 |
| Hitler i Serrano Suñer a Alemanya el 25 septembre de 1940 |
Amb ‘Los últimos españoles de Mauthausen’ Carlos
Hernández de Miguel s’ha proposat treure de l’oblit els més de 9.000
republicans que van ser presoners als camps de concentració nazis
[Barcelona. 25.02.2015] Tatiana Pagà
Amb ‘Los últimos españoles de Mauthausen’ Carlos
Hernández de Miguel s’ha proposat treure de l’oblit els més de 9.000
republicans espanyols que van ser presoners als camps de concentració nazis.
Després d’haver entrevistat testimonis i investigat als arxius, el periodista
madrileny ha arribat a la conclusió que Franco no va ser còmplice passiu de
Hitler sinó que va sol·licitar la deportació dels exiliats republicans en una
reunió mantinguda entre el Führer i Serrano Suñer a Berlín.
Tot va començar amb la història d’un besoncle de
França, a qui Hernández de Miguel apreciava molt. El projecte inicial consistia
a escriure la història d’aquest familiar i el seu pas pel camp de concentració
de Mauthausen, però quan va començar a investigar va descobrir amb indignació
que la historiografia havia passat de puntetes sobre fets terribles que calia
treure a la llum.
Quan el bàndol nacional va guanyar la guerra, la
majoria d’exiliats republicans van ser internats en camps francesos, on molts
van morir causa de baixes temperatures, falta de menjar o malaltia. Quan va
esclatar la Segona Guerra Mundial, el govern francès els va pressionar perquè
s’allistessin a l’exèrcit. Arran de la invasió Alemanya, molts van ser
capturats, juntament amb soldats francesos, i traslladats a camps de
concentració militar. Però poc temps després, els espanyols van ser enviats al
camp de concentració de Mauthausen. Aquest llibre es forja amb el testimoni de
18 supervivents espanyols del camp d’extermini nazi que encara són vius. La
part de les declaracions de les víctimes es combina amb una investigació
periodística d’Hernández de Miguel on es demostra que Franco no va ser el
còmplice passiu de Hitler. El dictador espanyol va ser qui va fer enviar els
espanyols al camp d’extermini. De fet, Hernández explica que l’ordre expedida
el 25 de setembre de 1940 d’enviar els espanyols a Mathausen coincideix amb una
reunió de Ramón Serrano Suñer, cunyat de Franco, amb Hitler a Berlin. Aquest
encontre s’havia recollit en altres llibres però sense tanta repercussió. “Hem
confós la reconciliació amb l’oblit”, diu Hernández de Miguel, que ha abordat
el tema de la deportació sense la por amb què massa sovint els historiadors han
tractat uns fets evidents.
Franco també va deixar morir desenes de jueus
espanyols als camps de concentració. Hernández de Miguel explica, però, que hi
ha dos casos d’indult per a jueus espanyols registrats a Mauthausen. Fins i tot
ha descobert que Hitler li consultava abans de deportar jueus espanyols. Per a
Hitler, doncs, la nacionalitat passava per davant de la raça.
Segons l’autor, el pacte de la Transició ha fet que
molts fets tèrbols del franquisme siguin encara un tabú a Espanya. “Per què
ningú s’atreveix a dir que Franco va participar activament amb Hitler, malgrat
haver-hi proves. “A Espanya som una verdadera anomalia democràtica, surto a
fora i tinc enveja de com altres nacions han assumit el passat”, diu Hernández
de Miguel. Fent la seva recerca, l’autor s’ha adonat que bona part de la
informació més rellevant es troba en arxius militars o en mans de fundacions
com la de Franco o la de Serrano Suñer, que guarden els documents més
compromesos de l’època, gens fàcils de consultar, per suposat. “Em pregunto per
què aquestes fundacions retenen tota aquesta documentació i com és que aquestes
institucions, regentades amb diner públic, encara són totalment legals”. Hernández de Miguel ha creat un lloc web,
Deportados, per tal de fer encara més visible la història de les víctimes del
règim nazi i franquista. A més, ha enregistrat moltes de les entrevistes en
vídeo i ha elaborat un documental que s’estrenarà durant el proper mes de maig
coincidint que es compleixen 25 anys de la alliberació del camp de Mauthausen.
Aquí sTestimoni de José Alcubierre ota podeu veure el testimoni de dos supervivents de Mauthausen
entrevistats per Hernández de Miguel.
Testimoni de José Alcubierre
El 20 d’agost de 1940, els espanyols refugiats a Les
Alliers (al costat d’Anguelme) van ser rodejats i conduïts a un tren que els va
transportar a Mauthausen. José anava acompanyat de la seva mare i del seu pare
Miguel. El trajecte va durar quatre dies i quan van arribar al camp tots els
homes i els nois majors de 14 anys es van haver de quedar al camp. La resta,
dones i nens, van ser enviats a Espanya. El seu pare va anar a parar a Gausen i
va morir apallissat juntament amb dos companys. José es va quedar sol al camp
fins al dia de l’alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada