Fernández Díaz amb el màxim responsable del CIE, Mounir Benjelloun -el primer a la dreta al Ministeri d'Interior |
El ministre de la secta Opus Dei, que vincula gihaidisme de
l’Estat Islàmic i independentisme català, reconeix tenir bones relacions amb
Mounir Benjelloun, un integrista salafista marroquí que el ministre promou per
presidir la Comissió Islàmica d’Espanya.
Manos Limpias ha denunciat la Fundació Nous Catalans d’Àngel
Colom.
Fernández Díaz rep el suport dels franquistes de Manos
Límpias, del ministre Margallo i del diari ‘La Razón’, i el rebuig de Baltasar
Garzón.
El secretari d'Estat de Seguretat diu que la Fundació Nous
Catalans va connectar amb persones pròximes al salafisme.
Al capdavant del consolat dels Estats Units a Barcelona hi
ha Tanya C. Anderson, una veterana gran
experta en el món islàmic, que abans havia estat destinada a les Filipines,
Egipte, Oman, el Marroc, Kuwait i l'Irac i que parla amb fluïdesa l'àrab i
l'espanyol.
[Barcelona 10/04/2015]
La guerra bruta del ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, contra el procés sobiranista
català, intoxicació d’Estat, ara vinculant gihaidisme i independentisme, se li
gira en contra. El director de la fundació Nous Catalans, Àngel Colom, acusava
abans d’ahir al vespre el ministre d’Interior espanyol a ‘8aldia’, el programa
de Josep Cuní del Grup Godó, de promoure un integrista marroquí relacionat amb
el Califat de l’Estat Islàmic i dirigent del partit extremista salafista Justícia
i Caritat per presidir la Comissió Islàmica d’Espanya CIE, amb el suport
logístic del CNI. Es tracta de Mounir Benjelloun que té un historial que el
vincula al moviment Justicia i Caritat prohibit al Marroc per extremista integrista
salafista. Però malgrat això, Benjelloun
té mèrits prou atractius pel ministre de la seguretat del Regne d’Espanya com
ser ferm opositor del règim alauita, contrari a reclamar Ceuta i Melilla,
perseguir la unificació de la comunitat islàmica de l’Estat espanyol, i quan
convé, disparar contra Artur Mas.
Antecedents de “l’home” del ministre de la secta Opus
Dei
El màxim representant del CIE que s’atribueix la
representació del col·lectiu de musulmans de l’Estat espanyol, ja va tenir
problemes quan va sol·licitar la nacionalitat espanyola perquè el Ministeri de
Justícia va emetre un informe negant-li la nacionalitat amb l’argument que
aquest estava vinculat a moviments que
desenvolupaven “activitats irregulars o radicalitzades” al Regne d’Espanya que
suposen “un risc de radicalització de la comunitat musulmana”. Amb tot, el 2010
l’Estat espanyol va concedir la nacionalitat espanyola a l’ara líder de la CIE, que cínicament ha negat
reiteradament vincles amb Justícia i
Caritat, un partit d’extrema dreta marroquina que reconeix el Califat de
l’Estat Islàmic.
Clars vincles amb els integristes salafistes que reconeixen
l’Estat Islàmic
Però el cert és que a desembre de 2013, Benjelloun va
escriure una carta de condol per la mort del fundador i màxim dirigent de Justícia i Caritat,
Abdesalam Yassin, en la que expressava el dol per la mort del líder que
qualificava “d’estimat absent” i pregava a “l’altíssim” perquè inspirés a tots
paciència i consol. El missatge va ser publicat a la pàgina web del líder de
Justícia i Caritat a l’Estat espanyol.
Segons algunes publicacions, l’home del ministre d’Interior va viatjar al
Marroc amb altres dirigent de la CIE, per participar al funeral massiu del
líder integrista salafista Abdesalam Yassin.
El control del musulmans de l’Estat espanyol en mans d’integristes
salafistes opositors del règim alauita que hi ha al Marroc
El ministre no dubta en deixar el control dels musulmans de
l’estat espanyol a mans d’un personatge proper a un moviment integrista como
Justícia i Caritat que, malgrat no fa crides explícites a la gihad, serveix, segons alguns experts, de brou de cultiu de l’islamisme radical, a més
de predicar la no integració dels musulmans a la societat occidental. També
s’apunta que l’objectiu del moviment radical a Espanya és reclutar
simpatitzants i acumular recursos econòmics par tal d’organitzar, des de
l’exterior, una oposició contra Mohammed VI i impulsar una revolta pacífica al
Marroc per instaurar-hi un règim clarament islàmic.
Estructurar un Islam a nivell espanyol sense autonomia
catalana
El setembre de 2014 la CIE va atacar el president de la
Generalitat de Catalunya, Artur Mas per, segons aquesta entitat, cedir la
tutela de l’Islam a Catalunya al Marroc, en referència al Pla Marroc 2014-2017
de la Generalitat. "Vulgui o no Catalunya, la tutela i ensenyança de
l’Islam ens pertany únicament a nosaltres” va a firmar llavors Benjelloun, que defensa un Islam a nivell
espanyol que acati la Constitució espanyola i assegura vetllar per la sobirania
del musulmans espanyols. Tot plegat en la concepció centralista del Califat com
estat universal en que al-Andalus hauria de ser, com deia José Antonio Primo de
Rivera i la feixista Falange Espanyola, “una unidad de destino universal”.
Canvieu el nom “Espanya” per “al-Andalus” i entendreu el contuberni del govern
del PP amb el salafisme que de cap manera vol una separació de la Frontera
Superior del al-Andalus –Catalunya-- del conjunt peninsular andalusí.
Per altra banda, segons l’Agència Catalana de Notícies, el
president del Govern de la Generalitat, Artur Mas, rebrà i saludarà "durant
uns breus minuts" els ministres d'Exteriors europeus i de la ribera
mediterrània que dilluns es reuniran en cimera a Barcelona, centrant-se “en la
lluita contra el terrorisme jihdista”. Artur Mas els donarà la benvinguda, ha
explicat. En la trobada, amb uns 40 estats presents, hi assistiran el president
del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i el titular d'Exteriors, José Manuel
Garcia-Margallo. "Aquesta vegada es pot arreglar, hi ha voluntat de diàleg
perquè tots podem participar on ens toca per rebre qui ens ve a veure de
fora", ha afegit.
Mas ha titllat les paraules de Margallo i Fernández Díaz de
"perilloses" i "esbiaixades"
Artur Mas, segons l’ACN, ha explicat que serà a la cimera de
líders d'Exteriors de la ribera mediterrània que debatran en cimera la qüestió
de l’expansió i creixement de l’Estat Islàmic. Hi participarà duran "uns
breus moments" i fonts del Govern de la Generalitat han confirmat que hi
intervindrà. Serà a la introducció i a la salutació dels convidats a la reunió
a Pedralbes. Artur Mas ha recordat que en aquesta ocasió no s'ha produït cap
conflicte protocol·lari i que tothom "podrà participar on toca rebre qui
ve a veure des de fora", ha dit en referència als cas de discrepància de
protocol entre la Generalitat i la Moncloa per la presidència d'una acte entre
Mas i Soraya Saénz de Santamaría a Foment del Treball.
La trobada serà per debatre sobre la situació creada per l’Estat
Islàmic, i precisament Artur Mas ho ha dit després de visitar el Memorial dels
atacs de l'11-S a Nova York, contra les Torres Bessones. En aquest sentit ha
parlat de Catalunya com a terra d'acollida i de pas i ha garantit que no hi ha
problemes de convivència pels diferents orígens de religió o cultura dels
ciutadans. Per això, ha lamentat les paraules dels ministres espanyols Fernández
Díaz i García-Margallo, que vinculaven el jihadisme amb la fundació Nous
Catalans, propera a CDC. Són "molt interessades, esbiaixades, falses,
errònies i perilloses", ha etzibat.
Finalment ha assegurat el repte és "molt gran". Artur Mas ha
fet aquestes declaracions després de visitar el Museu 9/11 Memorial, acompanyat
de la vicepresidenta del museu, Linn Rasic. Mas ha pogut veure de prop les
restes de l'11-S convertits ara en part de les instal·lacions i ha signat al
llibre de visites on ha escrit el missatge: 'Pau i fraternitat per a totes les
persones de bona voluntat". Aquest ha estat l'últim dels actes que Artur
Mas ha fet a Nova York, on va arribar el dimarts passat.
Ja veieu. Tot plegat n’hi ha per llogar-hi cadires. La
contesa política entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Govern del
Regne d’Espanya es transforma en un espectacle mediàtic a l’entorn del
salafisme i l’Estat Islàmic que aixeca la bandera arreu amb tècniques de secta
destructiva totalitària, igual que la secta ultra catòlica, també totalitària
destructiva, Opus Dei, la qual perillosament controla el Ministeri d’Interior
espanyol i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Solament
la revolució proletària mundial podrà aturar l’Estat Islàmic. Solament l’ateisme
militant podrà aturar la captació de joves per part de les sectes, es diguin
salafistes, catòliques o de qualsevol signe religiós.
El secretari d'Estat de Seguretat diu que la Fundació Nous
Catalans va connectar amb persones pròximes al salafisme
El secretari d'Estat de Seguretat espanyol, Francisco
Martínez, ha insistit a vincular el gihadisme i l'independentisme català --tal
com va fer dimecres el ministre Jorge Fernández Díaz-- malgrat la resposta que
ja va donar la Generalitat a través del president Artur Mas, el conseller
Espadaler i de la vice-presidenta Joana Ortega, que considera “impresentable,
irresponsable i imprudent” aquest tipus de comentaris. En una entrevista a la
Cadena Ser, Martínez va afirmar que la Fundació Nous Catalans es feia una “crida
indiscriminada a determinades posicions polítiques i en diversos casos s'ha
connectat amb individus que estaven molt a prop del salafisme i el gihadisme”. El número dos d'Interior referma d'aquesta
manera les manifestacions de Fernández Díaz, que va assegurar que la Fundació
Nous Catalans, dirigida per Àngel Colom i vinculada a CDC, “té com a finalitat
captar els musulmans que resideixen a Catalunya per a la causa de
l'independentisme”, una activitat que “té els seus riscs i imprudències”.
Segons Martínez, aquest “risc” a què es referia el ministre
es concreta en “fets objectius” perquè
existeix el cas en que una persona lligada a la Fundació Nous Catalans “va
haver de ser expulsat d'Espanya” per la seva “activitat de promoció del
salafisme i de l'islamisme radical”, en referència a Noureddine Ziani, expulsat
pel CNI al 2013 per, segons constava als documents d'aquest cos, col·laborar
amb un servei d'intel·ligència estranger, en referència a la Intel·ligència del
Regne del Marroc. El secretari d'Estat va
afirmar que aquella actuació per fer fora Ziani del territori espanyol es va
fer amb “tota mena de garanties” perquè l'expulsió “és una mesura molt dràstica
i contundent”, i es va decidir actuar d'aquesta manera perquè es va considerar
que era “una amenaça per a la seguretat nacional” del Regne d’Espanya.
“Jo crec que això és el que amb tota claredat ha explicat el
ministre, que dins d'una activitat que, tal com ell deia no té cap problema, té
els seus riscs, i evidentment en una promoció indiscriminada cap a un sector
amplíssim i sense cap grau de control, pugui aparèixer persones vinculades al
salafisme i a l'islamista radical”. Segons
Martínez, en aquest cas, des de la Fundació Nous Catalans es feia una “crida
indiscriminada a determinades posicions polítiques, i en diversos casos s'ha
connectat amb individus que estaven molt a prop del salafisme i el gihadisme, o
a la promoció d'una determinada interpretació radical de l'islam fins al punt
que en aquest cas ha calgut qualificar-lo d'amenaça per a la seguretat nacional”. Aquest, va afegir, “és un risc que es corre
quan es prova d'integrar de manera indiscriminada a tot aquell que pot mostrar
una certa simpatia cap a certes posicions polítiques”.
Martínez també va assegurar que els cossos policials “nacionals”
espanyols comparteixen informació amb les policies autonòmiques, i va afegir
que malgrat l'existència de cèl·lules com la desarticulada a l'Estat espanyol “no
estem tan malament com a altres països” si es té en compte, per exemple, que el
nombre de persones que s'han desplaçat a les zones de conflicte per participar
a la gihad és “sensiblement inferior” al d'altres estats, com ara la República
francesa. En aquest sentit, va afirmar que això es deu al fet que el grau
d'integració de les segones i terceres generacions és “millor” i que el grau de
radicalitat “és més baix”. També va
explicar que la forma de captació, reclutament i difusió de la doctrina
gihadista es produeix a través d'Internet, tot i que també es produeix en
trobades de cultes i, com en el cas de la cèl·lula desarticulada a Catalunya,
en “reunions espontànies dels qui comparteixen aquesta ideologia”.
Manos Límpias en acció sota la tutela del CNI
No totes les reaccions a les declaracions del ministre
Fernández Díaz vinculant la Fundació Nous Catalans i l’independentisme amb el
jihadisme han estat de repulsa. Com era d’esperar, els franquistes de Manos
Limpias han denunciat la Fundació Nous Catalans per “presumpta col·laboració
amb organitzacions terroristes” arran “de les connexions amb les detencions
d’elements jihadistes” d’abans d’ahir. Una interpretació de les paraules del
ministre d’Interior Fernández Díaz que lògicament correspon a la guerra bruta
del CNI, amb intoxicació mediàtica de tota mena.
"Fernández Díaz té informacions fiables i més que
solvents"
De fet, la denúncia de Manos Limpias és una ampliació de la
de que va presentar l’any passat contra funcionaris de la mateixa entitat per
presumptes delictes d’associació il·lícita, provocació a la sedició i
malversació de fons públics.
García-Margallo amb Fernández Díaz
El suport al ministre d’Interior de Manos Límpias se suma al
titular d’Exteriors, José Manuel García-Margallo, que va dir ahir al matí: “Si
el ministre, que és el responsable d’aquests temes, fa aquestes afirmacions,
estic segur que és perquè té informacions fiables i més que solvents”.
El diari del Grup Planeta, de la família Lara, també s’apunta
a les intoxicacions de l’Estat
‘La Razón’ també va donar ahir màxima veracitat a Fernández
Díaz amb la portada: “Nous Catalans donen aixopluc a l’islamisme radical”.
Garzón, aquesta vegada, no dóna crèdit
D’altra banda, l’exmagistrat de l’Audiència Nacional espanyola
Baltasar Garzón –que va dirigir l’operació contra l’esquerra independentista
catalana durant els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, ara vinculat al
peronisme i el chavisme-- s’ha mostrat impactat per les declaracions del
ministre quan un periodista les hi ha explicat. “És incomprensible com un
ministre de l'Interior pot dir una cosa com aquesta perquè hauria de saber que
no és així", ha exclamat. Garzón considera que no es pot aprofitar la
lluita contra l’Estat Islàmic per fer "demagògia" ni per generar
"impactes de por" sobre la ciutadania. "Aquestes comparacions no
són bones", ha subratllat.
“Van començar amb ETA, ara toca gihadisme i després ens
acusaran de la mort de Floquet de Neu”
Llegim a Vilaweb que després
del recés de Setmana Santa, els 'Missatges directes', setmana 13, tornaven
l'endemà d'una jornada informativament intensa. “Els Mossos d’Esquadra havien
detingut en uns quants punts de Catalunya una cèl·lula gihadista que pretenia
atemptar al nostre país, i la notícia havia copat tots els titulars de l'estat
espanyol. També havien omplert portades de tots colors les declaracions del
ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, amb què acusava la fundació
Nous Catalans d'integrar musulmans extremistes. El tema, doncs, ens el servien
en safata, tot i que sabíem que només podríem tractar-lo de manera molt
superficial. La qüestió de partida va voler ser general: 'El gihadisme és una
amenaça per a una societat multicultural?', i la vam acompanyar de preguntes
més específiques: 'L'intent de relacionar el gihadisme amb l'independentisme
per part de Fernández Díaz pot girar-se-li en contra?', o bé si la seva argúcia
'serà recurrent, a l'hora de lluitar contra la imatge pacífica de
l'independentisme?' De les intervencions dels nostres debataires, vam treure'n
una conclusió clara: que el Ministeri d'Interior espanyol s'havia 'actualitzat'
en matèria de vinculacions amb el terrorisme i que, com diu la piulada de la qual
hem extret el títol, 'Van començar amb ETA, ara toca gihadisme i després ens
acusaran de la mort de Floquet de Neu'. Així ens feia riure i pensar l'usuari
@arnaucabeza, perquè no tot és gravetat en els nostres debats.”
El ministre d'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va
originar crítiques i una forta polèmica ahir arran d'unes declaracions sobre
les detencions d'una presumpta cèl·lula gihadista a Catalunya. Va dir que
Catalunya era un dels focus del gihadisme amb més riscs. 'El risc hi és, i no
vull anar més enllà.' Segons ell, 'la població més potencialment radicalitzable
és majoritàriament musulmana'. Fernández va atacar directament la Fundació Nous
Catalans, vinculada a CDC i dirigida per Àngel Colom: 'Arran del procés
independentista, recordo una fundació, Nous Catalans, que intentava captar gent
d'aquesta comunitat cap a la independència. La col·laboració amb els imams era
important, però des d'aquesta fundació es volia fer un "nosaltres
sols" i això no era prudent.'
En síntesi. Àngel Colom, indignat, va respondre les
declaracions en una entrevista a RAC-1, en què va acusar el ministre de dir
falsedats. “No pot vincular tan alegrement gihadisme amb Islam i encara menys amb
independentisme”, va dir, i li va demanar que rectifiqués. Però Fernández Díaz,
lluny de rectificar, insistia: “La feina que feia Àngel Colom com a dirigent de
la fundació era imprudent sobre aquesta qüestió. I una de les persones amb qui
col·laborava la vam haver d'expulsar perquè amenaçava la seguretat de l'Estat”.
Feia referència a l'expulsió de Noureddine Ziani, acusat de salafisme.
Colom no va ser l'únic que va respondre immediatament
dimecres a les paraules de Fernàndez Díaz. El president de la Generalitat,
Artur Mas, va voler puntualitzar que a Catalunya hi havia gihadistes “com a
gairebé tots els països de la Unió Europea, on no hi ha debat sobiranista”. Per
això va recriminar que el ministre d'Interior espanyol vinculés aquestes dues
idees i va recordar que era un problema global a Europa. També va dir que
Barcelona era una gran metròpoli i que això atreia aquests moviments. “Tenim
gihadistes, tenim debat sobiranista i tenim mossos d'esquadra que detenen
gihadistes”, va contestar. Artur Mas també va demanar que no s'estigmatitzés el
col·lectiu musulmà perquè seria “un gran error”, i que els gihadistes eren un
fet excepcional dins aquest col·lectiu.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, va defensar el model de
convivència català, en contra d'opinions crítiques com les de Fernández Díaz.
En una entrevista a la Cadena Ser, va lloar el foment de la integració dels
nouvinguts que practiquen les administracions i va demanar la destitució de
Fernández Díaz per haver insinuat que entitats com Nous Catalans integraven
extremistes islàmics.
L’alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, també
es va referir a les declaracions polèmiques: acusà Fernández Díaz
d'irresponsable per haver dit que la mesquita de la ciutat tenia vinculació amb
el salafisme –cosa que fa uns dies havia publicat el diari del comte de Godó, ‘La
Vanguardia’, com també amb referència a les de Salt, Reus i Torredembarra--.
Segons Lloveras, aquestes declaracions creen alarma social i odi entre la
població. “Un ministre hauria de fer la feina i no parlar tant”, va etzibar.
Per Lloveras les declaracions del ministre espanyol van en detriment de la
feina dels cossos de seguretat i de la gestió social feta per l'Ajuntament de
Vilanova i la Geltrú.
Pel conseller de l'Interior, Ramon Espadaler, d’Unió i també
membre de la secta Opus Dei, les paraules de Fernández Díaz són “absolutament
desafortunades”. Creu que és totalment fora de lloc vincular el moviment
independentista, que “es mou en els paràmetres més absoluts del civisme, la
democràcia i el respecte”, amb expressions terroristes. De fet, en tots el conflictes a nivell d’Interior
entre l’Estat i la Generalitat quan es troben dins la secta Opus Dei tot son
abraçades i signes d’amistat entre Fernández Díaz i Espadaler, com aquells
policies que en els interrogatoris juguen a policia ‘bo’ i policia ‘dolent’.
El grup parlamentari de CiU al Congrés de Diputats espanyol
va demanar abans d’ahir a la tarda la compareixença immediata del ministre Fernández
Díaz a la comissió d'Interior per a donar explicacions.
Al capdavant del consolat dels Estats Units a Barcelona hi
ha Tanya C. Anderson, una veterana gran
experta en el món islàmic, que abans havia estat destinada a les Filipines,
Egipte, Oman, el Marroc, Kuwait i l'Irac i que parla amb fluïdesa l'àrab i
l'espanyol
Cal recordar que l'actual Estat espanyol és una de les
fronteres geopolítiques de la gran batalla que lliura el Govern dels Estats
Units contra el gihadisme de l’Estat Islàmic i el seu califa. Per motius
geogràfics, però també culturals. I un musulmà de cada quatre que hi ha a l'Estat
espanyol viu al Principat de Catalunya, a més del fet de ser frontera amb la
Catalunya Nord on la comunitat musulmana és nombrosa. Barcelona,
particularment, fa anys que és al punt de mira dels Estats Units per aquesta
qüestió. I hi és perquè reuneix unes característiques particulars: és terra de
frontera, té un port i un aeroport importants, amb moltes connexions amb el
Magrib, i és una ciutat cosmopolita amb nombroses comunitats musulmanes
d'origen divers: magribina, subsahariana, paquistanesa i altres. Barcelona
comparteix el factor de ser terra de frontera amb Màlaga i amb Palerm, per
posar-ne dos exemples. El factor port el comparteix clarament amb Marsella. I
el factor del cosmopolitisme, amb Londres o París, per esmentar dos llocs
evidents. No és gens estrany tot això, però si Barcelona és una ciutat única és
perquè acumula tots els factors. Fins ara Catalunya i Barcelona han fet una
gran feina de prevenció del possible conflicte: Catalunya té una gran capacitat
d'integració social i de respecte a la pluralitat que no passa gens ni mica
desapercebuda. Però, malgrat tot, els Estats Units continuen aguaitant amb
inquietud aquesta cantonada de la Mediterrània. I la prova més clara d'això la
veiem si tenim en compte en qui recau el càrrec de cònsol nord-americà a la
ciutat. Al capdavant d'un consolat que és més gran i potent que moltes de les
ambaixades dels Estats Units als països europeus, la Casa Blanca hi va situar
Tanya C. Anderson, una dona veterana i molt respectada del Departament d'Estat,
gran experta en el món islàmic, que abans havia estat destinada a les
Filipines, Egipte, Oman, el Marroc, Kuwait i l'Irac i que parla amb fluïdesa
l'àrab i l'espanyol.
És en aquest context, i tenint en compte aquestes
coordenades, que cal explicar-se l'intent barroer del Govern espanyol
d'identificar l'independentisme amb el gihadisme. El Govern del Regne d’Espanya
està molt preocupat per la comprensió que el Govern dels EUA ha mostrat envers
el procés independentista català i vol incidir-hi i fer-li por. Sabent com
saben quina és la preocupació primera nord-americana, simplement malden per
embolicar i preocupar, primer dels del CNI, que intoxica la CIA, i ara directament
per part dels ministeris espanyols d’Interior i Exteriors, en una ofensiva
internacional per fer dubtar al Govern nord-americà sobre Catalunya: “una
Catalunya separada d’Espanya podria caure en mans de l’Estat Islàmic”. Per això
el missatge que repeteixen una vegada i una altra és que la Catalunya
independent serà un refugi dels gihadistes. Que la CIA i el Govern nord-americà
s'ho creguin o no ja és una altra cosa: no s'enganya tan fàcilment el
Departament d'Estat nord-americà i menys per part d’un partit corrupte i
desacreditat com ara el PP. Però la carta que juga el Govern del Regne d’Espanya
és ben descarada i cal que en sigui conscient la gent del país, doncs Catalunya
és un ball de serveis secrets d’arreu del món i un joc de potències
imperialistes on solament hi haurà una veritable independència nacional si
esclata la revolució socialista llibertària i aquesta obre un front revolucionari
del proletariat i les capes populars al Sud d’Europa i al conjunt intercontinental
de la conca mediterrània.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada