Octavio Alberola Suriñach, descendent de la Garrotxa que viu
a Perpinyà
Octavio Alberola Suriñach:
El 1939 es va exiliar a Mèxic amb la seva família. On va estudiar
enginyeria civil a Mèxic D. F. i va militar de manera destacada en les
Joventuts Llibertàries. Va ser detingut per la poicia mexicana en el 1946. En aquesta
època va crear les Joventuts Llibertàries Mexicanes i en la fundació del seu
òrgan d'expressió Alba Roja, i les Joventuts Espanyoles Antifranquistes.
El 1957, amb Ocaña Sánchez, va fer mítings a Mèxic, i també
va viatjar a Europa, on va fer contactes amb Gurucharri i Acracio Ruiz a
Londres.
De tornada a Mèxic va militar activament en el «Movimiento
Español 59» (ME/59), preparant accions de guerrilla i es va relacionar amb Joan
Garcia Oliver.
Va participar activament en l'ajuda al cubà del «Movimiento
del 26 de julio» (M26-J) de Guevara i els germans Castro, contribuint amb l’ajuda
de part de l’exili anarquista a Mèxic a les operacions guerrilleres cubanes de
Sierra Maestra i la caiguda de Fulgencio Batista el 31 de desembre de 1959.
Però el nou règim cubà es va traïr les promeses del M26-J de col·laborar en l’alliberament
de la península Ibèrica, tot passant-se al dictat imperialista de Moscou.
El 1960 va ser secretari de Defensa de la Confederació
Nacional del Treball (CNT) per a Amèrica i en el 1961 va representar els
cenetistes mexicans en el Congrés de Llemotges, en el qual es va crear el
clandestí òrgan Defensa Interior (DI), conegut com el submarí, organisme idoni
del Moviment Llibertari (CNT-FAI-FIJL) encarregat de fomentar la lluita
antifranquista, que comptava amb la secció activista, coneguda com la secció de
demolició, especialitzada en liquidar físicament el general Franco, que es va
intentar diverses vegades sense èxit, i el Consell Ibèric d’Alliberament (CIL),
plataforma política que a més del Moviment Llibertari comptava amb sectors
portuguesos antifeixistes i les simpaties d’altres organitzacions així com
ajudes econòmiques i morals, per mitjà de Garcia Oliver i altres companys, com
ara Joaquim Delgado Martínez, d’algunes lògies progressistes, segons diferents referències.
El 1962 es va instal·lar clandestinament a l’Estat francès i
va formar part de DI amb Garcia Oliver, Cipriano Mera i altres militants
destacats, entre 1962 i 1965.
L'11 de setembre de 1963 va ser detingut en una batuda de la
policia francesa contra les Joventuts Llibertàries (FIJL).
A partir de 1965 el
seu nom apareix lligat a nombroses activitats dirigides a copejar el règim
franquista. Partidari de les tàctiques de Garcia Oliver i de l'acció directa de
propaganda, sense fer víctimes, aquest any va mantenir una polèmica amb Gaston
Leval sobre aquest tema.
El 1966 va ser un dels militants que amb més vigor es va
oposar al cinc-puntisme, causa fonamental de la decadència de la CNT durant el
tardofranquisme que en canvi va provocar com a rebel·lia un munt de grups
anarquistes autònoms i xarxes anarquistes coordinades, principalment als Països
Catalans, Aragó, Andalusia i Madrid, en
la conferència novaiorquesa d'aquell any. En aquests anys va estar íntimament
relacionat amb la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) i amb la
revista ‘Presencia’ i a partir de 1966 va militar en el grup d'acció «Primer de
Maig», responsable d'accions contra el feixisme espanyol, entre elles el segrest
a Roma de l’ambaixador franquista al Vaticà, monsenyor Marcos Ussía el 29 d’abril de 1966; l'intent de segrestar
l'ambaixador espanyol de la CEE Alberto Ullastres, a Bèlgica, el febrer de 1968
i moltes altres accions dins i fora de la Península, fets pels quals serà detingut el 9 de febrer
d'aquell any i serà empresonat cinc mesos en una presó belga. A mitjans dels
anys 70 va instal·lar-se a Lieja (Bèlgica), on treballarà com a educador en un
institut mèdic psicopedagògic fins al 1974, que va retornar clandestinament a l’Estat
francès.
El maig de 1974 va ser detingut a Avinyó en relació amb el
segrest del banquer espanyol Baltasar Suárez, director del Banc de Bilbao a
París, i per la seva pertinença als Grups d'Acció Revolucionària
Internacionalistes (GARI), creats entre antics militants del MIL, grups
autònoms i «Primer de Maig», i
empresonat durant nou mesos.
Des de 1975 va treballar de maquetista en un diari fins a la
seva jubilació en 1994. Actualment viu a Perpinyà (Rosselló) i fa conferències a les
comarques gironines i arreu del Regne d’Espanya, al mateix temps que escriu i
publica de manera intensa, amb el mateix ritme de sempre.
Durant els anys de reorganització de la CNT va tractar
d'influir des de la revista ‘El Topo Avizor’.
Quan es va produir l'escissió de
la CNT, Alberola va seguir les passes dels escindits i va col·laborar en la
seva premsa.
Una vegada desenvolupada la CGT, a més de col·laborar en la seva
premsa també escriu per la premsa de la CNT-AIT, sense cap sectarisme.
Participa igualment en conferències en ateneus llibertaris, des de la Bisbal d’Empordà
a Madrid, i en actes de la CGT i de la CNT-AIT.
A la República francesa va participar en les activitats del
«Comite des journees de reflexion anti-autoritaire» (COJRA). Entre els anys
1980 i 2000 va portar el programa Tribuna Latinoamericana en Radio Libertaire
de París.
A començaments dels anys 2000, amb Antonio Martín Bellido,
Lluís Andrés Edo, Vicenç Martí, Sergio Hernández, i altres, va crear el grup
per la revisió del procés dels militants llibertaris Joaquín Delgado Martínez,
abans esmentat en relació a DI, i Francisco Granado Gata, garrotats el 17
d'agost de 1963 a Madrid.
El desembre de 2003 va ser un dels fundadors a París dels
«Grupos de Apoyo a los Libertarios y Sindidicalistas Independientes en Cuba»
(GALSIC).
Ha col·laborar en Askatasuna, Bicicleta, Cenit, CNT, Frente
Libertario, Historia Libertaria, Libre Pensamiento, A Plebe, Polémica,
Presencia, Rojo y Negro, Ruptura, Ruta, Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad,
El Topo Avizor, El Viejo Topo, etc.
És autor de llibres com Los problemas de la ciencia.
Determinismo y libertad (1951), Contestación y anarquismo (1974, amb Víctor
García), El anarquismo español y la acción revollucionaria (1961-1974) (1975 i
2004, amb sa companya Ariane Gransac), Appunti critici sul movimento libertario
spagnolo e la CNT (1979), La oposición libertaria al régimen de Franco (1993,
en col·laboració, on esmenta la dada del fins aleshores desconegut suport de
lògies maçòniques progressistes franceses, mexicanes i veneçolanes amb DI), etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada