La policia va emprar canons d'aigua, esprai de pebre i gasos
lacrimògens per desfer i diluir la protesta,
Massives mobilitzacions anticapitalistes el dia que el BCE
inaugurava la nova seu bancària. Repressó policial a les manifestants i
centenars de detingudes i ferides.
Unes 20.000 persones van participar d'una festiva,
reivindicativa i unitària manifestació pels carrers de la ciutat.
DIRECTA 19/03/2015
Roger Suso
El Banc Central Europeu (BCE) ja té el seu Palau de Vidre
(de propietat). Mario Draghi el va inaugurar ahir a Frankfurt del Main. Allà
s'hi alberga la nova sala de màquines de la política financera europea. Van
acompanyar al banquer italià, antic home fort del Banc Mundial i de Goldman
Sachs i timoner del BCE, una comitiva d'uns 100 convidats. “L'edifici és un
símbol del millor del què Europa junta pot aconseguir”, va afirmar durant la
tallada de la cinta.
El gratacel de dues torres de 185 metres, va ser embassat al
buit per 5.000 policies arribats de tota Alemanya i tots els seus accessos
rodejats per filferro d'arç. L'edifici, dissenyat per l'estudi d'arquitectura
vienès Coop Himmelb(l)au ha costat 1,3 bilions d'euros. La seva construcció va
iniciar-se el 2008, any què va esclatar la crisi financera i període en què el
mateix BCE va iniciar la imposició de mesures d'austeritat i austericidi a tota
Europa, i ha tingut un sobre-cost de 400 milions d'euros, quan el pressupost
inicial de construcció era de 850 milions.
La inauguració però va quedar marcada per una històrica i
multitudinària manifestació de fins a 20.000 persones convocada pel moviment
Blockupy: contra l'austeritat, l'austericidi i el sistema econòmic que
patrocina i impulsa el BCE, i per extensió la troika el trident format per la
Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el mateix antidemocràtic BCE. La
manifestació, un crida europea, va aplegar a activistes i veïnat vingut d'arreu
d'Europa, així com partits i sindicats d'esquerres alemanys i del continent.
Blockupy, un nom que prové de la suma de block (de
bloquejar) i occupy (d'ocupar) és una xarxa anticapitalista i internacionalista
creada a Frankfurt el 2012 per protestar contra el pacte fiscal i de l'euro, el
BCE i el seu rol en la crisi financera que pateix des de fa anys aquest indret
de la terra. El moviment beu també inspiració del 15M -acampades incloses- i
les protestes del moviment occupy nord-americà. L'aliança blockupy engloba així
des de membres del partit socialista alemany Die Linke a organitzacions
antiglobalització com ATTAC, diferents agrupacions antifeixistes, comunistes i
anarquistes d'Alemanya i Àustria, sindicats i partits europeus com Syriza,
Podem, IU, EUiA, el Partit Socialista irlandès i el Bloco de Esquerda
portuguès.
La majoria de mitjans de comunicació generalistes que han
informat de les mobilitzacions del 18 de març de 2015 a la capital bancària
d'Europa s'han centrat en els avalots de primera hora del matí, quan centenars
han bloquejat els diversos carrers, amb barricades i murs humans, que guien a
la seu del banc, situat al barri d'Ostend, a l'antiga localització del mercat
majorista de la ciutat. Aquell va ser el moment en què part del moviment
Blockupy va ser desallotjat per la policia antidisturbis amb esprai de pebre i
gasos lacrimògens. Va ser aleshores quan van començar els disturbis, allà a
prop de l'Òpera vella, que van derivar en càrregues, corredisses i accions
directes per part de grups de manifestants autònoms.
La policia va emprar canons d'aigua per desfer i diluir la
protesta. Allà a Ostend, prop del gratacel i del riu Main, diversos vehicles de
la policia van ser incendiats entre barricades i pedres voladores. La policia
va segellar la ciutat i després d'encapsular, va identificar a centenars de
persones. D'una a una, mentre un cartell amb el lema “El capitalisme mata”,
penjat en un altre gratacels del districte financer, coronada les
mobilitzacions matinals.
Del carrer a Twitter i de Twitter a les portades digitals
dels mitjans de comunicació, sensacionalistes i conservadors, com el Bild, el
tabloide més venut del continent. Així, van ser freqüents titulars com
“L'extrema esquerra incendia Frankfurt”, o “el caos i la violència arrasen la
capital bancària”. O “Centenars d'extremistes d'esquerres, molts vinguts
d'Itàlia i França, ataquen a la policia alemanya”. Tot un clàssic de
l'establishment mediàtic alemany que es repeteix des de maig de 1968, amb
algunes excepcions, afirmava per exemple el diari d'esquerres Junge Welt en la
seva edició digital: “A l'Euromaidan les protestes eren per Europa i la
llibertat, deia el Bild. I amb Pegida, les assistents són “ciutadans
preocupats” que cal escoltar, editorialitzava.
A les 11 hores, Draghi va inaugurar la seu i mentrestant al
centre de la ciutat, més 10.000 persones es concentraven al centre antic de la
ciutat, a l'emblemàtic Römer, per escoltar frases com “l'austeritat del BCE ha
sembrat a Europa les bases pel neofeixisme”, de la periodista i activista Naomi
Klein i altres parlaments a les protestes anticapitalistes de Blockupy a
Frankfurt com els de Sahra Wagenknecht (Die Linke), Giorgios Chondros (Syriza),
Miguel Urban (Podem) i el cabaretista alemany Urban Priol.
A la tarda unes 20.000 persones van participar d'una
festiva, reivindicativa i unitària manifestació pels carrers de la ciutat.
L'assalt al Palau de Vidre quedava lluny, però el missatge anticapitalista
difós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada