Ferran Aisa
Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, 1883-Mèxic D.F., 1958), va
ser un veritable rodamón anarquista sense fronteres. Estudià magisteri a Girona
i, abans d’exercir de mestre, treballà a la indústria del suro. Des de les
idees republicanes federals va evolucionar ràpidament cap a l’anarquisme
després de llegir els principals pensadors Proudhon, Kropotkin, Bakunin,
Godwin...
Per la seva implicació amb la lluita de la causa obrera fou
detingut per primera vegada l’any 1902, al llarg de la seva vida seria
empresonat altres trenta-sis vegades equivalents a deu anys de captiveri.
Eusebi Carbó el 1903 era mestre a l’Escola Moderna de la
Bisbal, que dirigia Joaquim Garriga Pons, allà es va unir amb la filla del
mestre, Lluïsa, amb qui va tenir un fill, Proudhon, que destacaria com
escriptor llibertari.
Eusebi Carbó el 1905 fa amistat amb el poeta i dramaturg
Felip Cortiella i freqüenta el Grup Avenir de Barcelona participant en les
vetllades teatrals.
El 1908 coneix per primera vegada l’exili a França. Dons
anys més tard s’instal·la a Barcelona i participa a la fundació de la CNT. Carbó
es relaciona amb la flor i nata de l’anarcosindicalisme ibèric: Salvador Seguí,
Josep Negre, Manuel Buenacasa, Eleuterio Quintanilla, Hermós Plaja, Josep
Viadiu, Àngel Pestaña, Higinio Noja, Llibertat Ródenas, Antonia Maymon,
Francisco Arín, Tomás Cano Ruiz, Josep Canela, Joan Peiró...
El desembre de 1910 s’escapa a França amb Margarita
Gironella i, posteriorment, a Itàlia on entra en contacte amb els anarquistes
Luigi Fabri, Armando Borghi i Camilo Berneri. La parella retorna a Espanya,
concretament a Elda on Eusebi Carbó fa de mestre d’una escola racionalista i
participa en nombrosos mítings confederals per Llevant. Quan el govern civil
tanca l’escola racionalista es trasllada una breu temporada a Madrid.
El 1915 novament el trobem a Catalunya dirigint la
publicació Reivindicación de Sabadell, on defensa la revolució mexicana. Eusebi
Carbó i Francesc Miranda viatgen al Ferrol, en representació de Solidaridad
Obrera i del Comitè Regional de Catalunya, respectivament per assistir al
Congrés contra la Guerra organitzat pels grups anarquistes ibèrics i amb
companys gallecs cenetistes fa una gira de propaganda per Galícia. Aquell
mateix any exerceix de mestre a l’escola laica Institución Libre de Enseñanza
de Valladolid, on fa bona amistat amb Valerio Orobón Fernández. El 1916 amb
Mauro Bajatierra assisteix com observador al Congrés de la UGT.
Eusebi Carbó retorna a València, forma part del grup
d’afinitat anarquista “Los Iguales” i escriu a Tierra y Libertad, Cultura y
Acción i La Voz del Campesino. El 1918 representa l’Organització Confederal a
la Conferència Internacional del Treball a Ginebra i assisteix com delegat a la
Federació d’Agricultors Nacionals a València. Aquell mateix any participa en el
Congrés Anarquista de Barcelona en representació dels grups de Llevant.
El 1919 dirigeix Solidaridad Obrera a València i assisteix
en representació de la CRT de Llevant al II Congrés de la CNT al Teatre de la
Comèdia de Madrid. Durant els dies del Congrés escriu la seva opinió al
periòdic Nueva España.
Carbó va ser un dels signants del manifest sobre la
finalitat de la CNT, el comunisme llibertari, i alhora defensà la integració de
l’Organització en la Internacional Comunista, essent nomenat delegat amb Àngel
Pestaña i Salvador Quemades per anar Moscou, però finalment l’únic que va poder
arribar-hi fou el lleonès Pestaña. Eusebi Carbó, posteriorment, va denunciar la
dictadura del proletariat i va defensar la tendència anarquista per a la CNT.
El 1922 dirigeix Cultura y Acción a Saragossa. Durant la
dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a Perpinyà on va treballar de
taxista. En aquesta època manté una gran amistat amb Peiró, coneix Malatesta i
es retroba amb els anarquistes italians Borghi i Fabbri i l’alemany Rudolf
Rocker.
L’any 1930 va ser un dels signants del Manifest
d’Intel·ligència Republicana i va fer de redactor de Guerra Social. El 1931
entra a la redacció de Solidaridad Obrera que dirigia Joan Peiró. El 1931
assisteix al Tercer Congrés de la CNT, celebrat a Madrid, on és elegit per
assistir al Congrés de l’AIT. Novament a València torna a dirigir la
Solidaridad Obrera d’aquesta ciutat.
El 1933 Carbó és elegit per formar part del Secretariat de
l’AIT amb l’anarquista nord-americà Alexander Shapiro. Des de posicions
anarcosindicalistes s’oposa a la supremacia de la FAI dins de la CNT. El 1934
es va entrevistar amb Lluís Companys en nom de la CNT i fou un dels encarregats
d’organitzar la rebuda dels infants dels vaguistes de Saragossa. Aquell mateix
anys retorna a la redacció de la Soli barcelonina, alhora dirigida per Felipe
Alaiz.
Durant el temps de guerra i de revolució va ocupar diversos
càrrecs polítics en representació de la CNT com ara vocal del Consell
d’Economia i delegat del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de
Catalunya. Des del Comissariat, que dirigia Jaume Miravitlles, fou enviat a
Nova York, per ordre expressa de Companys i Tarradellas, a contactar amb els
immigrants italians d’ideologia anarquista amb la fi de recaptar fons econòmics
per ajudar a sostenir els refugiats de la República a Catalunya. A Nova York es
reunirà amb els immigrants anarquistes del Circolo Volontà, Cultura Proletaria
i L’Adunatta dei Refractari. Al seu retorn d’Amèrica tindrà un càrrec al
Ministeri d’Instrucció de la República, aleshores en mans de la CNT, i
col·labora en el periòdic confederal Catalunya.
Eusebi Carbó és un dels animadors, amb els seus companys
italians Fosca Corsinovi, Enrico Zamboni i Armad Shoffer (Armando Rordiguez),
de la Colònia Infantil L’Adunata dei Refractari inaugurada el 7 de novembre de
1938 a Pins del Vallès (Sant Cugat) amb l’ajuda econòmica dels anarquistes
italians residents als Estats Units.
El 1939 s’exilià a
França i després a Santo Domingo fins el 1940 que s’estableix, definitivament,
amb la seva família a Mèxic. El 1943 és elegit secretari general de la CNT de
l’exili a Mèxic, des d’on defensa la tesis anarcosindicalista davant la posició
de Garcia Oliver de crear un partit polític llibertari. Per la mateixa raó
llibertària el 1945 va rebutjar ser ministre de la República a l’exili
presidida per José Giral.
Des del seu exili mexicà va publicar diversos llibres: La
bancarrota fraudulenta del marxismo (1941) i La Reconstrucción de España: sus
problemas económicos, políticos y morales (1945) i va deixar inèdit un dietari
sobre la seva missió a França i a Nova York, enviat per la Generalitat de
Catalunya, que ha estat publicat per l’editorial Cossetània l’any 2014, amb el
títol: Eusebi Carbó i Carbó, vida i militància. Un anarquista al servei de la
Generalitat. Eusebi Carbó va continuar la seva faceta de periodista fins el
final dels seus dies l’etern exili de Mèxic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada