divendres, 13 de març del 2015

Girona S.A. (Caixabank, Agbar i Aqualia) s’emporta descaradament cada any el 80% dels beneficis d'AGISSA, uns 800.000 euros

Seu d’AGISSA, al carrer Ciutadans, a Girona
El conseller delegat d'AGISSA i el director tècnic es reparteixen cada any un pastís de 180.000 euros 
 







TRAMUNTANA VERMELLA MAIL 13/03/2015 
Girona (Gironès).-  

Aquesta setmana el grup municipal de la CUP de Girona ha permès que transcendeixin les declaracions dels auditors davant la comissió d'investigació o d'informació -com vulguin anomenar-la- que es va crear per seguir o investigar -com ho vulguin dir- la gestió de l'empresa municipal d'aigües de Girona. Una empresa que, durant anys i en un moment o altre, CiU, ICV-EUiA i ERC, sempre quan no han estat a l’equip de govern municipal de la ciutat, van afirmar o insinuar que funcionava de forma irregular i opaca. Però ha estat la CUP de Girona qui ha destapat l’afer delictiu i en contra el que volia CiU, PP, MES i PSC fa públic tot plegat. Solament un grup municipal ha estat capaç de buscar la transparència i transforma ocultisme polític en alerta per a tothom.
La lectura de l'acta de la primera sessió de la comissió, que és la que ha fet pública la CUP per evidenciar el comportament gens transparent de l'Ajuntament de Girona en aquest afer i molts altres encara ocults, confirma fil per randa, i encara va més enllà, les informacions que fins ara han sortit sobre l'escàndol d'Aigües de Girona. Informacions que alguns regidors de l'oposició municipal han qualificat -ells sabran el motiu- de falses. Ara, de les declaracions dels auditors s'arriba a la conclusió que, durant dues dècades, el soci privat Girona S. A. va xuclar i arruïnar l'empresa pública Aigües de Girona Salt i Sarrià. Simplificant-ho molt, els auditors sostenen que mentre els beneficis se'ls quedava el soci privat, les despeses les imputaven als ajuntaments mancomunats. També diuen els auditors que el Consorci de la Costa Brava paga l'aigua a Girona per sota del que tocaria --fa unes setmanes encara aquest consorci va tenir la pocavergonya fer una nota de premsa que ho desmentia--. Les declaracions dels auditors també revelen que el soci privat facturava cada any a l'empresa pública 180.000 euros per pagar el seu conseller delegat i el director tècnic, sense que els ajuntaments ho sabessin. També s'afirma que Aigües de Girona havia demanat crèdits que no s'utilitzaven per a allò que s'havia demanat. Els experts afegeixen que les contractacions d'obra civil sempre es feien a les mateixes quatre empreses.
Davant de tanta irregularitat ha estat necessari que la CUP ho hagi fet públic trencant un pacte de silenci quasi mafiós --aquests pactes entre partits sempre són molt sospitosos de repartir algun premi--. Sobretot és necessari que ho porti, com s'ha compromès, davant la fiscalia. És intolerable, per ser suaus, que el govern municipal de CiU no hagi portat la iniciativa legal i, en canvi, hagi fomentat l'ocultació dels fets, quan precisament va ser CiU qui va destapar la caixa dels trons i descobrir les suposades irregularitats. 

El sou de Piferrer en el marc d’una gestió unipersonal 
El sou de Narcís Piferrer, el conseller delegat d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (AGISSA), és tot un misteri. La CUP ha publicat la primera acta de la comissió que investiga l’empresa, però ni tan sols això ha servit per esbandir els dubtes. Segons es pot llegir a l’acta, el conseller delegat i el director tècnic es reparteixen cada any un pastís de 180.000 euros, però no se sap quina part es queda cadascú ni si aquest és l’únic sou de Piferrer. 
L’acta correspon a la primera sessió de la comissió, que es va realitzar el passat 22 de desembre. En aquesta sessió hi van assistir representants de tots els grups municipals i tècnics de l’Ajuntament de Girona i, també, dos auditors d’Efial, la consultora que va examinar AGISSA. L’acta explica que Girona S.A., el soci privat d’AGISSA, emet cada any una factura de 180.000 euros en concepte de “despeses d’estructura”. Aquestes despeses es refereixen al sou de Piferrer i del director tècnic, Xavier Ballell, però no queda clar quant guanya cadascú. L’acta deixa entreveure que Piferrer no només s’emporta un pessic d’AGISSA, sinó que també cobra de l’empresa d’aigües de Blanes. Segons els auditors, aquest fet podria generar “problemes de compatibilitat”.
Segons l’acta esmentada, el regidors Jordi Navarro (CUP), Joan Olòriz (ICV) i Amèlia Barbero (MES) van preguntar insistentment pel sou del conseller delegat, però els auditors no van respondre amb claredat. Pel que sembla, ni ells ni els ajuntaments coneixen amb exactitud el sou de Piferrer.
Abans que es fes l’auditoria i que s’implementés el pla econòmic i financer, Piferrer movia els fils d’AGISSA sense cap oposició. El consell d’administració es reunia una sola vegada a l’any i es limitava a aprovar els comptes de l’empresa. Aquesta gestió “unipersonal”, en paraules dels auditors, permetia a Piferrer decidir, ell tot sol, el preu de l’aigua o escollir les empreses que rebien contractes d’AGISSA, que eren bàsicament quatre: Quart SA, Construccions Rebugent, Gersal i Aqualogic.  

Beneficis anuals d’un milió d’euros 
Més enllà del sou i de les responsabilitats del conseller delegat, l’acta també exposa que AGISSA obtenia cada any un benefici net d’un milió d’euros. El 80% dels beneficis anaven a parar a mans de Girona S.A., una societat formada per Aqualia, Aigües de Barcelona i Caixabank. Els ajuntaments es quedaven el 20% restant en forma d’obres mediambientals. El fet que Girona S.A. s’endugués cada any 800.000 euros “tensava la tresoreria” i impedia que AGISSA pogués amortitzar un deute que s’enfilava fins als set milions d’euros. 
El pla econòmic i financer que es va posar en marxa l’any 2013 ha de corregir algunes de les irregularitats detectades i sanejar l’empresa. El pla preveu, entre altres coses, que AGISSA informi regularment sobre la seva tasca els ajuntaments o que aprovi unes normes internes de contractació. Aquests canvis en el model de gestió impedeixen que el soci privat pugui endur-se la seva retribució amb la mateixa facilitat que abans, cosa que ja ha provocat algunes queixes. 

Publicació de l’acta 
La CUP de Girona ha decidit publicar l’acta de la comissió de seguiment davant del que considera que és una “manca de transparència” de l’Ajuntament de la ciutat.
Al mateix temps, cal senyalar que fa dos mesos que els grups municipals de l’Ajuntament de Girona esperen l’acta de la segona sessió de la comissió, en la qual va intervenir Piferrer. L’equip de govern municipal tremola davant la possibilitat que surti a llum aquesta nova acta, doncs fa trontollar els fonaments de l’engany instituït des de les primeres eleccions municipals postfranquistes a Girona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada