Marco, autor de més de 100 dossiers d’espionatge polític,
tampoc no té credibilitat.
El director de Método 3 assegura que la líder del PPC era
coneixedora de la gravació de La Camarga, d’aquesta manera no existiria delicte
per a Zargoza ni Marco.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 12/04/2015
Queralbs (Ripollès).-
Alícia
Sánchez- Camacho va patir la traïció de José Zaragoza, que es va treure les
puces de sobre per quedar impune del delicte. El llavors secretari
d’organització del PSC es va assabentar per la dirigent del PPC de la trobada
amb Victoria Álvarez i conjuntament van
decidir gravar-la. Zaragoza per tal de tenir material per evitar el possible
trencament del segon Tripartit. Zaragoza portava mesos dient als socis de
govern que sortiria a la llum la
corrupció de CDC que evitaria la victòria electoral d’Artur Mas, això en els
darrers mesos de govern autonòmic de Pepe Montilla. Camacho per tenir collat Artur
Mas en el cas de guanyar les eleccions autonòmiques. El PP sempre a punt de
destapar la caixa de trons del clan Pujol.
El director de l'agència de detectius Método 3, Francisco
Marco, de tour mediàtic pels mitjans de comunicació assegura que la presidenta
del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, no va dir la veritat divendres passat durant
la seva compareixença en la comissió parlamentària contra el frau i els diners
dels Pujol. "Ella va anar al Parlament a mentir perquè és una mentidera
compulsiva", va dir Marco en una entrevista a 'El Suplement' de Catalunya
Ràdio. Marco diu el que diu, s’excusa en un presumpte secret professional que
mai ha practicat. Marco assenyala que la líder del PPC sabia que la seva
conversa amb Victoria Álvarez seria gravada, ja que era una encàrrec d'algú del
seu "entorn personal" –una referència a Zaragoza, que aleshores
flirtejava amb Alícia--. Tot i així, el director de Método 3 s'ha negat a dir
qui era aquesta persona, emparant-se en el secret professional.
En canvi, Victòria Álvarez va confirma al Parlament que José
Zaragoza és l’autor de l’encàrrec de l’espionatge. Per altra banda, Francisco
Marco certifica que Victòria Álvarez desconeixia que l'estaven gravant, però al
contrari del que va fer divendres l'ex-parella de Jordi Pujol Ferrusola -donant
el nom de l'ex-secretari d'organització del PSC, José Zaragoza-, Marco s'ha
negat a dir qui va ser la persona que va encarregar l'enregistrament al
restaurant La Camarga per respectar el "secret professional", secret
professional inexistent.
Sánchez-Camacho va mentir, negant el contuberni PPC i PSC en
l’afer La Camarga, i tot llançant una súplica a Rajoy i Fernández Díaz a va dir
que si hagués tingut coneixement de la gravació mai hagués dit el que va dir de
certes persones. Un pretext de bocamolla ja que al cap de quasi quatre hores de
beure bon vi i animada al parlar de mascles se’l hi va escapar allò de
Fernández Díaz quan Álvarez deia que li feia por Jordi Pujol Ferrusola. Sembla
mentida que una persona criada a la caserna de prop de l’antiga SAFA de Blanes (la
Selva) del cos de la Guàrdia Civil, del que era un número el seu pare, amb el
que qualsevol filla o fill del cos aprèn –“pas curt, mirada llarga i mala llet”--
en aquest ambient –tot agent del cos haurà d’escriure en una llibreta les
faltes o comportaments sospitosos de qualsevol company--, i, per postres, haver
estat jutge auxiliar, pugui ser una bocamoll d’alt nivell. En certa mesura, les
casernes de la Guàrdia Civil segueixen la màxima de les dels cossos d’intervenció
ràpida de l’exercit francès: “Les parets tenen orelles”. Camacho no se’n va
recordar, tot pensant, segurament, que la cinta mai arribaria al públic.
Quedaria com una cosa interna. A més, el sector Opus Dei del PP sempre podria
ser amonestat pel que no pertany a la secta destructiva totalitària ultra
catòlica, com és el cas de Camacho. A més, el crit al cel de Duran i Lleida pel
vodevil parlamentari català de divendres correspon a posar pau dins el partit –Unió--
on encara es troba, doncs el sector Opus Dei, representat al Govern de la
Generalitat pel conseller d’Interior Ramon Espadaler, intenta desviar cap a
Zaragoza i el PSC tot l’embolic de La Camarga, per salvar els mobles de Jorge Fernández
Díaz. L’estructura piramidal de la secta Opus Dei imparteix consignes des de
dalt cap a baix i una de les que dóna és quedar lliure de qüestions de
violència domèstica o de gènere. L’argument utilitzat és que “imputar a
Sánchez-Camacho com autora i coneixedora evita el delicte a Marco i al mateix
Zaragoza” i que les paraules de Marco “proven que menteix descaradament, tant
sols busca salvar-se implicant a la líder popular”.
De fet, Marco ha estat especialment dur i crític contra
Alícia Sánchez-Camacho. "No la conec personalment. Ni la vull
conèixer", ha etzibat per després desafiar-la: "Que vagi a
querellar-se contra mi. Si jo el que vull és que es querelli!" ha exclamat
en l’entrevista. "Així, totes les armes que tinc sota secret professional,
me les obrirà per jo poder anar a un tribunal i així poder-me defensar",
ha afegit.
Diu Marco que qui va encarregar la gravació és una persona
de l’entorn més personal de Sánchez-Camacho, i tot apunta a que Zaragoza era de
l’entorn més personal d’Alícia.
Marco ha justificat l’acceptació de l’acord judicial pel
qual la líder del PPC va rebre de Método 3 una compensació de 80.000 euros per
els danys morals provocats per una "intromissió il·legítima a
l'honor", perquè "Vaig tenir 45 policies al despatx", i ha
reivindicat que el seu honor val molt
més que això i ha lamentat el tracte
rebut per part d'alguns mitjans de comunicació. "M'han dit que era 'un
espia dolent'. Jo sóc un detectiu privat”, ha reivindicat. Però, pel sols fet
de ser l’autor de més de 100 dossiers d’espionatge polític, tampoc no té gens
de credibilitat. Tot plegat esquitxa el triangle Zaragoza, Montilla i Sánchez
Camacho, mentre Marco n’és el mestre de cerimònies i la secta Opus Dei guarda
el seu temple. En aquest cas la bona fama del ministre Fernández Díaz, al qual
fa d’escolanet Ramon Espadaler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada