dilluns, 23 de març del 2015

La tresorera del Barça va pagar comissions a veneçolans que rebien fons de Banco Madrid


Les empreses de Susana Monje haurien desembutxacat milions d'euros a canvi d'aconseguir contractes públics al país caribeny. 
Hi ha bones relacions empresarials de la família Monje amb el clan més important de Catalunya, el de Jordi Pujol Soley. 
L’actual presidenta de Grup Essentium, Susana Monje, manté una "molt estreta relació" amb Oriol Pujol, però també hi ha estrets vincles de la família Monje amb altres polítics de la resta del Regne d'Espanya.  
L’Oficina del Frau va requerir als Pujol dades sobre els fons el 2013. 
L'Agència va suspendre la investigació en estar en mans de la justícia el cas dels comptes a l'estranger de la família
L’exsoci de Jordi Pujol Ferrusola diu que ono té “ni idea” de què és un ‘dinamitzador econòmic”. 
El president d’Isolux nega el pagament de comissions a Pujol Ferrusola. 
Pacte per donar liquiditat als clients de la BPA
El Govern andorrà i els bancs aproven una línia de crèdit per normalitzar les oficines de l'entitat intervinguda.
 
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 23/03/2015 
Queralbs (Ripollès).-  

Grup Essentium, un conglomerat empresarial que encapçala la tresorera del F.C. Barcelona, Susana Monje, hauria pagat comissions milionàries per aconseguir suculentes adjudicacions públiques a Veneçuela, segons consta en un informe d'intel·ligència de la Policia Nacional espanyola datat al juny de 2013, segons informava ahir ‘El Confidencial’.  
Es dóna la circumstància que els alts càrrecs dels governs d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro que van avalar la concessió d'aquests contractes a Essentium són els mateixos que haurien rebut fons opacs a través de Banc Madrid, com assenyala l'informe del Sepblac sobre l'entitat que ha donat lloc a una acusació formal de la Fiscalia Anticorrupció. 
El document policial, que havia restat en secret fins ara, se centra en les relacions empresarials de la família Monje amb el clan més important de Catalunya, el de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley. Els investigadors asseguren que l'actual presidenta de Grup Essentium, Susana Monje, manté una "molt estreta relació" amb Oriol Pujol Ferrusola, l'únic dels set fills del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que va decidir seguir en la política. Però el document també aprofundeix en els vincles de la família Monje amb altres polítics de la resta del Regne d'Espanya.  
Els investigadors recorden que "el Grup Essentium ha aconseguit sorprenentment en plena crisi rebre fortes injeccions de capital d'origen difús, amb el que s'expandeix als mercats internacionals (la seva cartera de comandes ascendeix avui [juny de 2013] a 1.400 milions d'euros i el 75% procedeix de l'exterior), i incrementar en l'últim lustre gairebé en un 265% la seva facturació". 
Gran part de l'espectacular creixement d'Essentium és conseqüència dels contractes que la tresorera del Barça va aconseguir a Veneçuela a través d'un capítol d'adjudicacions d'emergència implantat per Chávez, que es va utilitzar per finançar projectes energètics i socials qualificats com a urgents amb milers de milions de dòlars procedents de l'exportació petroli sense ser sotmesos a cap tipus de controls. 
Un portaveu de Essentium va assegurar a ‘El Confidencial’ que "el Banc d'Espanya coneix tots els comptes i moviments amb Veneçuela i sempre ha donat el seu vistiplau".  

Mediació de José Blanco 
Segons l'informe al que va tenir accés el diari digital ‘El Confidencial’, Essentium va arribar a Veneçuela en "els últims mesos del govern socialista" de José Luis Rodríguez Zapatero i "gràcies als contactes de [José] Blanco", ex ministre de Foment i actual eurodiputat del PSOE, "amb el president Chávez". Fruit d'aquestes relacions, el holding de la família Monje hauria aconseguit una licitació per construir 3.262 habitatges socials en un municipi proper a Caracas, "així com la construcció de la línia 1 del metro de la capital". 
Ex empleats de la companyia van facilitar als investigadors informació sobre els fluxos dineraris relacionats amb les operacions a Veneçuela. "Els moviments bancaris sens dubte evidencien l'ús de maniobres habituals de blanqueig, com l'ús de comptes llançadora, que només tenen com a fi rebre els fons i després distribuir-los a les destinacions finals", assegura l'informe. 
Una de les expliques llançadora dels propietaris del conglomerat empresarial identificada per la Policia Nacional espanyola operava en dòlars americans i es trobava allotjada en Banc Sabadell a nom de Essentium Grup SL.
En concret, els investigadors van accedir als moviments d'aquest dipòsit durant cinc mesos (de juny a novembre) de l'exercici 2012. En total, les diferents transferències analitzades sumen 183,5 milions de dòlars, 140 milions d'euros al canvi, només una part del negoci de la companyia en aquest exercici. 
Amb tot, l'informe considera que les dades són suficients per extreure conclusions. Els agents subratllen en primer lloc que el compte de Banc Sabadell rebia grans summes de diners que després eren redistribuïdes a altres comptes de l'holding situades en diferents entitats financeres (Caja Madrid, Banc Espírito Santo, Caixa Catalunya, Santander, Turkiye Sinai...).  Però els agents espanyols presten especial atenció a un altre tipus de moviments: els transvasaments de fons d'aquest compte a unes altres aparentment alienes a Essentium situades en paradisos fiscals.  

L’Oficina del Frau va requerir als Pujol dades sobre els fons el 2013 
Segons l’agència EFE l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), que depèn d'Hisenda, va requerir a la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol Soley informació sobre els seus béns i comptes al Regne d’Espanya i l'estranger ja al gener del 2013, any i mig abans que regularitzessin i confessessin la seva fortuna a Andorra. 
En un informe remès a la jutge de Barcelona que investiga la fortuna de l'expresident català, a què ha tingut accés EFE, l'Agència Tributària comunica a la magistrada que ha suspès la seva investigació administrativa sobre els fons dels Pujol, mentre el cas estigui en mans de la justícia. 
En l'escrit, l'Agència Tributària informa la jutge que va iniciar la seva investigació sobre possible frau fiscal de la dona de l'expresident català, Marta Ferrusola, i els seus fills Marta, Mireia i Pere, a l'agost del 2014, un mes després que aquests regularitzessin els fons que tenien en un banc d'Andorra, mitjançant declaracions complementàries, i el seu pare confessés la fortuna oculta. 
Aquestes actuacions d'Hisenda, obertes al llarg d'agost del 2014, tenien com objecte comprovar la declaració de béns i comptes que aquests quatre membres del clan Pujol tenien a Espanya i a l'estranger en els exercicis fiscals 2012 i 2013.
Hisenda va ampliar posteriorment les seves inspeccions als exercicis 2010, 2011 i 2012, per comprovar la correcta imputació temporal de la renda reconeguda pels Pujol en les seves declaracions complementàries, que van formalitzar al juliol del 2014, pocs dies abans de la confessió de Jordi Pujol Soley.
D'aquesta forma, segons l'informe remès a la jutge, les actuacions de comprovació i investigació sobre Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia i Pere es van iniciar amb posterioritat a la presentació de les seves declaracions complementàries. 
Això no obstant, Hisenda aclareix en el seu escrit que l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), enquadrada en l'administració tributària (AEAT) i dependent del Ministeri d'Hisenda, havia cursat al gener del 2013 -un any i mig abans de la regularització i posterior confessió- requeriments d'informació sobre els fons al Regne d’Espanya i a l'estranger del clan familiar.  
En concret, aquesta sol·licitud d'informació, que es va remetre als afectats a final de gener del 2013, arribava als béns i comptes dels quals Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia i Pere fossin titulars tant a Espanya com a l'estranger entre els exercicis 2008 a 2011.
Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia i Pere van regularitzar al juliol del 2014 la seva fortuna oculta a Andorra, segons la seva versió arran que es publiqués a la premsa els diners que tenien a la Banca Privada d'Andorra (BPA). 
Per aquest motiu, l'11 de juliol del 2014 els Pujol van transferir al Banco Madrid, vinculat a BPA, un total de 3,1 milions d'euros amb l'únic objectiu de regularitzar la fortuna oculta i pagar part de les multes que Hisenda els pogués imposar.
En l'escrit tramès a la jutge, signat pel delegat de l'Agència Tributària a Catalunya, Gonzalo David García de Castro, Hisenda remarca que han suspès les inspeccions obertes als Pujol a l'agost del 2014 perquè no poden coexistir simultàniament amb una causa penal, com la que està oberta al jutjat d'instrucció de Barcelona.
Per aquest motiu, Hisenda comunica a la jutge que pròximament li remetrà un informe amb les dades sobre la inspecció que han dut a terme fins ara, així com una còpia dels requeriments d'obtenció d'informació girats per l'ONIF i la resposta que li van donar Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia i Pere. 

El president d’Isolux nega el pagament de comissions a Jordi Pujol Ferrusola 
Luis Delso Heras, president del grup Isolux Corsán, que es dedica a concessions de grans infraestructures, obra pública i energies renovables, imputat pel jutge Ruz de l’Audiència Nacional espanyola per falsedat documental, blanqueig de capitals i delictes contra la Hisenda Pública, i també per participar en una xarxa clientelar per la qual Jordi Pujol Ferrusola va cobrar milions d’euros per suposats ‘treballs ficticis’, ha assegurat aquest dilluns al Parlament que tots els tractes amb el Júnior eren legals. 
Delso ha negat tots els càrrecs i ha explicat que ha demanat l’arxivament de la causa judicial. Acusat per la UDEF d’haver ajudat a blanquejar 14 milions a Pujol Ferrusola, l’empresari també ha recordat que en cap cas ha estat imputat pel pagament de comissions: “Jo no tinc cap firma i tècnicament és impossible que hagi blanquejat res. Podria haver estat, com a molt, per ajudar a blanquejar”, ha dit, per afegir que “totes les gestions amb Jordi Pujol Ferrusola són reals, raonables i acreditades”. 
Sobre Jordi Pujol Ferrusola, de qui és amic des de 1991, ha assegurat que no ha tingut cap operació verbal amb ell i que qui negociava els contractes era algun directiu de la seva empresa. Ha revelat que va pagar 1,2 milions d’euros al Júnior perquè l’ajudés a entrar en una operació de concessió d’autopistes a Mèxic, i 602.000 euros per una altra operació a Gabon, que encara està pagant. Però tot i ser el director de l’empresa i amic personal de Junior, no sap qui va negociar les operacions. 
També ha negat haver obtingut privilegis en la concessió d’infraestructures de la Generalitat i ha mostrat una comparativa per la qual la seva empresa, des de l’any 94, ha rebut entre el 0 i el 10% del total de l’obra pública catalana. 
“No tinc ni idea de què és un ‘dinamitzador econòmic’ però em sembla un concepte molt divertit”, ha al·ludit a la descripció que va fer Pujol Ferrusola de la seva ocupació. Pel què fa a la concessió “El sector de la enginyeria funciona tenint consultors arreu del món. “Vam demanar ajuda a Pujol Ferrusola perquè ell es mou molt bé a Mèxic. Ell va intercedir perquè empreses mexicanes no entressin al consorci que volia muntar un negoci allà. Ens va aconseguir treure la pressió per no anar amb un soci mexicà a l’oferta. Que vam guanyar”, ha descrit el Júnior i la seva col·laboració amb Isolux a Mèxic.  

L'exdona de Jordi Pujol Ferrusola calla 
L’exdona de Jordi Pujol Ferrusola, Mercè Gironès Riera, compareixia en primer lloc a la comissió parlamentària catalana d’aquest dilluns, minuts després de les tres de la tarda. Però les preguntes dels diputats han quedat sense resposta perquè s’ha acollit al seu dret a no declarar. Mercè Gironès també va callar, el setembre passat davant el jutge Ruz de l’Audiència, per la seva imputació pels comptes corrents que té al seu nom i conjuntament amb el seu exmarit a Andorra.  

Pacte per donar liquiditat als clients de la BPA 
El Govern d'Andorra, l'Associació de Bancs Andorrans (ABA) i els administradors de la Banca Privada d'Andorra (BPA) --nomenats per l'INAF-- han acordat obrir una línia de crèdit que aporti liquiditat a les famílies i empreses que són clients de la BPA. El Govern del Coprincipat d’Andorra considera que l'acord, a més d'evitar l'ofec dels clients, també permetrà l'entitat separar els actius bons dels dolents, informa ‘El Periòdic d'Andorra’. 
Segons la mateixa informació, l'objectiu primordial és aconseguir que l'entitat bancària, que no presenta problemes de solvència, recuperi els seus actius. La previsió és que les oficines de la BPA obrin amb normalitat a partir d'aquest dilluns, per bé que hi ha preocupació entre els empleats pel que fa als seus llocs de treball. 

L'escenari polític 
Aquest cap de setmana, Toni Martí i els representants dels grups parlamentaris que es preveu que es formaran aquest dilluns es van reunir per treballar en el projecte de llei de reestructuració i resolució d'entitats bancàries.
La formació del nou govern andorrà, que haurà d'enllestir la nova legislació, està prevista per aquest dimarts, amb Martí al capdavant, i els partits estan disposats a agilitzar-la per posar fil a l'agulla, com més aviat millor, amb la BPA. Segons ‘Diari d'Andorra’, però, el Govern andorrà i l'oposició xoquen pel calendari exprés amb què es vol aprovar la citada llei, que no s'ha fet públic. L'oposició exigeix més documentació.
Aquest dilluns es constitueix el Parlament andorrà, el Consell General.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada