Antoni Turón Turón:
El 8 de març de 2003 mor a Barcelona l'anarcosindicalista Antoni Turón Turón. Havia nascut el 17 de gener de 1920 a Híjar (Terol, Aragó). Amb la seva família es traslladà d'infant a Barcelona, per qual cosa era català parlant.
Quan tenia 13 anys començà a treballar de laminador a
la foneria de Can Girona del Poble Nou, on també feia feina el seu pare, i
s'afilià poc després al Sindicat del Metall (secció Poble Nou) de la
Confederació Nacional del Treball (CNT).
Durant els anys trenta fou membre del grup anarquista
del bar La Paz de Sant Adrià de Besòs i de les Joventuts Llibertàries del Poble
Nou.
El juliol de 1936, al costat del grup «Los
Solidarios», va combatre els aixecats feixistes a les casernes dels Docks i de
Lepanto; durant els dies següents va enfrontar-se als franctiradors i participà
en l'avituallament i en les oficines d'afiliació de la Columna Durruti i de la
d'Ortiz.
En 1937 lluità al front d'Aragó (Casp i Belchite) i,
quan aquestes línies caigueren, en la 24 Divisió als Pirineus lleidatans.
Amb el triomf feixista, passà amb les restes de la 24
Divisió els Pirineus per Lleida i fou a parar a diversos camps de concentració
i companyies de treballadors (La Guingueta d'Ix, Montlluís, Vernet, Setfonts i
Gueugnon). Fugí dels camps de concentració i, després d'un temps treballant al
camp i al bosc i fent carbó per sobreviure, amb Francisco Piqueras Cisuelo
passà a l'Espanya franquista.
Detingut per la Guàrdia Civil a Camprodon, fou tancat
en diverses presons i camps disciplinaris i de treball, com ara a Figueres,
Reus, Madrid, Camp de Gibraltar, excavació d'Empúries, a l'Escala (Alt Empordà),
sota la direcció de l’arqueòleg aragonès Martín Almagro, que durant la seva
estada a Hallstatt abandonà l’anarquisme per entrar al Partit Nazi i durant la
guerra va fer costat al sector falangista del líder Manuel Hedilla, però
detingut per ordre de Franco va ser alliberat per l’ambaixador nazi i finalment
acceptà la disciplina de la FET de las JONS a canvi de grans privilegis per
part de la Dictadura, com ara la càtedra a la Universitat de Barcelona i tenir
esclaus a Empúries, com ara el company Turón, el qual va fer amistats per tota
la vida entre la gent de l’Escala, que ajudava als esclaus del franquisme.
Turón després va ser obligat a fer el servei militar a
Mallorca fins al juny de 1945. Un cop lliure, es passà a la lluita clandestina
a Barcelona i formà part de les Joventuts Llibertàries i del grup editor de
Ruta, alhora que treballava de venedor tèxtil i feia de correu clandestí.
Posteriorment fou administratiu a l'Institut Nacional de Previsió.
El gener de 1947 va ser detingut per la policia i a la
comissaria de la Via Laietana rebé una brutal pallissa a mans dels esbirros del
cap de la Brigada Políticosocial de Barcelona Eduardo Quintela Bóveda. Jutjat,
va ser condemnat a 30 anys de presó, però a causa de les irregularitats del
consell de guerra la pena va ser reduïda a 20 anys en la revisió. Gràcies a les
reduccions per treball, aconseguí la llibertat després d'estar tancat 11 anys
en nombroses presons (model de Barcelona, Bilbao, Logronyo, penal del Dueso,
etc.).
En 1958 va sortir en llibertat condicional i s'establí
a Madrid i després a Barcelona, on ajudà José Navarro Muñoz, amb qui havia
estat tancat a El Dueso, i formà part del Comitè Nacional clandestí, amb Ismael
Rodríguez Ajax com a secretari general, fins a la seva detenció l'octubre de
1961 a Barcelona; acusat de propaganda il·lícita, fou tancat un any a la presó.
Més tard, fins a la seva jubilació en 1985, va
treballar en la Seguretat Social.
Participà en l'estratègia cincpuntista i en 1966 fou
membre de la Comissió Provincial de Barcelona encarregada de coordinar la
presència confederal en les eleccions del «Sindicat Vertical».
En 1976 prengué part en l'Assemblea de Sants, inici de
la reconstrucció definitiva de la CNT després del franquisme.
Durant els anys següents va ser promotor de diverses
activitats culturals llibertàries, com ara l'associació «Ecologia, Cultura,
Art» (ECA), l'Associació Cultural i Ecologista Natura (ACEN) o el Centre de
Documentació Històrico-Social / Ateneu Enciclopèdic Popular (CDHS-AEP) de
Barcelona, entitat de la qual va ser secretari en 1986 i membre de la seva
Junta Directiva durant els anys noranta.
En 1997 participà en el documental Vivir la utopía de
Juan Gamero i el seu testimoni va ser recollit per Gabriel Pernau i José Luís
Martín Ramos en el llibre Les veus de la presó (2003). Trobem articles seus en
diverses publicacions llibertàries, com ara Boletín Bibliográfico, Cenit,
Ideas-Orto, Noticiari, Quaderns, etc.
El company Antonio Turón va morir el 8 de març de 2003
a Barcelona i llegà el seu cos a la Facultat de Medicina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada