final sortirà que els Consells
Comarcals ho gestionen i això encareix... que ja m´ho estan dient! I... per
tant... escolta, tinc por que això... es desbordi, eh!
-Robert Fauria: Sí, que es vagi embolicant.
-Irene Rigau: Sí.
-Robert Fauria: Sí, sí.
-Irene Rigau: Pel bé de tots ho hem de tancar. (...)
acabarà explotant! I acabarà dient que el Consell Comarcal té el D% de cànon...
i que això ho encareix... i que si ho fessin directament seria més barat... i,
per tant, aquí saltarem tots!
-Robert Fauria: Bé, no pateixis que demà mirarem de
tancar-ho.
-Irene Rigau: Eh... tanqueu-ho! Perquè només podem
sortir-hi perdent. (...) Si això arriba al debat de Política General i el
President no pot dir que ja està tancat... agafaran el tema per lligar-ho a les
beques per menjador... a la gestió del menjador... el menyspreu a les AMPA...
pim-pam... les Fapac en contra i apa! Ja tens aquí un merder!
-Robert Fauria: Sí, l’única cosa que demana és que el
Departament ens doni suport. Després, si el Departament ens diu...
-Irene Rigau: Més suport que això... dient que no
donem... que no... que no ha d’haver-hi diversitat de proveïdors?
-Robert Fauria: Sí, sí.
-Irene Rigau: És clar!
-Robert Fauria: Bé, vinga doncs, ho fem així. És que hi
ha interessos d’empreses...
-Irene Rigau: El que podem fer... el que no podem dir
és... si és bo o si és barat. Només podem dir que compleix amb els preus i que
l’Expedient de Concessió és correcte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada