El 3
de març de 1976, a Vitòria (Gasteiz,
País Basc), la repressió policíaca
contra
la tercera vaga general convocada des de gener de 1976 provoca la mort
de cinc
treballadors
- Fets de
Vitòria:
El 3
de març de 1976, a Vitòria (Gasteiz,
País Basc), la repressió policíaca
contra
la tercera vaga general convocada des de gener de 1976 provoca la mort
de cinc
treballadors --Francisco Aznar Clemente, treballador de Panificadora
Vitoriana
de 18 anys, d'un tret; Pedro María Martínez Ocio,
treballador de Forges
Alaveses de 27 anys, tres trets; Romualdo Barroso Chaparro, treballador
d'Agrator de 19 anys; José Luis Castillo García,
treballador de Basa de 32
anys; i Bienvenido Perea, treballador de «Grupos
Diferenciales» de 30 anys, que
moriria dos mesos després--, més de 150 persones
pateixen ferides de bala, 20
d'elles greus, i una mala fi de detinguts.
Durant el mes de gener de
1976 uns
sis mil treballadors van començar una vaga en contra del
decret de límits
salarials i en defensa de millors condicions de feina. Dos mesos
més tard
convocaven per tercera vegada una vaga general que va ser seguida en
massa el 3
de març. Aquest dia la Policia Armada va entrar a
l'església de Sant Francesc
d'Assís, al barri de Zaramaga de Vitòria, on
estava previst realitzar una
assemblea de treballadors i, fen cas omís de la
decisió del capellà i del
contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Uns segons
després
disparaven gasos lacrimògens en un recinte tancat i farcit
de gent creant
indignació i sobretot pànic. Els que van sortir
primer mig asfixiats i amb mocadors
a la boca van ser apallissats i cosits a trets de pistola i de
metralleta.
El
responsable directe dels fets va ser Manuel Fraga Iribarne, ministre de
la
Gobernació i cap màxim de les forces d'ordre
públic. La versió oficial,
recollida en la sentència d'un tribunal militar,
és que la policia va fer ús de
la «legítima defensa per respondre a una
agressió dels treballadors»; la
justícia militar va reconèixer que es tractava
d'«homicidis», però va arxivar
el cas en no trobar culpables.
La lluita a Vitòria va sorgir
de plataformes i
assemblees obreres, al marge de les organitzacions i dels sindicats que
van
pactar la Transició amb la dictadura.
La mateixa nit dels
esdeveniments, el
cantautor català Lluís Llac va compondre la
cantata Campanes a morts en
memòria dels treballadors assassinats.
Mira també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada