Nord-est Llibertari: Ada Colau, de “súper heroïna” de l’habitatge contra ICV el 2007, a líder de la formació a Barcelona

dilluns, 11 de maig del 2015

Ada Colau, de “súper heroïna” de l’habitatge contra ICV el 2007, a líder de la formació a Barcelona

Abans de fer el salt a la política municipal dins la coalició de partits d’ICV, EUiA, Podem, Procés Constituent i Equo, Colau es va disfressar per rebentar un acte d’Imma Mayol

[Barcelona 11/05/2015]

La candidata de Barcelona en Comú, una coalició participada principalment per Iniciativa per Catalunya Verds, va rebentar un acte d’aquesta formació, tal i com revela avui el diari oficiós de Convergència Democràtica de Catalunya, el 22 de maig de 2007, disfressada de “súper heroïna” de V d’habitatge. “L’habitatge fora del mercat, com l’educació i la sanitat”, fou el lema de la pancarta que sostenia, davant un Imma Mayol, que s’ho mirava atònita.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) va tenir un precedent, V de Vivenda, que va irrompre a les municipals de 2007 amb una contra-campanya que va dur a Ada Colau a disfressar-se de “súper heroïna per boicotejar actes polítics. Ho reconeix ella mateixa al diari. V de Vivenda va aconseguir irrompre a l’acte d’ICV, aleshores liderada a Barcelona per la longeva i nefasta Imma Mayol, sostenint una pancarta i llençant una arenga que es va convertir en el seu primer discurs polític. A l’acte de candidatura de Mayol, també hi havia l’actual eurodiputat d’Iniciativa Ernest Urtasun.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

‘Insurrección. Las sangrientas jornadas del 3 al 7 de mayo de 1937". Nou llibre d’Agustí Guillamón.

“Sólament dues petites organitzacios, Amigos de Durruti i SBLE, intentaren evitar la derrota i donar a l’aixecament [de maig de 1937] uns objectius clars. El proletariat revolucionari barceloní, essencialment anarquista, lluità per la revolució, inclús contra les seves organitzacions i contra els seus líders, en un combat que ja s’havia perdut el juliol de 1936, en el mateix moment en que es va mantenir en peus l’aparell estatal i canvià la lluita de classes pel col·laboracionisme i la unitat antifeixista”

“La veu silenciada” restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou

El llibre “La veu silenciada” de la periodista llagosterenca Mercè Carbó, restitueix la memòria de l'anarcosindicalista de Llagostera Eugeni Gurnès Bou.El llibre parteix de la recuperació documental i la restitució de la memòria que ha fet Eugènia Riera sobre el seu avi, Eugeni Gurnés, que fou alcalde de Llagostera per la CNT-AIT entre el novembre del 1936 i el febrer del 1937 i que va ser afusellat al cementiri vell de Girona --on van ser afusellats vuit llagosterencs més-- el 7 de maig del 1943.

Catalunya i les anarquistes

"El poble català, durant tot aquest procés, ja ha donat per si mateix vàries mostres de rebel·lia i de desobediència a disposicions, mandats, ordres i lleis. Només falta, per part de nosaltres, de totes les que componem les forces extraparlamentàries de carrer, que empenyem per coadjuvar al fet que també es vegin capaces de desobeir als seus propis líders i comencin a prendre decisions sobre el social, sobre la producció, sobre la distribució, sobre el pa i el sostre, sobre la seva destinació, sense delegar en ningú més que en elles mateixes".

L’últim cop de Quico Sabaté

Després de vint anys de lluita armada, Quico Sabaté havia esdevingut un mite per les classes populars, sempre a punt de burlar-se de la repressió policial. El dia de Reis de l’any 1960, Barcelona havia de ser protagonista d’un segrest polític espectacular. Conservar els ostatges a Sarrià permetia que la policia es mobilitzés per tot arreu, però no a cinc-cents metres del lloc del segrest. Poc a poc anem coneixent les trajectòries dels maquis i els guerrillers llibertaris morts durant el franquisme. En el centenari de Quico Sabaté.

Classe i Lluita de classes

La lluita de classes no és només l’única possibilitat de resistència i supervivència enfront dels feréstecs i sàdics atacs del capital, sinó la irrenunciable via de recerca d’una solució revolucionària definitiva a la decadència del sistema capitalista, avui obsolet i criminal, que a més es creu impune i etern. Revolució o barbàrie; lluita de classes o explotació sense límits; poder de decisió sobre la pròpia vida o esclavitud assalariada i marginació. O ells o nosaltres ...