 |
| La torre de comunicacions de Telefónica podria convertir-se en un mirador de Girona |
Endesa talla la llum d’una persona que necessita respiració
assistida, a les Pedreres.
Enderrocar les cases per fer-hi negocis.
El Pla Especial de les Pedreres, de CiU.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/04/2015
Girona (Gironès).-
 |
| Desenes d’agents dels Mossos van escorcollar sis habitatges de les Pedreres fa dues setmanes |
El
barri de les Pedreres fa setmanes que viu amb l’ai al cor. A finals de febrer,
l’Ajuntament de Girona va enderrocar una casa ocupada construïda en un terreny
públic; a mitjan març, desenes de mossos d’esquadra van envair el barri per
buscar-hi droga, i, per acabar-ho d’adobar, aquest dijous dos operaris d’Endesa
van tallar la llum a quatre famílies. El veïnat relaciona aquestes actuacions
amb el pla especial de les Pedreres, que preveu expulsar la comunitat gitana de
la muntanya per convertir-la en una zona d’oci.
El tall de llum ha estat la gota que ha fet vessar el vas.
El veïnat està molt indignat amb l’Ajuntament de Girona, el qual considera
responsable de l’afer. El tall ha afectat una vintena de persones, entre elles
una anciana que necessita un aparell de respiració assistida, un nadó d’un mes
i diversos infants. L’anciana està fora de perill, però els seus familiars
asseguren que durant les últimes hores “ho ha passat fatal”. Segons fonts de l’Ajuntament, la companyia
elèctrica va actuar de forma “unilateral” perquè quatre famílies no pagaven la
llum des de feia anys. Després d’una reunió amb el regidor de Serveis Socials,
Eduard Berloso, les famílies afectades han acceptat pagar la llum si la
companyia els instal·la uns comptadors.
L’operació es va portar a terme d’una forma molt matussera:
els operaris, acompanyats d’una patrulla dels Mossos d’Esquadra, van tallar el
cable que connectava les quatre cases a la xarxa elèctrica. El cable va quedar
estès entre els matolls i els operaris se’n van anar sense donar més
explicacions.
Sorprenentment, el tall també va afectar una família que sí
que pagava la llum i que tenia factures per poder-ho demostrar.
Quan l’Ajuntament es va assabentar de l’error, va haver de
córrer a connectar l’habitatge amb un cable molt prim que no permet la connexió
de gaire aparells a la vegada, perquè podria produir-se una sobrecàrrega.
Algunes persones de les Pedreres fa temps que no paguen la
llum, però argumenten que tenen pocs recursos econòmics i denuncien la manca
injustificable d’infraestructures al barri. Recorden que gairebé no tenen
enllumenat públic, ni parcs infantils, ni transport públic i que elles mateixes
es van encarregar de construir el clavegueram quan van començar a viure a la
muntanya, fa més de cinquanta anys. Una vegada fins i tot van haver de reparar
un pal de la llum que amenaçava de caure sobre un habitatge.
El pitjor ensurt, de totes maneres, se’l van endur fa dues
setmanes, quan desenes d’agents del cos dels Mossos d’Esquadra van desplegar-se
pel barri i van escorcollar diversos habitatges per buscar-hi droga. Asseguren
que l’escorcoll es va fer sense autorització judicial perquè no coneixien els
seus drets i se sentien intimidades per la presència d’antiavalots armats amb
metralletes i tapats fins a les celles.
Pel que sembla, els resultats de l’operació van ser més
aviat minsos, perquè els Mossos només van trobar quatre plantes de marihuana
destinades a l’autoconsum. Les veïnes asseguren que, com que no trobaven allò
que buscaven, els Mossos van demanar-los la documentació dels cavalls que
pasturen per la muntanya. “No m’enduc el gall perquè veig que el tractes bé”,
li van dir a un dels veïns. El barri es va sentir especialment maltractat i
humiliat per l’actuació del cos del Mossos d’Esquadra: “Ningú donava
explicacions. Ens parlaven com si fóssim gossos”, explica una veïna.
La prepotència
de la policia de la Generalitat de Catalunya crea un clima social en que la
gent la considera una nova fornada de guàrdies civils, amb escut de la
Generalitat. A més, per postres, el seu conseller és Ramon Espadaler Parcerisas,
un element d’Unió integrat en la mateixa secta totalitària destructiva ultra
catòlica que el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, la secta Opus
Dei.
Les persones que viuen a les Pedreres no tenen cap dubte que
els talls de llum i els escorcolls estan relacionats amb el pla especial de les
Pedreres, que es va aprovar l’any passat i que preveu l’expulsió abans de vuit
anys de dues-centes persones gitanes que viuen a la muntanya des de fa cinc
dècades.
El pla de l’Ajuntament convertirà el barri en un parc de 90
hectàrees i permetrà la construcció d’una zona d’oci prop del Pirulí
El pla té el suport de l’Associació de Veïns de les
Pedreres, una organització propera a CIU, i de l’hotel de quatre estrelles
Palau de Bellavista, situat al peu de la muntanya. “Ens estan fent pressió. Des
que van construir l’hotel no deixem de tenir problemes”, diu un veí.
El proper dilluns, precisament, el ple de l’Ajuntament
aprovarà un full de ruta que preveu l’enderroc de tots els habitatges
construïts en terrenys públics en un termini de vuit anys.
El Palau de Bellavista és un dels hotels més luxosos de
Girona. Quan es va inaugurar l’any 2005, era l’únic hotel de cinc estrelles de
la ciutat.
Posteriorment, va renunciar a una estrella per omplir més habitacions.
L’establiment es troba al peu de la muntanya de les Pedreres, una zona boscosa
propera al Barri Vell. Des de la terrassa de l’hotel, la vista és formidable.
Com que l’edifici està en una posició elevada, la clientela pot contemplar tota
la ciutat i gaudir de les postes de sol darrere del Montseny.
L’hotel només té un inconvenient. En cas que les clientes,
desprevingudes, s’enfilin per la muntanya, seguint un camí molt agradable que
s’endinsa cap al bosc, de seguida trobaran un conjunt de cases de planta baixa.
Prop de les cases hi veuran cotxes abandonats, andròmines i bestiar. També és
probable que vegin un grup de persones d’aspecte humil fent petar la xerrada al
voltant d’una foguera o assegudes en cadires de plàstic al carrer. Un
espectacle insòlit, tenint en compte el luxe que es respira al peu de la
muntanya. Es tracta d’una comunitat gitana que viu a les Pedreres des de fa més
de cinquanta anys. Van aixecar les cases amb les seves pròpies mans i no se
n’han volgut moure.
El Pla Especial de les Pedreres, de CiU
 |
| responsables polítics i veïnals, per referir-se a l’expulsió de la comunitat gitana, en diuen “endreçar la muntanya |
Pocs mesos després d’accedir al càrrec, l’alcalde de Girona,
Carles Puigdemont (CiU), va visitar la muntanya i va prometre “dignificar la
zona”. El Pla Especial de les Pedreres, que es va aprovar el novembre de 2013,
preveu l’enderroc de desenes d’habitatges i l’expulsió de la comunitat gitana.
Amb aquesta actuació dràstica, l’Ajuntament pretén “recuperar la muntanya” per
convertir-la en un parc públic tres vegades més gran que la Devesa.
L’Ajuntament compta amb el suport de l’Associació de Veïns
de les Pedreres, una organització formada per professionals liberals que
resideixen prop del Palau de Bellavista. La presidenta de l’associació és Pilar
Adroher, una metgessa que va estar a punt de formar part de la llista electoral
encapçalada per Carles Puigdemont en les últimes eleccions municipals. Adroher
prefereix no dir res sobre la possible expulsió de la comunitat gitana, però
considera que “la zona ha de ser visualment més agradable i neta”. L’eufemisme
que utilitzen constantment càrrecs públics i representants veïnals per
referir-se a l’expulsió de la comunitat gitana és “endreçar la muntanya”.
En total, a les Pedreres hi resideixen 202 persones en 71
habitatges. L’objectiu més immediat de l’Ajuntament consisteix a desallotjar
les persones que ocupen terrenys públics. Es tracta de 139 persones repartides
en 41 habitatges. Tot i això, el veïnat sospita que a la llarga tothom serà
expulsat.
L’Antonio, un veí que viu en una propietat privada de 800 metres
quadrats, no dubta ni un segon de les intencions de l’Ajuntament: “Quin sentit
té que deixin quatre famílies gitanes aquí? Ens faran fora a tots!” L’Antonio
ja s’imagina el destí que els ha preparat l’Ajuntament: un bloc de pisos al
barri de Font de la Pólvora que, segons diu, està buit des que el van
construir, cinc anys enrere. “Ho tenen previst des de fa temps”, assegura
l’Antonio, que tot seguit afegeix: “Si fóssim paios no ens expulsarien.”
El projecte aprovat per l’Ajuntament reconeix sense embuts
que el problema de les Pedreres no és la legalitat de les construccions, sinó
l’estigma que persegueix l’ètnia gitana des de fa segles: “Una barreja de
prejudicis i marginalitat real no conviden a gaudir d’aquest ampli espai de la
muntanya.” Unes línies més avall, el document assenyala que “el trasllat o el
re-allotjament de les persones que hi habiten serà un procés clau per a la
recuperació d’aquest indret com a espai obert i la seva utilització com a parc
d’ús públic per la ciutat.”
Desallotjar la muntanya de les Pedreres és el punt culminant
d’una exclusió històrica. L’Ajuntament de Girona ha invertit milers d’euros a
urbanitzar terrenys on no s’ha construït cap edifici a causa de la crisi
immobiliària. Al barri de Domeny, centenars de faroles il·luminen descampats
inhòspits. A les Pedreres, en canvi, només tenen dues faroles i una paperera.
“Aquí hi ha molts nens i no tenim cap parc infantil. I nosaltres també paguem
impostos!”, es queixa una veïna amb una criatura als braços.
A les Pedreres, el sentiment de discriminació és unànime.
Tot i això, ningú no vol manifestar públicament el seu malestar. Com altres
comunitats gitanes, el veïnat manté una relació ambivalent amb el poder.
Perceben el maltracta del qual són víctimes, però temen que si reclamen alguna
cosa perdran els favors que els concedeix ocasionalment l’administració. En
aquest sentit, el veïnat recorda amb molta nostàlgia la gestió paternalista de
Joaquim Nadal. “És el millor alcalde que ha tingut Girona. Li demanaves que et
tragués les multes i te les treia”, rememora l’Antonio.
Negoci privat
 |
| L’Ajuntament gironí vol construir un restaurant i diversos comerços al carena de la muntanya |
Un dels principals impulsors de la iniciativa, el regidor
d’Urbanisme Carles Ribas, assegura que el parc de les Pedreres servirà per
recuperar alguns punts d’interès històric. Al capdamunt de la muntanya hi ha
diverses construccions militars del segle XVII completament desconegudes per la
majoria d’habitants de Girona. A més, les pedres que aixequen els edificis
històrics de la ciutat provenen de dues pedreres abandonades de la muntanya. En
total, l’Ajuntament invertirà 1,8 milions d’euros per crear el parc. Aquests
diners es destinaran a expropiar terrenys, enderrocar edificis, arranjar camins
i senyalitzar itineraris, entre altres.
En Santi, un dels pocs veïns que no formen part de la
comunitat gitana, està convençut que l’Ajuntament amaga interessos més prosaics.
“No hi ha cap ciutat que pugui mantenir un parc de 90 hectàrees. Darrere
d’aquest projecte hi ha inversors amb molts diners”. Que la muntanya pot ser
una font d’ingressos és un fet innegable. El vessant oest es troba en una
posició immillorable, a tocar del Barri Vell, i a mesura que t’enfiles cap
amunt les vistes són cada vegada més espectaculars.
La fórmula que ha ideat l’Ajuntament de Girona per
rendibilitzar la inversió consisteix a instal·lar restaurants i comerços a la
carena de la muntanya, que ofereix una magnífica panoràmica del massís de les
Gavarres. Aquests negocis probablement cauran en mans d’alguna empresa privada,
ja que el projecte preveu “la participació d’entitats i particulars en la
gestió i explotació d’activitats i instal·lacions lligades a l’ús recreatiu i
lúdic de les àrees del parc públic”. Una de les possibles atraccions del parc
és una torre de comunicacions que pertany a Telefónica i que actualment es
troba en desús. Si l’Ajuntament aconsegueix convèncer la multinacional espanyola,
la torre podria convertir-se en un dels principals miradors de Girona.
El projecte de l’Ajuntament és certament molt ambiciós. Tant
que probablement hi hauran d’intervenir altres administracions. El Pla Especial
de les Pedreres preveu que el Departament de Benestar Social col·labori en el
desallotjament de la comunitat gitana. El defensor de la ciutadania de Girona,
Ramon Llorente, va més lluny, i assegura que “caldrà suport de l’Estat, de la
Unió Europea i del secretariat gitano”, perquè les famílies estan molt unides i
no volen anar a la Font de la Pólvora, un barri que consideren marginal i
problemàtic.
El que és innegable és que l’èxit o el fracàs del projecte
dependrà, en bona mesura, de la reacció de la comunitat gitana de les Pedreres.
Ara per ara, la iniciativa la duen els membres de més edat que, tot i oposar-se
a l’expulsió, es reuneixen de forma periòdica amb l’Ajuntament i mantenen una
actitud dialogant. Els membres més joves, en canvi, no tenen tants pèls a la
llengua i ja han mostrat la seva disposició a plantar cara. “Abans que em facin
fora em mato!”, assegura un dels joves que, tanmateix, prefereix cedir la
paraula als ancians.
Les Pedreres: 50 anys d’ocupació
L’ocupació de la muntanya de les Pedreres va començar als
anys cinquanta, amb l’arribada de milers de persones provinents d’arreu de
l’Estat espanyol. Com en moltes altres ciutats, a Girona també hi van
proliferar les barraques. Entre els anys seixanta i setanta, a les Pedreres hi
vivien 1.600 persones en unes condicions sanitàries pèssimes. La majoria
d’habitatges no tenien aigua potable ni clavegueram. “Els nens tenien ferides
obertes a la pell a causa de la brutícia. Quan es feien grans, s’immunitzaven”,
explica Joan Canimas, un professor de filosofia que en aquella època treballava
en una escola de la muntanya.
Per allotjar les persones que vivien en barraques, es
construïren blocs de pisos a la perifèria de la ciutat. A finals dels anys
setanta, la majoria d’habitants de les Pedreres es traslladaren al barri de la
Font de la Pólvora, en pisos petits i de mala qualitat. Tot i això, algunes
famílies no acceptaren aquest destí i seguiren ocupant terrenys públics. Aquest
fet s’explica per la bellesa de l’indret i per la possibilitat de criar
cavalls, un animal molt vinculat a la cultura gitana. “Com que eren pocs,
l’Ajuntament no els va fer fora”, explica Canimas.
Les persones que viuen actualment a la muntanya són
descendents d’aquella primera generació d’ocupants. Malgrat que l’Ajuntament i
la premsa local segueixen parlant de “barraquisme”, les construccions han
canviat molt des dels anys cinquanta. Amb el pas del temps, les barraques s’han
convertit en cases de planta baixa que s’han millorat i ampliat a mesura que
creixia la població. Segons els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, dels
41 habitatges que hi ha en terrenys públics, només quatre estan en mal estat.
La muntanya de les Pedreres és, certament, una zona pobra i
desendreçada. La meitat de la població està a l’atur i els carrers estan plens
d’objectes abandonats. Tot i això, les condicions de vida han millorat molt i
en alguns casos fins i tot es pot parlar de benestar. Un dels veïns de les
Pedreres, per exemple, disposa d’un terreny de més de 8.000 metres quadrats i
d’una desena de cavalls de raça espanyola que participen en competicions de
doma. Les persones que viuen a les Pedreres se senten orgulloses dels seu
barri, que consideren més segur i agradable que els pisos de la Font de la
Pólvora. “Aquí els nens poden jugar al carrer sense perill. I mira quines
vistes tenim de Girona!”, comenta amb satisfacció un veí.
El desallotjament de les Pedreres té un precedent important
a Girona. A l’altra banda del Barri Vell hi ha la muntanya de Montjuïc, que a
mitjan segle passat s’omplí de barraques on vivien més de 3.000 persones. A
finals dels anys setanta, les barraques foren destruïdes i la població
expulsada per construir-hi xalets i cases unifamiliars.
La Xarxa d’Horts Urbans ocupa un terreny abandonat al barri
de les Pedreres de Girona
Una desena de membres de la Xarxa d’Horts Urbans van ocupar
el diumenge 29 de març un terreny abandonat situat al barri de les Pedreres de
Girona. El terreny s’ha convertit en un hort urbà on s’han plantat cebes,
patates i enciams. Amb aquesta acció, la Xarxa d’Horts Urbans vol promoure els
productes alimentaris saludables i de proximitat i vol recuperar un espai
públic en desús.
L’acció va començar a les deu del matí davant la biblioteca
de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Sota una pluja fina, el
grup es va dirigir a un terreny propietat de l’Ajuntament que es troba una mica
més amunt del passeig de Fora Muralla. Segons les membres de la Xarxa, aquest
terreny ha estat abandonat durant més de vint anys, però probablement havia
albergat alguna mena de cultiu, perquè està dividit en feixes i la terra es
troba en força bon estat. Després de desbrossar la zona, les activistes van
plantar les verdures que alimentaran les tres persones que s’encarregaran de
conrear l’hort.
Segons la Xarxa, aquest no és l’únic hort ocupat de les
Pedreres. En una feixa situada una mica més amunt, un veí de Girona hi conrea
des de fa anys el seu propi hort. Després de negociar amb l’Ajuntament, aquest
veí ha aconseguit legalitzar el conreu amb un contracte de cessió d’ús. La
Xarxa espera trobar una solució similar pel terreny ocupat aquest diumenge.
La Xarxa d’Horts Urbans de Girona i Salt va arrancar l’any
2013 gràcies a l’empenta d’un grup de persones vinculades a l’associacionisme i
als moviments socials. El seu principal objectiu és transformar els solars
afectats per l’esclat de la bombolla immobiliària en horts urbans. Segons la
Xarxa, amb un hort de tan sols 30 metres quadrats es poden produir verdures per
alimentar una persona durant tot un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada