Les revolucions s´han acabat?

Gracus Babeuf ens va ensenyar el camí

“Ja és hora de dir als il·lusos socialdemòcrates de totes les èpoques que la tasca de la revolució proletària serà acabar l'obra dels francesos de 1789”  

[03/03/2015] LLUÍS BOSCH MARTÍ 

"La Revolució no ha donat res al poble i el poble comença a odiar la República, mireu enrere, què veieu al vostre voltant? La indiferència, el conformisme, l'arribisme. Els patriotes, abans intrèpids, ardents, callen ara. Han perdut el valor." 

(De la novel·la ‘La conspiració dels iguals’, d'Ilya Ehrenburg)  

Al principi de La conspiració dels iguals hi ha un nen que ven diaris pels carrers de París cridant: "El correu republicà, la Revolució s'ha acabat". I un policia alarmat agafa pel coll al nen: "Qui t'ha dit això?". I el nen: "Un ciutadà molt seriós, un burgès tenia un rellotge d'or, em compra el diari, em dóna una lliura dient "Gràcies a Déu la Revolució s'ha acabat"". Mentrestant, en unes golfes perdudes dels barris populars de París, el proscrit Babeuf, l'enemic número 1 dels traïdors del Directori, dirigits pel corrupte Barras ? -futur protector d'en Napoleó, Fouché i Tayllerand- seguia escrivint quasi sol al seu diari que la Revolució havia de continuar. I a baix a la nit es reunien en els prohibits clubs per llegir, beure, cantar i insultar els corruptes i traïdors de cada època. En els tuguris més clandestins, els enreges patriotes parisencs, com encara cantem contra els burgesos: "Aux armes citoyens formez vos bataillons".  

La darrera introducció ens porta a criticar el mite del burgès revolucionari que en realitat sols ho fa veure veritablement per enderrocar les traves dels aristòcrates de l'Antic Règim que frenaven l'avenç de les forces productives capitalistes. La seva lluita era per aconseguir les seves llibertats progres, classistes, no els de la pàtria, ni la humanitat, com exalta La Marsellesa, cantada pels seus mitificadors burgesos. El sempre lúcid i genial Walter Benjamin comenta l'etapa en què les burgesies europees s'aliaven amb les contrarevolucions nazi-feixistes, ja no quedava res del mite dels burgesos revolucionaris que feren la seva primera depuració de radicals en les seves pròpies files en el Thermidor, assassinant al Robespierre, anys després de la Comuna de París, afusellaren diversos milers d'insurrectes. Per tant, ja és hora de dir als il·lusos socialdemòcrates de totes les èpoques que la tasca de la revolució proletària serà acabar l'obra dels francesos de 1789, amb estreta col·laboració amb els sectors progressistes. 

Benjamin critica que aquest fou l'error dels veritables revolucionaris europeus del Segle XIX, errors que pagarem amb molta sang, morts i repressió, ja que els veritables aliats de la Burgesia són els aparells d'estat, la policia i l'exèrcit, o sigui el Bonapartisme. Sempre s'han amagat rere un cabdill, un general. El primer fou Napoleó, i després una sèrie de figures grotesques, però militaristes com el Napoleó III, i a cada país la burgesia en situació d'emergència ha tingut el seu general. A Espanya, els Espartero, Primo de Rivera i Franco. A França, els Napoleó, Petain. I a cada país els burgesos sempre disposaran d'un Franco, un Pinochet, un Suharto o lumpen, criminals, mafiosos i gàngsters com Mussolini i Hitler.  

Benjamin, comentat per l'historiador Josep Fontana i servidor. La burgesia mai no ha compartit l'error de les esquerres enganyades pel mite de l'antic burgès, tribu del poble, propagat pels propis publicistes burgesos, la realitat històrica és una altra. La seva lluita contra els drets socials comença des de la Revolució de 1789. Repetim tota la seva ala dels jacobins més radicals i que volien seguir avançant en la República igualitària, o sigui comunista, de Robespierre a Babeuf foren eliminats. Això és amagat amb una sèrie d'idealitzacions i retòriques filantròpiques, declaracions formals, himnes, cançons, etc. Al costat d'aquesta posició encoberta de la filantropia, la burgesia ha assumit sempre la posició franca de la lluita de classes. I com escriu J. Fontana, des del 1831 reconeix en el Journal des Debats: "Tot manufacturer viu a la seva manufactura, com els propietaris de plantació entre els seus esclaus".