Que la terra li sigui lleu.
Va morir el 16 d’abril.
Manuel Fornés Marín ens va deixar en silenci, fidel a
la seva generació del silenci que tan bé ens va explicar, el passat 16 d’abril.
Portava massa temps barallant contra els seus pulmons danyats des de 1949, des
d’aquell dia que es va passar un paquet de cigarrets sencer, un darrere
l’altre, perquè els seus companys només li havien pogut passar un llumí en
aquella fúnebre masmorra de Via Laietana on va estar tancat.
Manuel, havia nascut a les Cases Barates del Prat
Vermell, o Can Tunis al gener de 1930, fill d’un metal·lúrgic llibertari.
La seva passió va ser el futbol, que va intentar
compaginar amb la seva militància a la Federació Ibèrica de les Joventuts
Llibertàries (FIJL) des de l’any 1947 i la seva implicació en els grups d’acció
llibertaris de Barcelona.
Va participar, 9 d’octubre de 1949 a l’expropiació del
meublé La Casita Blanca, en què es van requisar 37.000 pessetes i els documents
dels clients habituals.
Va ser detingut el 1949 quan era membre de la Junta i
del Comitè de Defensa de Barcelona.
Se li va jutjar en un consell de guerra, celebrat a
Barcelona el 6 de febrer de 1952, contra trenta companys supervivents dels
grups d’acció, en què es van imposar nou penes de mort, de les que van ser
executades cinc.
Va rebre una condemna de trenta anys de presó. Va
estar empresonat a les presons de Sant Miquel dels Reis a València i a la de
Burgos, en les quals va aprendre anglès, francès i comptabilitat.
Va sortir en llibertat condicional el 1960. Va
col·laborar en l’obra col·lectiva ‘L’oposició llibertària al règim de Franco’
(Madrid, 1993).
Fa poc anys, amb els seus entranyables companys Joan
Busquets, El Senzill, i Ángel Fernández, encara van barallar per treure de
l’oblit els maquis llibertaris.
Residia a Segur de Calafell (Baix Penedès).
Pere López, afiliat de CGT al Camp de Tarragona
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada