dilluns, 4 de maig del 2015

‘Has pensat que potser ets anarquista?’

Campanya - presentació de la Federació Anarquista de Catalunya (FAC)




[Barcelona 04/05/2015] 

El passat mes en vam presentar amb una campanya sota el lema: Has pensat que potser ets anarquista?, coincidint amb la primera campanya federativa que engegàvem. Ara us presentem la segona part de la campanya de presentació, on ens disposem a mostrar-vos el principis o eixos socials sobre els quals es mou la Federació de forma més concreta. 




Des de l’anarquisme decidim sobre el nostre cos
Ens posicionem a favor de poder decidir sobre els nostres cossos, perquè no acceptarem que ningú governi la nostra sexualitat, així com la nostra lliure elecció de maternitat.
Així com intentem combatre les divisions socials de classe formades pel privilegi d’unes persones sobre les altres, ens mostren en contra del patriarcat, el sexisme i la heteronormativitat. Ens hi posicionem en contra d’elles, i les volem combatre dia a dia per ser estructures de dominació social contràries a la llibertat de les individus, per discriminar la resta d’opcions sexuals, la lliure identitat de gènere i la construcció de relacions personals, afectives i sexuals sense autoritat. Avortament lliure, maternitat triada.

Des de l’anarquisme lluitem perquè la terra i el seus éssers no siguin propietat de ningú
L’antropocentrisme que guia les nostres vides ens fa acceptar la discriminació moral basada en la diferència entre espècies animals. Ens creiem l’eix principal de la vida, i no tenim en compte altres possibilitats com el biocentrisme o l’ecologisme.
La idea del creixement perpetu no és viable ni desitjable. Cal posar fi al consumisme dominant -material i energètic- de manera que les activitats extractives, el nivell d’emissions i els residus es redueixin fins al punt en que el nostre entorn no es vegi afectat i es pugui regenerar. Respectant totes les formes de vida de la terra, ja que ni els recursos ni els éssers vius són propietat de ningú.

Des de l’anarquisme no volem que ningú visqui del nostre treball
Cada cop més precàries, cada cop més individualistes. Els caps ens volen controlar i volen evitar qualsevol forma d’organització separant-nos i fent-nos competir per veure a les companyes de feina com a enemigues.
Per trencar aquesta visió generalitzada hem de tornar a cooperar les unes amb les altres, ja que compartim una idea comuna: no volem que ningú visqui del nostre treball.



Des de l’anarquisme lluitem per un món sense fronteres
El racisme, la xenofòbia o el feixisme, com a estructures de dominació contràries a la llibertat i a la igualtat, no poden formar part del món nou que estem intentant construir. Siguin actituds individuals o de les institucions de l’Estat, és imprescindible combatre-les.
Les seves fronteres imposades, les seves presons i la seva explotació econòmica d’uns pobles sobre uns altres són només algunes conseqüències d’aquest ideari basat en la certesa de la classificació per races -tot i ser una construcció social-, o per ètnies i atorgar-li categoritzacions, prioritats i estereotips. Tenim clar que la lluita és de totes, estiguem on estiguem, vinguem d’on vinguem. Lluitem per un món sense fronteres.

Des de l’anarquisme ens defensem de les agressions del bancs
T’imagines que algun dia et quedes sense casa? Que algun dia ve un grup de policies i decideixen que ja no pots viure més en aquell espai on has compartit i crescut amb les teves companyes de pis o amb la teva família? Doncs no fa falta que imaginis, és la realitat i que és cada dia més present. Ja no et salva l’estar pagant un lloguer, o tenir una hipoteca a mitges. Per això volem defensar-nos i ens defensarem de les agressions dels bancs, que ens desnonen i ens exprimeixen les butxaques fins que ja no en poden treure res més.  

Des de l’anarquisme trenquem amb l’educació elitista i construïm coneixement entre totes
Ja venim des de Bolonya patint les inclemències dels atacs a una universitat teòricament pública. Ja venim des de la LEC veient com s’ensorra qualsevol mostra de pensament crític a les aules.
No volem una educació en mans del poder, que ens ensinistri per ser màquines perfectes que cobreixin les vacants del seu món laboral, creant la figura de l’expert i marginant la figura del treballador/a.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada