Intoxicació de creixement nuclear per mitjà de la MAT
enterrada.
L’estètica d’amagar la MAT sota terra és una aberració
ètica.
Divisió entre el moviment contra les nuclears i
aquells polítics que volen amagar sota terra la MAT.
Segons raport confidencial Lefevre, del 13 d’abril de
1983, per EDF: «En el cas que els ecologistes militants, que ara mateix giren a
l’entorn de l’oposició a l’energia nuclear, focalitzin l’oposició a les línies
THT, la situació corre el risc de ser greu, ja que si es pot protegir les
centrals nuclears amb fils espinosos i eventualment amb destacaments de CRS, no
és el cas de les torres d’alta tensió».
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 10/03/2015
Perpinyà (Rosselló).-
A la Catalunya Nord el moviment llibertari segueix --igualment que els grups
llibertaris coherents i responsables de les comarques gironines i Osona-- en la
seva campanya contra la THT/MAT, sigui enterrada, aèria o submarina, en aquest
sentit llegim a CQFD, núm. 129 (febrer 2015), a cura d’A. Traven, TomJo, amb il·lustracions
de Nardo, posat el 08/03/2015, que el 13 de desembre el diari ‘Le Dauphiné
libéré’ es preguntava: «Encara França té prou capacitat per realitzar grans obres
públiques?» A més dels casos de Notre-Dame-des-Landes, Sivens i Roybon, hi ha protestes enfront les línies elèctriques
molt alta tensió (THT/MAT) cosa que mostra l’existència d’una estratègia
comercial d’EDF i l’entramat de la «transició energètica».
Coincidència, aquest mateix 13 de desembre a Embrun, un
poble tranquil dels Hautes-Alpes a la riba del llac artificial de Serre-Ponçon,
tres-cents persones es van aplegar en una manifestació contra un d’aquets grans
projectes útils al Capital: la «renovació» de la xarxa de transport elèctric de
la Haute-Durance. Una xarxa de transport d’electricitat (RTE) projectada, com totes
les renovacions previstes de línies, per augmentar la seva capacitat de 63.000 a
150.000 volts, i de reajustar 80 quilòmetres de línies a 225.000 volts. Per més
que a la gent d’Embrun no els agradi se’ls hi vol fer empassar la línia.
Construïdes el 1936, durant el govern pro creixement
industrial del Front Popular, les línies franceses han arribat a la fi de la
seva vida. Però per què una mesura d’aquest calibre? Perquè que els experts de
RTE pensen en un doblement del consum elèctrica
d’aquí el 2050. Al mateix moment en que els informes oficials tendeixen demanar-nos
«sobrietat» energètica, la qüestió és
una altra. Oficiosament, l’associació Avenir Haute Durance (AHD) explica que aquestes
línies permetran sobretot «desservir el mercat italià» per donar sortida a l’energia
sobrant de la central nuclear de Marcoule. En enfecte, Enel Internazionale, homologa
italiana de RTE, admet que hi ha converses amb França sobre una línia d’interconnexió
amb Itàlia (1).
No a l’energia nuclear
El 6 d’octubre de 2014, la ministra d’Ecologia,
Ségolène Royal, va reconèixer d’utilitat pública les línies de molt alta tensió
entre Gap i l’Argentière-la-Bessée. La protesta es va organitzar i van
aparèixer les divergències en el territori: «L’associació AHD i d’altres entitats
lluiten contra aquesta THT des de fa molts anys, explica Camille, du col·lectiu
contra la THT, però elles volen que la línia passi enterrada». Per Camille, al
contrari, manifesta que« no podem de cap manera acceptar aquesta posició. No es
qüestiona l’energia nuclear quan es proposa l’enterrament. Si bé la comarca es
bella i la línia passaria a tocar el Parc Natural dels Écrins (2), no podem
limitar-nos amb arguments de no desgraciar la natura. Atacar la THT ha de ser
atacar l’energia nuclear en els seus flux.» (3).
Camille segueix carregant, de manera contundent, contra
EDF: «Ells parlen de “seguretat en la distribució elèctrica” i d’“assegurar les
interconnexions”. Però això amaga una altra cosa, ja que aquests projectes es
multipliquen arreu i no solament a França. Es parla d’un projecte de 2.000 quilòmetres
amb un cost de 15 milions d’euros. Calibrant la xarxa elèctrica per l’exportació
de l’excedent nuclear, l’Estat i la indústria han decidit transformar l’energia
en un mercat especulatiu.» De moment o han començat les obres entre Gap i
l’Argentière-la-Bessée.«Les vetllades de protesta i els debats corresponent es
multiplicaran en els propers mesos. Se’n parlarà molt a la vall. Mentre
s’esperen les obres de la THT…». À una hora de la conflictiva Val Susa, RTE potser
aconseguirà el seu objectiu, encara que sigui amb el suport, com en el cas del
Rosselló/Alt Empordà –entre Baixàs i Santa Llogaia d’Àlguema--, d’alcaldes,
polítics i associacions que no qüestionen l’energia nuclear ni el mercat
energètic del Capital.
À l’altra banda de l’hexàgon francès, al
Nord-Pas-de-Calais, el doblement d’una línia THT/MAT també compta amb oposició:
pertorbacions en els actes públics de propaganda del projecte, manifestacions i
petits aldarulls emanen des de fa un parell anys enfront l’empresa que participa en la RTE.
També aquí la línia THT/MAT
permetrà la comercialització internacional de l’àtom, especialment en direcció
a Bèlgica. Sobretot, hi ha unes justificacions de RTE que es contradiuen de
manera evident en el mateix trànsit energètic: si França realment comptés en
reduir en un 50% el sector nuclear sense tancar cap central nuclear, aritmèticament
a l’Estat li caldrà construir altres fonts d’energia elèctrica. A la costa
picardenca i especialment al llarg de Tréport (departament 76), 141 molins eòlics
de 200 metres d’alçada comportarà que als darrers pescadors tradicionals se’ls
condemni a l’atur permanent. D’aquesta manera la denominada transició energètica
en curs passa per les línies THT/MAT que aviat quedaran saturades d’energia: «El
reforçament de la línia […] aportarà possibilitats suplementàries d’intercanvis
interregionals i transfronterers [i permetrà] l’emplaçament en el territori regional
de futurs mitjans de producció, com ara la producció eòlica offshore.» (4).
El fet que l’electricitat sigui d’origen nuclear, eòlica
o fotovoltaica, les línies THT/MAT participen al manteniment del dogma d’una cursa
energètica sense fi. Al Nord i els Hautes-Alpes, hi ha grups, encara minoritaris, que ho han comprés.
Si tenim en compte aquell informe confidencial d’EDF
(el raport Lefevre, del 13 d’abril de 1983) el problema de les línies d’alta
tensió pel transport electro-nuclear és el principal problema de seguretat, ja
que no es pot posar un destacament policial antiavalots en cada torre. En
aquest sentit el raport Lefevre, en el cas de la MAT entre Baixà i Santa Llogaia
d’Àlguema, un territori amb forta conscienciació ecologista des de fa més de 40
anys, amb molts conflictes ambientals i ecològics, des dels Aiguamolls al
jaciment de Vilanera, des dels nitrats a l’aigua fins al Bulli, des del projecte nuclear al Port de La Novella fins a
la mateixa MAT, en el cas de la THT/MAT l’Estat francès va utilitzar elements
infiltrats en les assemblees opositores conjuntament amb alcaldes i regidors de
municipi afectats per desactivar el moviment social ecologista autònom –“Ni
aquí ni enlloc, la MAT ni aèria, ni soterrada ni submarina”--, deixant reduït a
poques persones l’oposició també al soterrament de la línia mentre reprimia
policial i judicialment a l’Alt Empordà i el Gironès l’oposició a les obres de
les torres d’alta tensió durant els anys 2014 i 2015, amb un total de més de 40
persones imputades amb el codi penal espanyol.
Gràcies al raport Lefevre de 1983 podem entendre el desplegament
desproporcionat del cos autonòmic dels Mossos d’Esquadra per Terraprim mentre
es feien les obrers de les torres de la MAT. Un abús de poder que demostra que
el Govern de la Generalitat no és altra cosa que una banda ecocida de sicaris
del Capital. Cosa que fa que tothom que tingui el carnet de CDC o d’UDC és un
perill potencial per l’espècie humana igual que els pistolers del Califat de l’Estat
Islàmic. Amb la MAT, al Rosselló alcaldes i regidors venuts a EDF, a les
comarques gironines inquisició policial del Govern de la Generalitat de
Catalunya. Aquesta és la lliçó. Però de derrota en derrota fins a la victòria
final.
Notes:
(1) «Attention, haute tension», ‘Le Canard enchaîné’ (17/12/2014).
(2) «Les randonneurs qui fréquentent le GR50 (100
millions euros de retombées par an pour le département) croiseront la ligne
seize fois sur leur chemin», reporterre.net.
(3) Per fer-nos una idea de com va això hi ha un informe
confidencial d’EDF: «En el cas que els ecologistes militants, que ara mateix
giren a l’entorn de l’oposició a l’energia nuclear, focalitzin l’oposició a les
línies THT, la situació corre el risc de ser greu, ja que si es pot protegir
les centrals nuclears amb fils espinosos i eventualment amb destacaments de
CRS, no és el cas de les torres d’alta tensió», raport Lefevre, del 13 d’abril de
1983.
(4) [Rte-ligne-avelingavrelle.com].
Si vols saber més:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada