El millor gol de la temporada no l'ha marcat cap futbolista,
l'ha marcat Joan Herrera, per l'escaire, a Podem, Ada Colau, Teresa Forcades i
companyia, un golàs stalinista de debò
[19/03/2015]
Després d'acumular 28 anys d'història com a partit (ICV),
després de sumar més de tres dècades governant amb poc esperit de casta des de
l'Ajuntament de Barcelona, després de convertir Lluís Tejedor en alcalde
vitalici d'El Prat de Llobregat (ho és des de 1983 i ara torna a presentar-se
per 10a legislatura consecutiva, per renovar el municipi molt fort), després
que diversos diputats del partit declaressin en el judici sobre els fets del
Parlament -malgrat haver anunciat públicament que no ho farien, després de
tenir Joan Saura capitanejant la conselleria d'Interior (d'Interior, imagina't)
durant quatre anys, després d'haver permès que el mateix Saura es jubilés al
cementiri del Senat des del 2011, fent allò tan llefiscoset i criticat de la
vella política...
Després que Imma Mayol es declarés antisistema asseguda en
un cotxe oficial, després de ser el partit que ha dirigit des d'Interior
algunes de les càrregues més memorables dels Mossos, després que el conseller
Francesc Baltasar anés a veure la Moreneta (símbol reconegudament antisistema)
per demanar-li que deixés caure una mica d'aigua sobre els camps catalans,
després que quatre alts càrrecs d'ICV acabessin col·locats a Agbar (companyia a
la que prèviament se li havien adjudicat des dels seus departaments obres per
valor de més de 180 milions d'euros), després d'haver publicat que el partit té
un deute de 12,9 milions d'euros amb les entitats bancàries del país (11,42M a
Caixabank, 0,99M a Catalunya Bank i 0,12M a Banc de Sabadell), després d'haver
encerclat igualment La Caixa el passat 11S de 2013, ignorant les humils dades
anteriors, després que Ricard Gomà hagi declarat ara que és urgent que es
reobri el cas Ciutat Morta, no considerant-ho així quan ell era tinent
d'alcalde d'Acció Social i Ciutadania entre 2007 i 2011, després que el 2003
aprovéssiu convertir Can Vies en una zona verda, després...
Després de tot això, no era fàcil aconseguir colar-vos a la
Barcelona en Comú d'Ada Colau. No era gens fàcil que el regeneracionisme de
Podem, de la monja Forcades, de Guanyem i d'Equo s'empassés que sou dels seus,
que sou rebels i que ho voleu canviar tot. Era gairebé una quimera pensar que
algun dia algú podria marcar un gol polític com aquest, per l'escaire, a la
creueta, amb tanta potència i tanta classe. Un gol històric. Ho heu aconseguit.
Ho has aconseguit, Joan Herrera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada