Edifici de la Banca Privada d´Andorra, just davant de la seu del Govern andorrà |
La família Pujol Ferrusola tenia el seu compte secret
en la BPA.
Caixa Catalunya participà en el capital entre 1993 y
2000.
BPA, el tercer banc del Principat d’Andorra.
L’entitat es propietària de l’entitat espanyola Banco
Madrid.
El Tresor nord-americà destaca que BPA ha facilitat assistència
a Andrei Petrov, de Lloret de Mar, que treballa per algunes organitzacions
criminals russes.
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/03/2015
Lloret de Mar (La
Selva).-
La Banca Privada d'Andorra es la tercera entitat en importància del
Principat. Fundada el 1957 és propietat de la família Cierco. El banc compta amb
un volum de negoci de 8.071 milions d’euros i una plantilla de 556 treballadors.
BPA ha estat especialment esmentada en els medis de comunicació
arrel de les relacions que hi ha tingut la família Pujol, amb un compte secret
fins fa poc temps.
L’entitat és controlada per la família andorrana
Cierco. De fet els copresidents de BPA són Higini Cierco i Ramon Cierco, membre
de la junta actual del FC Barcelona.
BPA a més d’Andorra es troba present a Panamà i al
Regne d’Espanya, on va comprar Banco Madrid el juliol de 2011. Banco Madrid és
propietat de BPA però té fitxa bancària espanyola i es troba supervisada pel
Banc d’Espanya.
Aquest banc andorrà ha sigut especialment actiu a l’Estat
espanyol en els últims mesos ja que va intentar adquirir el negocio de
Inversis. Si bé en un primer moment va guanyar la puja posteriorment es va
adjudicar a Andbank. Anteriorment, entre 1993 i 2000, Caixa Catalunya –ara integrada a Catalunya Banc-- va participar en
l’accionariat.
El rati de liquiditat de l’entitat en el 2013 era del
80% mentre que la solvència se situava en el 17%.
Màfies russes amb antenes a la Costa Brava
El Tresor nord-americà, a través de la divisió de Crims
Financers, acusa formalment a la BPA de participar de forma activa --i per
mitjà de la seva seu central a Andorra-- en el blanqueig de diner procedent d’organitzacions
criminals de Rússia i Xina així com de l’empresa estatal Petróleos de Veneçuela
(PDVSA). Segons aquest organisme, BPA ha participat a altíssim nivell en
facilitar transaccions de la màfia russa a través del ciutadà rus Andrei
Petrov, que va ser detingut per la policia espanyola a Lloret de Mar, on
resideix des de fa anys, el febrer de 2013 acusat de blanqueig de diner. Es va
relacionar Petrov amb Semion Mogilevich, un dels “Deu Delinqüents Més Buscats” per
l’FBI.
El xinès Gao Ping
Per facilitar aquestes activitats, els primers gestors
de la BPA han cobrat altíssimes comissions.
Un altre dels casos implicada BPA és la del xinès Gao
Ping, un home acusat d’estar relacionat amb organitzacions criminals i de tràfic
d’éssers humans. Segons el Tresor nord-americà, Gao Ping ha pagat una “comissió
exorbitant” per aconseguir que la BPA accedeixi a acceptar importants dipòsits
opacs. Gao Ping va ser detingut per la policia espanyola el setembre de 2012.
La República Bolivariana de Veneçuela
Segons el Tresor nord-americà, la BPA està relacionada
també amb el blanqueig de fons procedents de la companyia estatal Petróleos de
Veneçuela (PDVSA), uns 2.000 milions de dòlars procedents de l’empresa de
l’Estat veneçolà. Segons l’edició en paper del diari ‘La Vanguardia’ d’aquest
dimecres diverses fonts creïbles apunten que la PDVSA és el detonant que ha
provocar la denúncia del Tresor nord-americà.
Al nostre criteri, l’enfrontament Maduro amb Obama i
la contesa política actual entre ambdós mandataris que crea una nova crisi
entre governs d’Amèrica Llatina i l’Administració nord-americana ha fet saltar
el paradís fiscal andorrà. Possiblement, en cas d’una república catalana
independent l’imperialisme nord-americà, en cas de mantenir-se al poder
veneçolà el chavisme, els serveis USA farien el possible per intentar que el
Principat d’Andorra quedés com un estat lliure associat dins la República
catalana. Això, amb una forta pressió nord-americana sobre París i l’Estat de
Vaticà, que tenen la darrera paraula sobre el futur andorrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada