Una lluita que pren sentit quan la fem col∙lectiva,
quan ens ajudem i quan fem autocrítica, quan donem realitat a una teoria
[30/03/2015]
Un dia ens vam preguntar: per què no?, en comptes de
tan sols: per què?; per què no podem gaudir de relacions lliures de poder entre
nosaltres?, per què no puc decidir jo per mi mateixa?, per què no puc fer les
coses que m’agraden i m’esclavitzo tota la vida a altres que se suposa que haig
de fer?... i llavors vam decidir començar a caminar plegades, en un
aprenentatge que serà molt llarg però que veiem necessari de fer per tenir una
cohesió real dins del moviment anarquista. Vam veure que tot i poder accedir a
la comoditat que ofereix el capital, podem rebutjar aquesta invitació i
comprometre’ns amb la lluita. Una lluita que pren sentit quan la fem
col∙lectiva, quan ens ajudem i quan fem autocrítica, quan donem realitat a una
teoria; però bé, anem a pams.
Cap a l’any 2013 diferents grups de tendència
llibertària vam començar a veure que tenim massa roba i poc sabó, que ens
faltava una xarxa comuna que ens ajudés a coneixe’ns i a organitzar-nos en col·lectivitat.
I així van sorgir les primeres trobades per posar fil a l’agulla, les quals van
confluir en un procés final de federacionisme. Així neix la Federació
Anarquista de Catalunya, amb una vintena de grups que en formen part, un espai
de trobada, coordinació i organització pels diversos col∙lectius integrants.
La llibertat, la igualtat en tots els àmbits --ja
sigui de gènere, raça o espècie, la solidaritat i el suport mutu, l’oposició a
l’estat, les estructures i institucions religioses i la propietat--, són els
principis sobre els quals ens movem per poder atacar frontalment nosaltres
mateixes l’autoritat, difonent un altre tipus de cultura que no fomenti els
valors establerts, i que creï unes dinàmiques de lliure associació entre
individus que siguin capaces de respondre a les seves necessitats autònomament
a qualsevol dominador.
Però no pretenem ser unes noves salvadores, el nostre
objectiu principal és el de donar respostes reals als problemes quotidians,
col∙laborant conjuntament. Creiem que com millor es demostra la teoria és amb
els fets, retornant la lluita al carrer i el poder al poble, prenent-li al
govern autodenominat com a gestor de les nostres existències. I qui millor que
cada col∙lectiu de barri, escola,... per saber quins són els problemes que més
afecten a les veïnes d’aquell context? I encara millor sabent que tenim el
suport d’altres grups per poder donar una resposta contundent.
Per totes aquelles qui encara lluiten malgrat tot.
Juntes colpegem més fort.
Altra informació i contacte:
Publicació anarquista per al debat: "Clau de volta"
Web:
Correu:
Twitter:
Facebook:
Federació Anarquista de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada