El denunciant indica que l'amenaçava a declarar-li
zona verda els terrenys industrials que tenia La Fiscalia de Girona va presentar una
querella el 2012 sol·licitant la seva imputació
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 09/05/2015
Bàscara (Alt Empordà).-
L'històric
alcalde de Bàscara (Alt Empordà), Lluís Lloret Quer (CiU), ha iniciat campanya
per a la seva reelecció a pesar que el Jutjat d'Instrucció número 4 de Figueres
el manté imputat des del 5 de desembre de 2013 per uns presumptes delictes
d'extorsió, falsedat en document públic, prevaricació, exaccions il·legals i
apropiació indeguda. El cas es remunta a la denúncia que el 2012 l'empresari
Pere Costa Castellas --de la coneguda família de Banyoles (Pla de l’Estany) de
la Xocolata Torras-- va interposar davant la Fiscalia Anticorrupció explicant
que havia acceptat un xantatge de l'alcalde que li va costar 7,2 milions a fi
d'evitar que l'Ajuntament de Bàscara li declarés zona verda els terrenys que va
adquirir per instal·lar la seva empresa.
Quan el cas va passar a mans de la Fiscalia Provincial
de Girona, els indicis delictius denunciats per l'empresari no es van esvair i
el 23 de novembre de 2012 la fiscal del cas va presentar una querella
sol·licitant la imputació de l'alcalde. El jutge instructor no s'hi va oposar i
durant un temps també va decretar el secret de sumari -alçat el 5 de desembre
de 2013- per "la naturalesa i complexitat dels fets perseguits, així com
per les possibles ramificacions que pogués tenir l'activitat delictiva
perseguida". La secretària municipal, Neus Prats i Ros i el lletrat
Alberto Valero Canales també estan imputats en aquesta causa.
Tant la denúncia de l'empresari com la querella de la
Fiscalia coincideixen a indicar que entre 2004 i 2012 Lloret hauria extorquit
l'empresari amenaçant-lo a requalificar com a zona verda el sòl industrial de
400.000 metres quadrats que havia adquirit a Bàscara a menys que li anés
abonant diverses quantitats.
Segons l'empresari, la compra dels terrenys per 5,8
milions d'euros el 2004 ja havia nascut viciada per tal com ell els hauria
adquirit en base a un certificat de l'Ajuntament que indicava que el Pla d'Ordenació
Urbanística Municipal estava aprovat definitivament des de l'any 1990. La
querella recull que el certificat era fals perquè el pla urbanístic havia sigut
declarat nul.
Una vegada l'empresari va tenir els terrenys en
propietat, l'alcalde hauria iniciat l'espiral de xantatge reclamant-li el
pagament de l'IBI dels terrenys des de l'any 1991 fins al 2004 i amenaçant-lo
que, si no si hi avenia, declararia els terrenys a zona verda. Va pagar un xec
de 252.425 euros i va firmar un preconveni especificant que així saldava l'IBI.
Un mes després, l'alcalde li hauria demanat 468.027
euros per adquirir uns terrenys per al seu ús privat. I al mes següent, el
mateix, però exigint-li 486.438 euros i obligant-lo a firmar un conveni que
rebaixava l'edificació dels terrenys, de 400.000 metres quadrats a 150.000
metres quadrats, dels quals el 20% es dedicaria a habitatge social i que, a
més, hauria de destinar 4.390.000 euros per a la construcció d'equipament
públic. "Cap dels convenis van ser aprovats pel ple de l'Ajuntament",
apunta la querella de la Fiscalia.
L'extorsió hauria seguit el 23 de novembre de 2006,
quan a través d'un suposat annex al conveni, Lloret li hauria demanat 206.352
euros i 730.863 euros per comprar uns terrenys. No els va adquirir, "sinó
que va fer seves tals sumes dineràries". L'empresari admet en la seva
denúncia que va acceptar el xantatge per evitar la ruïna però que això va
suposar-li que els perjudicis i les coaccions fossin cada vegada més greus.
La situació va seguir -vegin querella de la Fiscalia-
fins que l'empresari va presentar un pla parcial per als terrenys al desembre
de 2008 però "en aquell moment la secretària de l'Ajuntament va emetre un certificat
fals" que canviava el projecte i va ser aprovat pel ple. A banda, la
Comissió d'Urbanisme de la Generalitat tampoc el va aprovar perquè l'alcalde,
"conscientment", no va sol·licitar els informes preceptius.
En aquest punt, l'empresari va sol·licitar la
rescissió del conveni i el retorn dels imports pagats (5.210.092 euros) perquè
entenia que l'Ajuntament no havia complert la seva part i això va provocar que
la Comissió d'Urbanisme no aprovés el projecte. En comptes d'això, l'Ajuntament
va iniciar un procediment d'embargament que ell va aturar interposant un recurs
al Jutjat Contenciós-Administratiu. La darrera amenaça de l'alcalde passaria
per exigir-li 1.224.000 euros i la retirada del contenciós, a canvi d'aturar
l'embargament.
L’empresari Pere Costa
Nascut a Banyoles el 1959, Pere Costa va créixer a la
fàbrica de Xocolates Torras, propietat de la seva família. Després d'estudiar a
ESADE, va assumir la direcció comercial de l'empresa familiar amb molt bons
resultats. La decisió del seu pare de vendre el negoci l'any 1992 va agafar-lo
per sorpresa. En plena crisi post olímpica, i amb els ingressos obtinguts de la
venda de casa seva --va servir per comprar maquinària de tercera mà-- va engegar
el projecte de Biocentury, que va convertir en un èxit. Gràcies a aquesta
marca, els productes dietèctics van arribar als supermercats.
Amb planta productiva a Quart (Gironès), la companyia
va arribar a 400 treballadors i una facturació de 40 milions d'euros. Va tenir
moltes ofertes de compra. Finalment va vendre part de l'accionariat a la
família Carulla (Agrolimen), que dos anys després comprarien la totalitat de la
companyia, que anys després canviaria el nom pel de Bicentury. Costa, que va
invertir 120.000 euros per posar en marxa l'empresa, va recuperar 500 vegades
la inversió amb la venda.
Costa no es va dedicar a gaudir de les plusvàlues.
Buscava un nou projecte en el qual invertir, aquesta vegada en l'àmbit del medi
ambient que, assegura, "és la seva veritable passió". La resposta va
ser Bionatur Biotechnologies. L'empresa es dedica a resoldre problemes
d'emissions de gasos contaminants. Entre d'altres ha desenvolupat una nova
tecnologia que permet eliminar completament les emissions de diòxid de sofre
(SO2) de l'atmosfera. En aquest sentit, ha posat el seu punt de mira a la Xina,
una de les atmosferes més contaminades del món, on fa pocs mesos va tancar un
acord de distribució.
Un dels projectes de Costa que no ha pogut veure la
llum era la construcció a Quart d'un gran Palau de Gel. El projecte, valorat en
uns 15 milions d'euros, formaria part d'un macro complex que també havia
d'incloure un centre de fisioteràpia, una piscina, un centre de recuperació i
una residència per a esportistes. El projecte tenia el suport de l'Ajuntament
de Quart, a qui l'empresari cedia terrenys per construir un velòdrom.
Lloret, un arquitecte investigat per l’Oficina Antifrau
de Catalunya
L’Oficina Antifrau va concloure que entre 2000 i 2011
l’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, aleshores arquitecte municipal de Vidreres (la
Selva), estava associat professionalment amb un altre arquitecte i el secretari
interventor de l’Ajuntament de Vidreres i així aconseguia contractes públics.
Abans de celebrar la revetlla de Sant Joan de l’any
passat, l’alcalde de Bàscara, Lluís Lloret, va haver de passar per les
dependències de la Guàrdia Civil de Girona en ser citat a declarar per uns
presumptes delictes de negociacions prohibides a funcionaris, tràfic d’influències
i falsedat. El cas està directament relacionat amb l’informe que l’Oficina
Antifrau de Catalunya (OAC) va signar el 26 de setembre de 2013 indicant que
Lloret, ex arquitecte municipal de Vidreres, hauria tret profit del seu càrrec
a l’Ajuntament selvatà per aconseguir que se li adjudiquessin contractes
públics al seu despatx. El polític convergent, per recomanació del seu advocat,
va acollir-se al seu dret a no declarar precisant que només ho faria davant el
jutge ja que desconeix el contingut de la investigació.
En el document de l’OAC s’esmenta que entre el 2000 i
el 2011 l’aleshores secretari interventor de Vidreres, Tomàs Soler, estava
associat amb l’aleshores arquitecte municipal Lluís Lloret i l’arquitecte
tècnic Llorenç Geli i participava en els expedients administratius del municipi
que li concedien les obres a ambdós. El nom de Llorenç Geli figurava a la placa
exterior del seu despatx d’arquitecte a Girona des dels anys vuitanta.
Lluís Lloret va comprar amb el secretari interventor
de Vidreres, Tomàs Soler, un terreny a Tossa de Mar (la Selva).
Llorenç Geli va arribar a facturar 263.30,29 euros de
les arques públiques de Vidreres entre 2006-2008 per diferents projectes com
Can Torrent i la Biblioteca Municipal.
Lloret u Soler es van posar d’acord, juntament amb una
tercera persona, per constituir una empresa que tenia com a objectiu comprar un
terreny a Tossa de Mar per poder-hi edificar una petita promoció que no es va
arribar a materialitzar i ha provocat que aquesta societat mercantil no s’hagi
ni pogut activar. En tot cas, aquesta relació es va produir quan Soler es va
traslladar en comissió de serveis a
Castell-Platja d’Aro l’any 2007 i assistia a Vidreres unes hores a la setmana
en qualitat d’assessor, a fi d’ajudar l’administrativa que va ocupar la plaça
que ell havia deixat vacant.
Lloret va arribar per treballar a l’Ajuntament l’any
1982 com a autònom per tal d’assessorar l’arquitecte que estava a punt de
plegar i que aquesta vinculació es va mantenir fins l’any 2000, quan l’aleshores
secretari interventor, Tomàs Soler, va recomanar contractar-lo a temps parcial
atès que havia estat gairebé vint anys exercint. És doncs, a partir d’aquest
moment, que l’OAC consideraria irregular que l’Ajuntament entregués a l’arquitecte
Lluís Lloret alguns projectes pels quals va facturar 58.651,17 euros entre 1999
i 2010.
L’equip de govern municipal de Vidreres va decidir
entregar-li les direccions d’obres en matèria de prevenció i seguretat. Lloret
va ser informat de la incompatibilitat de mantenir aquesta situació.
D’altra banda, l’informe d’Antifrau també destaca el
paper de l’exalcaldessa del municipi de Vidreres pel PSC, Ruth Rosique, i entén
que coneixia la irregularitat d’aquesta pràctica «però els motius econòmics van
passar per sobre de la legalitat» i va seguir aprovant factures. Tanmateix,
Rosique va informar a l’OAC que ella havia heretat aquesta situació d’equips de
govern anteriors i que ningú li havia informat que fos irregular però que va
decidir aturar-ho en tenir-ne coneixement.
Ni un pam de net... a Bàscara, Vidreres i arreu. La
corruptela és inseparable de la pròpia naturalesa del sistema capitalista.
Nocivitat i economia política, el capitalisme, és el mateix. Gent que coneixem
Lloret des de quan feia el batxillerat podem afirmar que és una realitat que l’educastració
capitalista del sistema d’ensenyament institucional o privat comporta donar títols
acadèmics, aquest cas la carrera d’arquitecte, que contribueixen a embrutir les
persones que creuen en el sistema hegemònic en comptes de lluitar per l’abolició
de les classes socials per mitjà de la liquidació social del treball assalariat
i el regne de la Mercaderia. Tot plegat genera individus nocius per l’espècie
humana, com ara l’alcalde de Bàscara, víctima i botxí de si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada