Va fugir a l’Estat francès amb l’ajuda del grup
llibertari de suport que hi havia a l’Escala
Francisco Ascaso Abadía:
L'1 d'abril de 1901 neix a Almudébar (Osca, Aragó) el
combatent anarquista i anarcosindicalista de la CNT Francisco Ascaso Abadía.
Era el membre més jove d'una família confederal i va viure a Saragossa des de
1913. Aviat es va iniciar en les lluites socials saragossanes, intervenint en
nombrosos conflictes entre 1917 i 1920.
En 1919, com a membre del grup Voluntad, va ser
detingut per incitació a la rebel·lió d'una caserna i l'any següent, com a
membre de Los Justicieros, és empresonat acusat de la mort d'un periodista
saragossà, alliberant-lo després d'una gran pressió amb motiu de la Conferència
de 1922. S'ajunta al grup Crisol (Durruti, Suberviola, Campos i Torres) i marxa
a Barcelona, ciutat on treballarà de cambrer i s'integrarà a Los Solidarios,
del qual serà un element prominent, i també encapçala el comitè de relacions
anarquistes sortit de la Conferència anarquista catalana convocada pel grup.
Participa en l’acció justiciera contra el cardenal Juan
Soldevila Romero, instigador del pistolerisme de la patronal contra els sindicalistes
i autor intel·lectual de l’assassinat de Salvador Seguí el 10 de març de 1923 -en
aquest cas juntament amb Rafael Liberato
Torres Escartín (1931-1939), que executen a Saragossa el 4 de juny d’aquell
any--, i és de bell nou empresonat.
Durant la dictadora del general Primo de Rivera fugí
de la presó amb l'ajuda de Buenacasa el 8 de novembre de 1923 i passa per
Barcelona, i segons va escriure Federica Montseny (‘CNT’, Tolosa de Lleguadoc,
21/02/1960) va ser acollit pel grup llibertari de suport a l’Escala (Alt
Empordà) a fi de passar per mar la frontera --com abans havia fet aquest grup
escalenc amb Lluis Nicolau Fort i la seva companya Llúcia Fors Felip--, i amb Buenaventura
Durruti va anar a París amb la missió de crear un subcomitè revolucionari i una
editorial de suport el gener de 1924. Des de 1922 sa vida corre paral·lela la
de Durruti, amics inseparables.
Viu a París com a treballador de la indústria del
plom, participa en la fracassada incursió a Vera de Bidasoa i amb els diners de
les expropiacions obren la Llibreria Internacional de París.
El desembre de 1924 marxa amb Durruti a Amèrica: Nova
York, Cuba (on farà feina d'estibador i tallador de canya, i on eliminaren un
patró actuant sota el nom de Los
Errantes), Mèxic (on el març s'ajunta amb Alejandro Ascaso i Jover i
assalten una fàbrica a Tucumán per finançar una escola racionalista i la premsa
de la CGT), de nou Cuba, Xile, Buenos Aires (agost) amb nombroses accions
expropiadores.
En abril de 1926 Ascaso i Durruti tornen a Europa i,
fent servir el pseudònim de Salvador Arévalo, Ascaso s'instal·la a París, on
intervé en la preparació de l'atemptat contra Alfons XIII i en suporta les
represàlies: empresonament el 25 de juny de 1926, expulsió a Bèlgica (23 de
juliol de 1927, on Ascaso i Durruti van ser acollits per Hem Day) i tornada a
França (París, Joigny, Lió).
El gener de 1928 la parella es reuneix a París amb
Cortés, Sanz i G. Vivancos; de bell nou presos en abril, passen clandestinament
a Berlín en octubre i després a Bèlgica, des d'on participaren en el complot de
Sánchez Guerra (gener de 1929) i en projectes editorials.
Tornarà clandestinament a França i s'unirà amb Berthe
Fabert. Retorna amb la República i des d'abril es trobarà a Barcelona. Sense
oblidar la tasca expropiadora, a Barcelona es lliura a una febril activitat:
innombrables mítings --a Almudévar i Osca el desembre de 1932--, Saragossa el
gener de 1936), assemblees, manifestacions, participació en els aixecaments de
Fígols i de l'Ebre, deportació a Àfrica el febrer de 1932, enfrontaments amb
els trentistes, secretari de la CNT catalana (tasca criticada pels asturians,
ja que va ser l'autor d'una nota contra l'octubre asturià) entre 1934 i 1935,
redactor de Solidaridad Obrera, assistent al Congrés de 1936, mítings amb Ortíz
a Sant Boi i Sallent (1936), i tot això amb contínues escapades, desterraments
i empresonaments.
Quan va començar l'aixecament feixista a Barcelona va
combatre en primera línia, essent l'encarregat de la coordinació i les
comunicacions, i va morir inesperadament d'un tret al setge de la caserna de
les Drassanes el 20 de juliol de 1936.
Va ser administrador del periòdic Crisol i va escriure
articles en Cultura y Acción, de Saragossa (1922-1923), Solidaridad i
Solidaridad Obrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada