 |
| Cobriment dels residus de Vacamorta decretat pel conseller Santi Vila |
L'alcalde de Cruïlles assenyala que l'Administració
pretenia evitar el compliment de la sentència de clausura
TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 11/03/2015
Cruïlles (Baix
Empordà).-
Ni l'autorització ambiental perquè l'abocador de Vacamorta, al
municipi de Cruïlles (Baix Empordà) pogués estar obert ni el Pla Especial amb
el qual la Generalitat de Catalunya va pretendre legalitzar la instal·lació:
els dos elements que haurien de permetre el funcionament de l'abocador han
estat declarats nuls pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el
darrer dels quals ha estat aquest Pla Especial, amb el qual l'administració autonòmica
catalana va pretendre fer front a la sentència que anul·lava la concessió de
l'autorització ambiental per infracció urbanística.
L'alcalde de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de
l'Heura, Salvi Casas, ha manifestat la seva satisfacció perquè la resolució
judicial "reforça" la sentència anterior que determina la seva
clausura i restauració. Precisament, Casas veu comprovat que la Generalitat va
elaborar el Pla Especial per no complir la sentència.
Resta veure si la Generalitat o l'empresa gestora de
l'activitat Recuperació de Pedreres SL presenten recurs, un cop que
l'administració catalana ja ha decretat la clausura de l'activitat, cosa que és
el compliment parcial de la primera sentència.
El procés del Pla Especial de l'abocador arrenca el 24
de novembre de 2006, quan el TSJC va emetre una sentència en què anul·lava
l'autorització ambiental concedida per la Generalitat l'abril de 2003 perquè
l'abocador pogués reobrir --va ser tancat el gener d'aquell 2003 perquè un
jutjat havia anul·lat l'autorització concedida per l'Ajuntament per a la seva
primera obertura--. L'alt tribunal català anul·lava l'autorització ambiental
per incompatibilitat urbanística ja que el planejament urbanístic municipal no
tenia "cap previsió sobre un sistema d'equipaments comunitaris",
consideració que té l'abocador. A més, els terrenys on es troba són sòl rústic,
qualificació incompatible amb l'activitat d'abocador, que és industrial.
Tant la Generalitat com Recuperació de Pedreres van
recórrer la sentència al Tribunal Suprem. Paral·lelament, l'administració
autonòmica catalana va iniciar la tramitació del Pla Especial amb l'objectiu de
corregir les incompatibilitats urbanístiques que havia detectat la sentència
del 2006. El Pla Especial es va aprovar definitivament el 30 de març de 2011,
contra el qual l'Ajuntament va interposar un recurs contenciós administratiu.
Dies abans, el 18 de febrer de 2011, el Tribunal Suprem
va estimar parcialment el recurs contra la sentència que anul·lava
l'autorització ambiental del 2003 per "indefensió" de les parts. El
cas va retornar al TSJC, que el 23 de setembre del 2011 va tornar a
pronunciar-se en els mateixos termes que el 2006. Sentència que el Suprem va
confirmar el 14 de febrer de l'any passat.
La sentència del TSJC sobre el Pla Especial és del 19
de desembre de 2014 i l'anul·la perquè no hi consta cap informe ambiental que
identifiqui, descrigui i evalui "els probables efectes significatius en el
medi ambient de l'aplicació del pla o programa, així com unes alternatives
raonables que tinguin en compte els objectius i l'àmbit d'aplicació geogràfic
del pla o programa". Unes exigències que la sentència no veu en l'informe
ambiental aportat per la Generalitat, en el qual constata "la
insuficiència del mateix, fonamentalment per no haver efectuat cap anàlisis
d'alternatives, incluïdes entre altres l'alternativa zero o no realització del
pla o programa".
I apunta que "sembla" que la Generalitat
pretengui "reduir indegudament el contingut de l'informe ambiental del
pla". En aquest sentit, la sentència considera que pretendre que "un
dipòsit concebut" per acollir residus de tot Catalunya no tingui efectes
significatius sobre el medi ambient "constitueix una lleugeresa que
necessitaria en el seu sosteniment alguna cosa més que els simples
informes" del Pla Especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada