Enterrament de la destacada militant anarquista i
francmaçona Teresa Claramunt i Creus
[A l’Orient de Barcelona 14 d’abril de 2015]
GRAN LÒGIA DE PIRENE (G.·.L.·.D.·.P.·.)
El seu enterrament, el 14 d'abril de 1931, que coincidí amb la
proclamació de la República catalana dels Tres dies, va ser ocasió per a una
gran manifestació anarquista a Barcelona i el primer dia que van onejar les
banderes republicanes lliurement a la ciutat de Barcelona, que ho va fer a
mitja asta per l’anarquista difunta el 12 d’abril de la G.·. Teresa Claramunt.  | |
| Celebracions a Barcelona de la República catalana el 14 d'abril de 1931 |
El 12 d'abril de 1931 mor a Barcelona l'obrera tèxtil, militant
anarquista, anarcosindicalista,
feminista i G:·. francmaçona Teresa Claramunt i Creus. Havia nascut en
una família obrera el 4 de juny de 1862 a Sabadell (Vallès Occidental) i com a
treballadora del ram tèxtil va participar en la «Vaga de les set setmanes» de
1883, que va mobilitzar milers d'obrers i d'obreres del tèxtil a Sabadell per
reivindicar un augment de sou, la jornada de vuit hores i millores laborals.
Claramunt va organitzar un grup anarquista al barri el 1884,
influïda per l'enginyer i G.·. francmaçó Tárrida del Mármol.
El 26 d'octubre de 1884 les obreres del tèxtil de Sabadell,
reunides a l'Ateneu Obrer, decideixen integrar-se en la Federació de
Treballadors de la Regió Espanyola i elegeixen Teresa com a secretària. En 1885
va assistir a Barcelona al Congrés Comarcal de Catalunya.
Entre 1888 i 1889 va haver d'exiliar-se a Portugal. A
principis de l'any 1891 s'instal·la al barri barceloní de Gràcia.
En 1892, amb Ángeles López de Ayala i Amàlia Domingo, crearà
la Societat Autònoma de Dones de Barcelona, primera societat feminista de
l'Estat.
El 1896, però, vivia amb el seu marit Antoni Gurri a
Camprodon on s'havien traslladat per raons de feina.
El 7 de juny d'aquell any esclata una bomba al pas de la
processó de Corpus pel carrer Canvis Nous de Barcelona, atemptat que causa 12
morts i uns 35 ferits. Com a conseqüència d'aquest fet, Claramunt i el seu
company són detinguts, torturats i jutjats, juntament amb altres anarquistes,
en l'anomenat procés de Montjuïc. Commutada la pena de mort per la de
desterrament, Teresa Claramunt i Antoni Gurri marxen exiliats a Londres i
després a París i a Roubaix.
En 1889 la filla de Claramunt i Gurri, Proletària Lliure,
morirà --Teresa va ser mare cinc vegades, però tots els infants van morir poc temps
després de néixer--.
Retornen a Catalunya a començaments del 1898.
Els anys següents Teresa Claramunt, amb el seu nou company
Leopoldo Bonafulla, resideixen a Gràcia on consta que tingueren domicili al
carrer Bonavista, al carrer Argüelles, número 11 (avui Terol), i a Mariana
Pineda, 5. A la vila hi desenvolupa nombroses activitats de caire feminista,
sindicalista, de lliure pensament i anarquista.
Entre d'altres entitats col·labora amb Amalia Domingo Soler
en el Cercle Espiritista «La Buena Nueva» de Gràcia.
L'any 1901, juntament amb el seu company Leopoldo Bonafulla,
funda el periòdic El Productor, i col·labora en diverses publicacions (La
Anarquía, La Tramontana, La Revista
Blanca, El Rebelde, El Porvenir del Obrero i, fins i tot, en l'anglesa
Freedom).
En el gran míting obrer del Circ Barcelonès del 16 de febrer
de 1902 la G.·. Claramunt va fer una crida de solidaritat amb els vaguistes de
ram metal·lúrgic, que fou un dels factors bàsics de la gran vaga general de
Barcelona entre el 17 i 24 de febrer de 1902. Aquest any va fer una gran gira
propagandística per Andalusia, que acaba amb la seva detenció a Ronda i
posterior expulsió de Màlaga.
Durant els anys successius va participar en nombrosos
mítings, gires de propaganda, etc., mostrant sempre la seva gran capacitat de
convocatòria i de mobilització.
Detinguda de nou amb motiu dels fets de la denominada
Setmana Tràgica el 1909, se la confina a Saragossa, on contribueix a organitzar
el moviment anarcosindicalista aragonès.
Va destacar en l'organització de la vaga de 1911 que va
suposar la seva condemna de presó.
Per mor de les pallisses durant els anys de presó, se li va
declarar una paràlisi progressiva.
La seva residència es va convertir en lloc de peregrinació
per a la joventut anarquista i va exercir una forta influència sobre els
integrants del grup Grisol-Solidarios.
Posteriorment va viure a Sevilla, amb el suport d'Antonio
Ojeda els fills del qual educava, amb l'esperança que el clima millorés la seva
salut, mantenint alhora el seu activisme realitzant mítings.
Ja molt malalta, després de l'atemptat contra el cardenal
Soldevila el 4 de juny de 1923 a Saragossa, la policia escorcolla ca seva, però
no el llit on jeu, que és l'amagatall de les armes.
Tornà a Barcelona en 1924, on va viure un temps a casa de
Francesca Saperas, molt afectada però per la paràlisi, que l'allunyà de la vida
pública fins a la mort --en 1929 va ser l'última vegada que va participar en un
míting--.
Propagandista i activista de primera fila de les idees
anarquistes, fidel a l'anarquisme pur i intransigent, contrària al sindicalisme
negociador i als tripijocs de la classe política, va escriure el llibret La
mujer. Consideraciones generales sobre su estado ante las prerrogativas del
hombre, publicat a Maó per El Porvenir del Obrero en 1905, on reivindica el
dret de les dones a participar en la vida social, política i econòmica; també
és autora d'El mundo que muere y el mundo que nace, obra teatral estrenada a
Barcelona el 1896.
Va escriure per nombroses revistes i periòdics anarquistes
de l'època: La Alarma, Buena Semilla, El Combate, Cultura Libertaria,
Fraternidad, Generación Consciente, El Porvenir del Obrero, El Productor, El
Productor Literario, El Proletario, El Rebelde, La Tramontana, Tribuna Libre,
etc. Una anècdota curiosa és que durant el franquisme els censors no van ser
tan perspicaços com per adonar-se del nom del carrer que Teresa Claramunt té
proper al port de Barcelona.
Mira també: [www.viruseditorial.net/pdf/TClaramunt.pdf]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada