Tomaso Serra, perseguit pels stalinistes a Catalunya, l’estiu
de 1937 va ser arrestat a Perpinyà i tancat durant sis mesos a la presó
Tomaso Serra:
El 23 de març de 1900 neix a Lanusei (Sardenya)
l'anarquista Tomaso Serra, conegut com Il Barba, encara que va fer servir
altres pseudònims (Barbone, Juan Fernández y Salas, Pinna Joseph i Tomy
Casella). Son pare era ferroviari i per això sa família canviava contínuament
de domicili.
De ben jove va guanyar-se la vida fent de tot, com ara
paleta i pagès, alhora que s'educava de manera autodidacta.
Quan tenia 16 anys emigrà al nord d'Itàlia per
treballar en la construcció d'obres públiques, com ara preses i aqüeductes) i
en 1918, acabada la Gran Guerra, passà a França per fer feina en la
reconstrucció de la xarxa ferroviària.
Cap al 1920, a Suïssa, entrà en contacte amb el
moviment anarquista i conegué Luigi Bertoni en una conferència.
Amb l'arribada
del feixisme a Itàlia va ser perseguit per les seves idees i això el va obligar
a passar d'un país a l'altra; de Suïssa passà a França. Entre 1923 i 1925
treballà en la mineria i als alts forns a Longwy.
El 19 de juliol de 1927, sota el nom de Juan Fernández
y Salas, va ser expulsat de França per «activitats subversives» i marxà a
Luxemburg, on el febrer de 1928 va ser detingut i condemnat a un mes de presó
per l'ús d'un passaport fals.
Després marxà a treballar a Bèlgica en la construcció
d'una presa. Més tard emigrà a Alemanya, d'on va ser expulsat, i retornà a
França. El 6 de novembre de 1930 va ser condemnat pel Tribunal del Sena a dos
mesos de presó per «infracció al decret d'expulsió».
En 1931 entrà novament clandestinament a Suïssa i a
Basilea el 4 de febrer va ser detingut i expulsat del cantó; a Zuric conegué
molts companys llibertaris --Bulzamini, Guido Rusconi, Spotti, Scaltri, Bedoni,
Luigi Frigerioc i altres-- i la que serà la seva companya, també militant
anarquista.
Gràcies a la «Llar dels Refugiats Politics Antifeixistes»,
organització fundada per antifeixistes italians i socialistes i anarquistes
suïssos, entre 1934 i 1936 pogué restar acollit a Ginebra. En aquesta ciutat
suïssa conegué Randolfo Vella i freqüentà el grup editor d'Il Risveglio,
participant en les tasques tipogràfiques i de difusió d'aquest periòdic. A
començaments de 1936 va ser expulsat de Suïssa i el seu amic André Oltramare
l'acompanyà amb cotxe a la colònia infantil que els antifeixistes havien muntat
a Saint-Cergues (Arpitània).
Quan esclatà la Revolució a la Península Ibèrica
decidí marxar-hi per fer costat el moviment anarquista. El 25 d'agost de 1936
arribà a Barcelona i durant setmanes es va formar militarment a la caserna de
Pedralbes. Després marxà al front d'Osca on s'integrà en una bateria
d'artilleria comandada per Libero Battistelli de la Columna Rosselli localitzat
al sud-est del cementiri de la ciutat.
Des del front envià articles per a Il Risveglio. El
setembre de 1936 s'uní a la Secció Italiana de la Columna Ascaso que actuava al
front de Terol i va ser destinat a la bateria del «Grup Michele Schirru». En
aquest destí trobà els seus amics Luigi Bertoni, Auguste Cornu i André
Oltramare. L'abril de 1937 participà en l'ofensiva sobre Almudébar. Ferit en la
batalla, retornà a Barcelona, on el 19 de juliol de 1937 va ser detingut,
juntament amb Renato Bruni, a la plaça de les Drassanes per agents stalinistes.
Gràcies al seu amic André Oltramare que demanà per ell a les autoritats
catalanes, passà de «desaparegut» i amb un destí segur al paredó, a detingut a
la presó Model de Barcelona, on trobà Albert Minnig.
Un cop lliure, gràcies a un metge amic que li lliurà documentació
de la Creu Roja Internacional, fugí al Rosselló, però va ser arrestat a
Perpinyà i tancat durant sis mesos.
Després passà a Bèlgica, per acabar retornant a
França, on el febrer de 1939 va ser detingut a Lille i deportat al camp de
concentració de Vernet, on romangué fins al novembre de 1940 quan va ser
traslladat al camp de Mende.
Després del seu alliberament, el 30 de desembre de
1941, va ser deportat a Itàlia, on va ser immediatament detingut i confinat a
Ventotene per cinc anys, on trobà el seu amic Giovanni Virgilio. Amb la caiguda
del feixisme italià, va ser tancat al camp de concentració de Renicci
d'Anghiari, però el 8 de setembre de 1943 aconseguí evadir-se amb altres
companys i unir-se a la Resistència romana enquadrat en un batalló de
«Giustizia e Libertà» d'Emilio Lussu, especialitzat en operacions de sabotatge
i de guerra de guerrilles contra els nazifeixistes. Acabada la Segona Guerra Mundial
interimperialista, en 1947 retornà a Sardenya, on va fer de pagès amb son germà
i sa germana, alhora que difongué el pensament anarquista.
A partir de 1960 decidí crear una comunitat agrària
llibertària especialment dedicada als ancians anarquistes i a les persones
necessitades. El projecte, d'antuvi, va ser força polèmic i criticat ja que es
pensava que sortiria molt car i que no valia la pena «invertir» en el «desert»
sard, però en 1962 durant un congrés de la Federació Anarquista Italiana (FAI)
va rebre el suport del moviment.
En aquests anys va fer amistat amb molts anarquistes
sards, com ara Pietrino Arixi. Cap al 1968, gràcies al suport econòmic dels
companys d'arreu d'Itàlia, aconseguí crear a Barrali la Col·lectivitat
Anarquista de Solidaritat (CAS). Enquadrat en aquest projecte d'autogestió, en
1981 es va crear l'Arkiviu-Bibrioteka de Kurtura Populari (ABKP), on diposità
els seus documents.
En aquests anys participà en nombrosos congressos
llibertaris. Tomaso Serra va morir el 8 d'octubre de 1985 a Barrali (Sardenya)
d'un càncer a la boca i donà el seu cos a la ciència.
En el seu homenatge, l'ABKP passà a denominar-se
«Arkiviu-Bibrioteka Tomaso Serra».
I en el 1992 Constantino Cavalleri publicà L'anarchico di
Barrali. (Quasi) 100 anni di storia per l'anarchia. Biografia di Tomaso Serra
detto «Il Barba», Juan Fernández, Pinna Joseph, Tomy Casella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada