 |
| Organigrama i evolució de la Brigada Mòbil |
Ha estat fruit de dues decisions polítiques: la primera, de
Joan Saura (ICV), com a reacció a les protestes estudiantils contra el Pla
Bolonya; i la segona, de Felip Puig (CiU), després del desallotjament de
l'acampada indignada a plaça Catalunya de Barcelona.
Interior inverteix un milió d'euros en la furgoneta E-700,
una autèntica central d'intel·ligència durant els operatius d'ordre públic, que
rep imatges en directe dels helicòpters i geolocalitza la posició dels furgons
policials en temps real.
Xarxes metàl·liques i drones, noves tècniques de control de
les manifestacions.
Una trentena d'agents formen part del grup de recerca i
investigació, que té com a principal funció experimentar i construir nous
artefactes que facilitin la tasca de la Brigada Mòbil.
DIRECTA 20/04/2015
Jesús
Rodríguez
 |
| Armament actual i nous artefactes de la Brigada Mòbil |
El nombre d'efectius de la Brigada Mòbil (BRIMO) –unitat
central d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra–, s'ha incrementat en un 80% al
llarg del quinquenni més dur de la crisi econòmica.
Contràriament al que ha
passat a altres departaments del Govern de la Generalitat, on les retallades
han forçat una reducció de personal a escoles i hospitals, els agents adscrits
a la BRIMO han passat de 275 a 496 en el període 2008-2013. Des d'aleshores la
xifra s'ha mantingut estable. El gran increment no es pot atribuir a l'última
fase de desplegament en territori català de la policia autonòmica, ja que
aquest va finalitzar l'1 de novembre de 2008 a les Terres de l'Ebre. Ha estat
fruit de dues decisions polítiques: la primera, de Joan Saura (ICV), com a
reacció a les protestes estudiantils contra el Pla Bolonya; i la segona, de
Felip Puig (CiU), després del desallotjament de l'acampada indignada a plaça
Catalunya de Barcelona.
El nombre d'agents disponibles s'ha quasi duplicat i això ha
fet possible que ara, de fet, existeixin dues brigades mòbils, cadascuna
d'elles composta per tres unitats (30 furgons) i comandada per un
sotsinspector. Amb aquest nou organigrama la meitat dels antiavalots estan de
guàrdia una setmana sencera i descansen la següent. Al soterrani de l'edifici
Egara de Sabadell grans rengleres de furgons esperen una trucada per sortir a
tota velocitat, en la majoria de casos, en direcció a Barcelona.
Al llarg de la tardor de 2012 van ser destituïts dos homes
forts que comandaven la brigada: Manel Hermida (inspector) i Sergi Pla
(Comissari General de Recursos Operatius), aquest últim per les informacions
falses en relació al cas Ester Quintana. Des d'aleshores l'estratègia dels
antiavalots de la Generalitat ha canviat. En previsió que l'1 de maig de 2014
entrés en vigor la prohibició d'ús de les bales de goma, el conseller
d'Interior Ramon Espadaler va encarregar a l'inspector Marc Caparrós –provinent
del Grup Especial d'Intervenció (GEI)– l'elaboració d'unes noves tècniques
d'actuació en matèria d'ordre públic. Durant els mesos que Caparrós va estudiar
com funcionaven les sis unitats de la BRIMO, per després implementar els
canvis, va decidir acomiadar sis agents del furgó 414, en considerar que havien
ocultat informació en relació al cas Ester Quintana. Espadaler, Caparrós i
Josep Lluís Trapero –comissari en cap dels Mossos d'Esquadra–, amb aquell gest,
van creure que havien fet net, malgrat mantenir la confiança en nombrosos
agents imputats que segueixen en actiu; com ara el sotsinspector i l'escopeter
del cas Quintana, un caporal i un agent del cas Pau Andaluz i els imputats del
cas Òscar Alpuente –aficionat del Barça que va perdre un ull per una bala de
goma–.
E-700: el cervell dels operatius
El furgó E-700, fàcilment reconeixible perquè duu una càmera
al sostre amb un camp de visió de 360 graus, és la joia de la corona de la nova
estratègia de control. Equipada amb cinc pantalles que mostren la informació
elaborada per un software d'última generació, pot donar dades en temps real al
cap de l'operatiu, durant una manifestació o un desallotjament. Les imatges
captades per les càmeres d'alta definició dels dos helicòpters de la policia
catalana es poden veure dins del furgó, alhora que en un mapa digital es pot
veure la geolocalització de tots els furgons d'un dispositiu, tant de la BRIMO
com de les ARRO que en ocasions especials puguin treballar sota les seves
ordres. Això és possible gràcies a la col·locació de rastrejadors GPS en els
vehicles. El software –desenvolupat especialment per aquesta tasca–, les càmeres
i els equips informàtics necessaris han costat més d'un milió d'euros. Des
d'aquest furgó també es manté una comunicació constant amb el Centre de
Coordinació (CECOR), que a la ciutat de Barcelona sempre s'estableix a les
dependències de la prefectura de la Guàrdia Urbana del carrer Lleida.
Xarxes metàl·liques i drones, noves tècniques de control de
les manifestacions
Després de la prohibició de les bales de goma Interior va
comprar 110 subfusells GL-06, més coneguts com a llançadores de projectils
viscoelàstics. També ha adquirit dos canons de so LRAD 100X i, més recentment,
un canó LRAD 300X, amb una potència de 149 decibels i un abast de dos
quilòmetres. Els canvis més importants, però, han arribat des de l'àrea
d'informació i recerca. Un equip d'una desena d'agents rastreja permanentment
la xarxa per conèixer les intencions dels manifestants, els canvis d'última
hora en el recorregut de les marxes i qualsevol dada que pugui ser rellevant
per a la disposició dels efectius policials sobre el terreny. Les grans
novetats arribaran ben aviat de mans del grup de recerca i investigació, amb
una trentena d'agents especialitzats en la millora de les eines repressives,
són la veritable I+D de la Brigada Mòbil.
Fa mesos que treballen en la construcció de drones adaptats
a les tasques de control de manifestacions, equipats amb càmeres i amb un vol
silenciós i discret. El desenvolupament tècnic dels artefactes ja s'ha
completat, però el problema ara es troba en el marc legal que permeti que
aquests aparells sobrevolin els carrers de les nostres ciutats. El Govern de la
Generalitat vol resoldre en uns mesos aquest atzucac jurídic i permetre, així,
que els antiavalots tinguin sempre aquesta visió privilegiada des de l'aire.
També estem parlant d'una mesura d'estalvi; si tenim en compte que cada hora de
vol d'un helicòpter té un cost de 3.000 euros. A tall d'exemple, en el
dispositiu policial de l'efecte Can Vies es van invertir 192.000 euros de les
arques públiques només en helicòpters que sobrevolaven Sants i la resta de la
ciutat de Barcelona. Un altre experiment del grup de recerca s'ha centrat en
aconseguir que les rodes dels furgons policials no es puguin sabotejar amb
punxons o “miguelitos”. En relació a això han ideat un líquid que s'introdueix
sota el pneumàtic i que segella els forats en un temps rècord. Es troba en fase
de proves.
Un tercer encàrrec, que ben aviat es començarà a fer servir,
són les xarxes i les tanques metàl·liques. N'hi haurà de tres tipus. Un model
de xarxa metàl·lica de metre i mig d'alçada que tindrà com a funció substituir
els agents que fan cordons policials per a impedir el pas d'una manifestació a
una determinada zona. S'evitarà d'aquesta manera el cos a cos. Un segon model,
de més alçada, tindrà com a funció principal interceptar els objectes llançats
contra la línia policial. Tots dos artefactes comptaran amb un mecanisme de
desplegament molt ràpid. El factor sorpresa serà fonamental. En tercer lloc
també treballen en unes noves tanques metàl·liques rígides i estàtiques, com
les que utilitzen les policies alemanya i italiana, amb l'objectiu de bloquejar
carrers, construir checkpoints temporals i delimitar certes zones de seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada