Sempre actiu, va lluitar fins als seus darrers
dies per a la recuperació dels arxius catalans segrestats per les tropes
franquistes el 1939 i confiscats al denominat Arxiu de Salamanca
Carles Fontserè:
El 9 de març de 1916 neix a Barcelona Carles Fontserè
i Carrió, un dels més importants cartellistes catalans de la revolució de 1936.
Nascut en una família carlista de la branca
monàrquica, s'allunya d'aquest ambient i debuta en el món artístic. Comença com
a il·lustrador i s'afilia a començaments de 1936 en el Sindicat dels
Dissenyadors Professionals (SDP) al costat del revolucionari Helios Gómez.
Quan esclata la revolució de l’estiu de 1936, posa el
seu talent al servei de les organitzacions esquerranes i particularment de la
Confederació Nacional del Treball (CNT) i de la Federació Anarquista Ibèrica
(FAI), per a les quals realitzarà nombrosos cartells, considerats per a molts
com els millors que va fer.
En 1937 s'enrola en les Brigades Internacionals al
front de Madrid. Després de la derrota, es refugia al Rosselló on és internat
com tants altres en els camps de concentració del sud. Després d'una estada a
París, marxarà a Mèxic en 1948 com a decorador de la companyia de Mario Moreno
(Cantinflas). L'any següent s'instal·la a Nova York on, durant 23 anys,
treballarà com a dibuixant de còmics i altra mena de publicacions. També farà
de director artístic, fotògraf i fins i tot xofer de taxi.
En els anys 60 va treballar amb Salvador Dalí com a
escenògraf. Torna a Catalunya i instal·la el seu habitatge i estudi en una casa
de pagès de Porqueres, al Pla de l’Estany, on lluitarà fins als seus darrers
dies per a la recuperació dels arxius catalans segrestats per les tropes
franquistes el 1939 i confiscats al denominat Arxiu de Salamanca.
En 1986, per a una exposició sobre l'anarquisme català
i la guerra, realitzarà el darrer cartell per l'Ateneu Enciclopèdic Popular de
Barcelona al qual sempre va està molt unit. També va participar activament a les
comarques gironines en la campanya contra l’OTAN durant el referèndum de Felipe
González.
Durant els últims anys va mantenir activitats
ecologistes, especialment en defensa de l’estany de Banyoles durant els Jocs
Olímpics de 1992, també contra la visita del príncep Felip de Borbó a Girona,
convidat per l’alcalde pel PSC, Joaquim Nadal, i es va consagrar a escriure els
seus records que van aparèixer en tres volums: ‘Memòries d'un cartellista’
(1995), ‘Un exiliat de tercera a París durant la Segona Guerra Mundial’ (2004)
i ‘París, Mèxic, Nova York: memòries’ (2004).
En el decurs de la seva vida artística va tenir
contradiccions arrel dels encàrrecs artístics, però sempre va viure de manera
humil i sense cap tipus d’elitisme ni va acceptar càrrecs polítics.
Ferm en les
seves decisions va destacar en la Comissió per la Dignitat en relació als
denominats ‘papers de Salamanca’.
Durant la campanya del referèndum de l’Estatut
de Maragall va fer el seu darrer cartell públic, a favor de votar positivament,
cosa que l’allunyà en certa mesura de la posició negativa independentista, com
ara ERC que trencà el primer Tripartit o l’esquerra independentista, com ara la
CUP.
Aquests darrers anys es trobava més aviat apartat voluntàriament dels
diferents sectors llibertaris catalans però mantenia posicions esquerranistes i
contra la monarquia espanyola.
Carles Fontseré va morir el 4 de gener de 2007 a l’hospital
Josep Trueta, a Girona.
A Porqueres, la Biblioteca Carles Fontserè es va obrir al públic el 28 de setembre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada