Una cadena humana de dos quilòmetres envolta el Parlament de Catalunya

Mares, pares i germans dels condemnats han participat a la cadena humana

La protesta havia estat convocada per l'Assemblea de Suport a les Encausades per l'acció Aturem el Parlament i per l'acabada de crear Assemblea de Familiars per la Llibertat de les Encausades als fets del Parlament. 

Per a l'advocat Hibai Arbide els fets del Parlament, la reacció de les institucions catalanes i la sentència condemnatòria responen a la lògica “del Partit del capitalisme contra el Partit de la democràcia, entenent que el Partit del capitalisme a vegades pot portar una bandera espanyola, una estelada o una quatribarrada, i que el Partit de la democràcia no ha de perquè tenir forma de partit, sinó que és la gent que, des de baix, lluita pel repartiment just de la riquesa”. 

DIRECTA 20/04/2015   

Jesús Rodríguez  

envoltant el parc de la Ciutadella

Una cadena humana de dos quilòmetres va envoltar ahir al migdia el parc de la Ciutadella de Barcelona -on es troba la seu del Parlament de Catalunya- per denunciar la sentència del Tribunal Suprem contra vuit manifestants acusades de l'acció Aturem el Parlament. La mobilització havia començat a mig matí amb columnes provinents dels barris de Sants, Raval i Vallcarca. Totes elles havien confluït a la porta lateral del parc de la Ciutadella, a tocar de l'estació de França. Des d'allí, mitjançant megàfons i pancartes, la gent s'havia dividit en quatre grups. Un dels blocs s'havia encarregat de cobrir el tram del carrer Pujades, altres dos grups havien dibuixat la cadena al carrer Wellington i el passeig Picasso, i un últim bloc s'havia desplaçat al llarg del passeig de Circumval·lació. Gent de totes les edats, moltes criatures i moltes reivindicacions amb el predomini del color groc. Ahir la samarreta contra les retallades a l'educació –també groga– tenia tanta presència com les que s'han elaborat especialment per a fer l'acció de la cadena humana. 

El Govern de la Generalitat havia volgut que la presència policial fos molt discreta. Un petit destacament d'ARRO Barcelona davant del Parlament de Catalunya, una unitat de la Brigada Mòbil al passeig de Lluís Companys, i totes les portes d'accés al parc de la Ciutadella obertes i sense restriccions. Això sí, un equip d'agents de paisà del Grup d'Obtenció i Anàlisi de la Prova (GOAP) de la Brigada Mòbil es barrejaven entre les manifestants, fent fotos i enregistrant vídeos.  

2.500 persones per completar la cadena  

Quan passaven cinc minuts de la una de la tarda s'havia fet esclatar una traca de petards al carrer Wellington, la senyal convinguda perquè tothom s'agafés de les mans i es pogués prendre testimonis gràfics de la protesta. Han estat necessàries 2.500 persones per completar el perímetre. S'havia escoltat insistentment el lema de "Jo també estava al Parlament" i hi havia hagut moments àlgids com quan s'ha entonat l'himne de la revolució dels clavells portuguesa, el Grândola Vila Morena, o quan es feien onades al pas d'una bicicleta que gravava en vídeo l'esdeveniment. 

Abans i després de la cadena humana, es van fer parlaments des d'un equip de so instal·lat al lateral del passeig Picasso. Rubèn Molina, un dels condemnats, havia qualificat la sentència com a política i havia agraït la presència de tanta gent. “Quan estem juntes som més fortes, quan estem juntes ho podem tot”, ha sentenciat. Molina havia recalcat que si es mantenen les mobilitzacions “no ens podran empresonar”. El pare d'una de les condemnades a tres anys de presó havia manifestat el total respecte i orgull cap a l'actuació de la seva filla i havia assenyalat que “ells van dir-los als polítics el que molta gent pensem i no ens atrevim a dir”. Per a l'advocat Hibai Arbide els fets del Parlament, la reacció de les institucions catalanes i la sentència condemnatòria responen a la lògica “del Partit del capitalisme contra el Partit de la democràcia, entenent que el Partit del capitalisme a vegades pot portar una bandera espanyola, una estelada o una quatribarrada, i que el Partit de la democràcia no ha de perquè tenir forma de partit, sinó que és la gent que, des de baix, lluita pel repartiment just de la riquesa”.