Aportació d’Acció Llibertària de Sants
[Sants, abril de 2015]
Ja ha plogut molt des del referèndum del 9N i sembla
que el procés independentista hagi caigut en un desànim general, la gent ja no
en parla com abans, ja no apareix als mitjans i no es sap que passarà en un
futur pròxim.
Per tant, des del nostre punt de vista és important
buscar els motius d’aquesta situació. De totes maneres, des d’un article
d’aquesta extensió no és pot fer un anàlisi molt profund, però si donar una
explicació general sobre el que ha passat.
Hem vist com un procés nascut al carrer, amb la
consulta independentista iniciada a Arenys de Munt l’any 2009 i posteriorment
realitzada a una gran part de municipis catalans, acompanyat amb demostracions
de força espectaculars: la manifestació de l’onze de setembre de 2012 que va
aplegar un milió i mig de persones, la Via Catalana que va recórrer tota
Catalunya, i la V que va omplir tota la Diagonal i la Gran Via de Barcelona.
Finalment el referèndum del 9N ha acabat amb una situació incertesa que depèn
d’unes eleccions que per a uns partits són plebiscitàries i per a altres no, i
amb un full de ruta ple d’ambigüitats.
Ara bé, com a conseqüència de les contínues
discussions entre els partits polítics sobre quina decisió seria més
beneficiosa per a ells, si fer una llista única o llistes separades, si el full
de ruta havia d’incloure unes coses o unes altres, responent als interessos
electorals, tractant de guanyar més diputats, el procés ha quedat en una
situació bastant fràgil.
Des del primer moment s’ha vist com els partits
polítics que més s’han implicat en el procés – CiU, Esquerra, ICV-EUiA i la CUP
– han fet malabarismes per tal que no se’ls emportés la voluntat del carrer.
Durant el desembre del 2013, quan es va ficar data a la consulta, tots els
partits sabien que aquesta seria impossible de realitzar si no desobeïen al
Govern espanyol i al Tribunal Constitucional. Però perquè van seguir els
partits polítics amb l’engany, dient que la consulta es faria, si des de bon
començament sabien que no estaven disposats a desobeir? Doncs perquè en tot
moment han anteposat els seus interessos als de la gent, en tot moment han
anteposat tenir bons resultats a les eleccions i cadires al Parlament a les
demandes de la majoria i perquè els polítics, en qualsevol cas, el que volen és
mantenir els seus privilegis.
Han enganyat a la gent convertint la consulta en una
simple enquesta. Tot i que, unes setmanes abans una gran majoria estava
demanant la desobediència, disposada a sortir al carrer, malgrat la prohibició
del Tribunal Constitucional i que el Govern espanyol hagués tret a les forces
d’ordre, ells van desobeir la voluntat popular.
Si ells representen la voluntat del poble com és que
les classes populars demanaven una cosa i ells en feien una altra? Doncs perquè
han entès que el procés com entenen la política, com un joc de trileros, on
decideixen una cosa però transmeten que n’han fet una altra i on sempre perdem
els mateixos, els treballadors i treballadores. La voluntat de la gent no és la
seua propietat, ni que tinguin els seus vots. Des del nostre punt de vista, la
reflexió que emana de tot això és que una vegada més els polítics ens han
enganyat, i quan dic polítics hem refereixo a tots. Hem vist com la CUP, el
partit que en teoria era l’altaveu dels moviments socials al parlament, ha
servit de muleta a Mas durant el procés, ha estat la veu crítica però ha acabat
acceptant les decisions polítiques del president d’un partit immers en la
corrupció i amb la seu embargada. Hem passat de la frase de David Fernández de
“La diferencia entre CiU i la CUP és la mateixa que entre la duquessa de Alba i
un jornaler” a la fraternal abraçada del 9 de novembre, demostrant que no és
una qüestió de bons polítics i mals polítics, de polítics honrats i polítics
corruptes, de polítics de texans i botes i polítics tratge i corbata, de
polítics de d’esquerres i polítics de dretes. La qüestió és que els polítics
una vegada més no han representat els interessos de la gent.
Ens semblaria impensable que un amic ens prometés una
cosa, ens enganyés i tot seguís igual. Potser ha arribat el moment de plantejar-nos
perquè seguim confiant en ells, i no en nosaltres. Que quan ells fiquen el nas
en els nostres assumptes no és perquè els interessi, sinó perquè així poden
treure vots. Potser ha arribat el moment de començar a pensar que no és que no
en sàpiguen sinó que no tenen els mateixos interessos que nosaltres.
La independència que ells ens volen vendre és la del
que tot canviï per a que tot segueixi igual. Els interessos de polítics,
banquers i empresaris no son els mateixos que els de totes les persones que
estem sofrint en les nostres carns les misèries de capitalisme. El dret a
decidir no és algo que els polítics ens puguin donar puntualment sinó algo que
nosaltres, les oprimides de tot tipus, hem d’aconseguir lluitant i desobeint
les injustícies dia a dia, el dret a decidir sobre tots els àmbits de la nostra
vida no ens el poden donar l’hem de prendre.
El procés tornarà a suposar un punt d’inflexió quan
aquest torni al carrer, quan estigui pilotat per les classes populars, quan
sigui una lluita per la dignitat de tots i totes. Necessitem omplir els carrers
i places, demostrar que no és una lluita entre algú de la Lleida i algú de
Fraga sinó una lluita contra la casta que ens fa la vida impossible per viure
com a reis.
Perquè per a nosaltres la independència no és que la
teva hipoteca sigui de Catalunya Caixa enlloc del Banc Santander, independència
és tenir casa. Perquè independència no és que un bisbe català et digui que no
pots avortar enlloc que t’ho digui un bisbe espanyol, independència és que les
dones puguin decidir sobre el seu cos. Independència no és que a la feina
t’exploti una empresa catalana enlloc d’una espanyola, independència que ningú
s’enriqueixi del teu treball.
Independència no és que la gent jove no pugui
estudiar a les universitats catalanes per l’alt cost de les matricules enlloc
de les universitats espanyoles, independència es poder estudiar. Independència
no és ficar una frontera entre Alcanar i Vinaròs, independència és col·laborar
lliurement.
Per això, des del nostre punt de vista hem de rebutjar
el seu projecte d’una Catalunya on l’únic que canviï sigui que les decisions
enlloc de prendre’s a Madrid es prenguin a Barcelona. Som les classes populars
i hem de combatre igualment les elits vinguin d’on vinguin, perquè volem una Catalunya
sense opressions de classe, gènere, llengua i cultura, volem la ruptura amb
l’Estat Espanyol i amb un hipotètic Estat Català, no volem explotadors, siguin
espanyols o catalans. Si lluitem per una independència que aquesta mereixi tal
nom.
Acció llibertària de Sants (adherida a la Federació
Anarquista de Catalunya)
Abril del 2015
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada